Presó incondicional per als dirigents de Manos Limpias i Ausbanc

MadridPresó incondicional i sense fiança per als màxims responsables de Manos Limpias i Ausbanc, Miguel Bernad i Luis Pineda, detinguts el passat divendres acusats d'extorsionar a bancs a canvi de publicitat o de retirar acusacions. Així ho ha decidit aquest dilluns el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz, després de prendre'ls-hi declaració. A Bernad se l'imputen els delictes d'extorsió, amenaces i pertinença a organització criminal, i a Pineda els mateixos delictes més estafa, administració deslleial i frau en subvencions.

Llegeix aquí la interlocutòria del jutge

A més, ha deixat en llibertat amb compareixences quinzenals al jutjat i la retirada del passaport a tres arrestats més. Es tracta del tresorer d'Ausbanc, Alfonso Gil Solé; l'adjunt al president d'Ausbanc, Ángel Garay Echeverría, i el director de Comunicació de Manos Limpias, Francisco Castro Villacañas.

Segons relata el jutge a la interlocutòria, l'organització dirigida pel president d'Ausbanc, Luis Pineda, i en la qual participava el secretari general de Manos Limpias, Miguel Bernad, va aprofitar la "cobertura" de la defensa dels consumidors per a "pressionar" i "coaccionar" entitats bancàries per assolir "acords econòmics emmascarats" en contractes publicitaris i utilitzant el pseudosindicat Manos Limpias per "reforçar les coaccions".

El magistrat, que explica que el grup Ausbanc va destinar a les seves societats més de 5,3 milions d'euros, afegeix que des del novembre els investigadors han detectat que l'organització va actuar a través d'aquestes tàctiques en quatre casos oberts als tribunals: Nóos, els ERO i dos processos oberts contra el Sabadell i Facua.

Els diners recaptats per Ausbanc procedia de "convenis publicitaris", així com de les subvencions que rebia per la seva condició d'associació sense ànim de lucre, assenyala el magistrat, que també detalla el paper que desenvolupaven els detinguts en l'organització, que comptava amb ramificacions internacionals a Colòmbia, Veneçuela i EUA.

Un pagament trampa a favor de la Infanta per acorralar Manos Limpias

Segons publica aquest dimarts el digital 'El Español', la policia va dissenyar un operatiu per enxampar els líders de Manos Limpias delinquint. Després de rebre una denúncia per part de l'entorn de la Infanta que el sindicat exigia diners a canvi de retirar l'acusació popular contra la germana del rei, l'institut armat va planejar un pagament trampa per comprovar-ho. El digital, que cita fonts coneixedores de l'operació, assegura que la policia ja havia escollit fins i tot l'intermediari per entregar a Manos Limpias un primer pagament de 1,5 milions d'euros en efectiu però les filtracions a la premsa van acabar frustrant l'operatiu i precipitant la detenció dels presumptes extorsionadors. El pacte passava per un altre pagament de la mateixa quantitat, és a dit, un total de 3 milions.

Tanmateix, segons el diari 'La Vanguardia', la Infanta Cristina se'n va assabentar per la premsa. Ahir, l'advocat de la germana del rei Miquel Roca va assegurar que va preferir no comunicar a la seva client l'extorsió que presumptament estava fent Manos Limpias en el seu cas. "Puc confirmar que ho va saber per la premsa", va dir ahir l'advocat, afegint que el seu bufet va preferir posar en coneixement de la situació a la policia i a la justícia.

Ausbanc va pactar que Unicaja pagués un milió per retirar-se el cas dels ERO...

En la interlocutòria també s'explica que Pineda va pactar amb Unicaja el pagament d'un milió d'euros en forma de contractes publicitaris a canvi de la retirada de l'acusació de Manos Limpias contra el president de l'entitat, Braulio Medel, en el cas dels ERO andalusos. En concret, l'entitat havia de pagar un milió d'euros en dos terminis, un de 600.000 euros abans de la declaració judicial i un altre de 400.000 després.

De fet, el 2 de febrer, Unicaja ja havia pagat a Ausbanc un total de 617.127 euros, una quantitat, assenyala el jutge, "molt superior" a la pagada en anys complerts precedents.

... i va prometre "plegar veles" contra la infanta a canvi de tres milions d'euros

Un dels altres fils que relata la interlocutòria és que Pineda va prometre en una conversa telefònica amb el director general de la Fundació La Caixa "plegar veles" en l'acusació contra la infanta Cristina en el cas Nóos i va incrementar de dos a tres milions d'euros el pagament requerit per fer-ho, argumentant que la causa generava "moltes despeses processals".

En la conversa, Pineda deia que l'advocada Virginia López Negrete s'havia "passat" en la seva intervenció en la declaració de la infanta. "Haurà de plegar veles i punt", va dir, afegint que la lletrada ja havia tingut el seu "moment de glòria" i hauria d'assumir la decisió, li agradés o no.

A més, s'explica que l'advocat de la infanta, Miquel Roca, es va reunir amb Pineda fa poc. Segons el jutge, Roca va manifestar que no volia celebrar l'entrevista per "raons deontològiques" però que tenia "curiositat" per saber què volia proposar-li Pineda.

Pedraz, en consonància amb la Fiscalia

Amb aquestes penes, Pedraz fa cas a la Fiscalia de l'Audiència Nacional, que ha demanat presó incondicional i sense fiança per a Miguel Bernard i Luis Pineda, detinguts des de divendres passat, i ha reclamat les compareixences i la retirada de passaport per als altres implicats.

Els cinc detinguts han estat conduïts a l'Audiència Nacional des del complex policial de Moratalaz, on han estat arrestats tot el cap de setmana, a les 6.30 h del matí. És just l'hora que acabava el termini de detenció.

En el marc de l'anomenada operació Nelson van ser detingudes onze persones divendres, i l'endemà la Policia va detenir-ne tres més per la seva presumpta implicació en la trama d'extorsió de les organitzacions Ausbanc i Manos Limpias. Aquests tres últims arrestats van quedar en llibertat posteriorment amb sis més dels detinguts divendres.

Les dues organitzacions estan sent investigades per haver teixit suposadament una xarxa d'extorsió a bancs a canvi de donar-los publicitat favorable i de retirar acusacions en les quals es personava el sindicat, com va ser el cas de la infanta Cristina, quan suposadament van arribar a demanar 3 milions d'euros a dues entitats per deixar d'acusar-la en el cas Nóos.