Sàmper no podrà entrar a la direcció de Junts si no deixa el seu càrrec públic

BarcelonaLaura Borràs i Jordi Turull impulsaran aquest dissabte la seva candidatura per liderar Junts des de Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat) amb un acte per presentar públicament la futura direcció del partit, si així ho ratifica el congrés del 4 de juny a Argelers (Catalunya del Nord). Entre els proposats per formar part de l'executiva ara mateix hi ha l’exconseller d’Interior Miquel Sàmper, tot i que el seu nom podria acabar caient de la tria final. El motiu? Que formar part de la direcció de Junts no es pot compaginar amb el seu nou càrrec a la Generalitat. Sàmper, advocat de professió, va ser escollit el 10 de maig membre de la Comissió Jurídica Assessora, un lloc que l'article 5 de la llei que regula aquesta institució considera "incompatible" amb ocupar “funcions directives en partits polítics, associacions empresarials o sindicats”. També l’article 6 de la mateixa norma afirma que un dels motius de pèrdua de condició de membre de la Comissió Jurídica Assessora és una “incompatibilitat sobrevinguda”, la situació en què es trobarà Sàmper el dia que sigui elegit formalment com a membre de la nova executiva de Junts per Catalunya.

Consultat per aquest diari, l’exconseller afirma que és conscient de la situació, de manera que, assegura, prendrà una decisió aviat sobre què fer. Sàmper és proper al diputat Jaume Alonso-Cuevillas, que també formarà part de la direcció de Junts, i un nom que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, va proposar recuperar ara. Sàmper va ser titular d'Interior durant la passada legislatura, després que el llavors president, Quim Torra, decidís cessar el conseller Miquel Buch per les diferències que tenien a l'hora de comandar els Mossos d'Esquadra. Tot i només estar nou mesos en el càrrec, en la configuració del Govern de Pere Aragonès Junts va deixar de pilotar Interior i no el va incorporar entre els titulars dels departaments del seu color polític.

Un ens consultiu

Què és, però, la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat? És l’organisme “encarregat de vetllar per la legalitat de l’actuació de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya”, a qui el Govern pot sol·licitar informes consultius, tot i que en alguns casos el pronunciament d’aquest ens és obligat. Per exemple, els decrets que es dictin per desplegar les lleis o el dret comunitari, així com dictàmens sobre alteració dels límits comarcals, procediments de municipalització i nul·litat de concessions, entre d'altres. En canvi, el seu caràcter és consultiu quan es tracta de projectes de llei del Govern o peticions que li fa l’executiu o les administracions locals.

La tasca que desenvolupa aquest ens és molt tècnica i els seus dictàmens no acostumen a transcendir públicament perquè són de temes estrictament administratius o d'eventual responsabilitat patrimonial de la Generalitat. Els últims cinc dictàmens, de fet, són sobre aquesta última qüestió i de diverses contractacions de les administracions locals.

El cop que la Comissió Jurídica Assessora va prendre més rellevància va ser fa poc més d’un any: va fer un dels informes amb què es va basar l’executiu per intentar ajornar les eleccions del 14 de febrer arran de la pandèmia del coronavirus, tot i que finalment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va tombar la decisió i es van acabar fent els comicis.

En tot cas, a diferència d'altres institucions públiques, el nomenament a la CJA no comporta una retribució fixa, sinó que els seus membres només cobren si assisteixen al ple –normalment cada dijous– d'acord amb l'import per "dret a assistència" que fixa la Generalitat i el preu del dictamen en què participen. Segons fonts coneixedores, es tracta de 315 euros bruts per assistència al ple –que s'allarga al voltant de cinc hores més el temps de preparació a fora que hagi requerit el dictamen–. A la pàgina web de la Comissió Jurídica Assessora hi ha publicada la taula de retribucions d'aquests dictàmens i el preu varia en funció de la complexitat –que es decideix a criteri del president–: l'import pot anar dels 150 als 1.850 euros.

La CJA està formada per quinze membres escollits entre juristes de "reconegut prestigi" i tenen un mandat de sis anys renovable un cop, segons la llei. Es van renovant per terços cada dos anys. L'exconseller Sàmper va ser nomenat el 10 de maig juntament amb l'exvicepresident del Parlament Lluís M. Corominas, així com les juristes Montserrat Peretó i Meritxell Barnola, a més de renovar Marc Marsal per un mandat més. També es va elegir Jaume Vernet, fins ara membre del Consell de Garanties Estatutàries i que presidirà a partir d'ara la Comissió Jurídica en substitució d'Albert Lamarca, que continuarà com a membre de la institució. En aquest ens consultiu també hi ha, entre d'altres, els exconsellers Francesc Homs i Carles Mundó.