Camacho es retrata

BarcelonaNo sabia que la gravaven ni qui ho va encarregar. La conversa feta pública està “manipulada i editada”. No va denunciar les presumptes irregularitats dels Pujol perquè no en tenia prou “proves”. I, sobretot, sempre ha actuat dins la legalitat. Aquests són els arguments de defensa que va desplegar ahir la líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, per deixar clar que en el cas de la conversa amb l’examant de Jordi Pujol Ferrusola, que va ser enregistrada el 7 de juliol del 2010 al restaurant La Camarga, ella és simplement una víctima. Durant més de quatre hores la dirigent popular va exposar a la comissió d’investigació sobre el frau fiscal i pràctiques corruptes la seva versió dels fets vodevilescos sense respondre als principals interrogants i acusant la resta de partits de fer-la comparèixer amb l’únic objectiu de tapar el cas Pujol.

L’encàrrec

La incògnita de qui va encarregar la gravació

Sánchez-Camacho va assegurar que desconeixia qui va encarregar la gravació. Es va limitar a dir que té una “percepció clara, íntima i personal” sobre qui la va difondre. Álvarez, però, no va dubtar a assenyalar que van ser ella i l’ex secretari d’organització del PSC José Zaragoza (que compareixerà dilluns juntament amb l’exdirector de Método 3 Francisco Marco) els interessats a enregistrar la conversa per després utilitzar-la políticament contra CiU. Ho van decidir, va dir, en una “estoneta d’oci relaxat” plegats.

Al Parlament va irrompre també un personatge fins ara desconegut en aquesta història que apuntava en aquesta mateixa direcció: Mayte Francés, detectiva privada des de fa 33 anys. Va assegurar que, per amistat amb l’exdirectora de seguretat de Método 3 Elisenda Villena, ha estat els últims dos anys investigant qui va encarregar la gravació de La Camarga, i la conclusió, segons ella, és clara: va ser Zaragoza, i Sánchez-Camacho ho sabia. Francés va explicar que els dos dirigents van “tenir relació” fins que va esclatar el cas. La detectiva, que va admetre que durant molts anys va ser votant del PP, fins i tot va explicar que en una trobada amb Sánchez-Camacho a la Fira d’Abril el 3 de maig del 2013 -la foto de sota mostra el moment en què conversen- li va etzibar: “Les mentides tenen les potes molt curtes”. Segons ella, Sánchez-Camacho li va respondre que no havia fet res més que prendre notes de la conversa a La Camarga, però quan li van preguntar per Zaragoza va dir: “El Pepe és un gran home, una gran persona, i si ho ha fet, ho ha fet amb bona intenció”.

Els informes de la policia i la fiscalia incorporats al sumari apunten que l’encàrrec va sortir del PSC i que a Zaragoza, client habitual de l’agència, li van oferir fer-ho en negre. En concret van ser 1.750 euros. L’exgerent del PSC Lluïsa Bruguer, que tenia Zaragoza com a “cap directe”, va defensar ahir que és “gairebé impossible” que el partit encarregués i pagués l’espionatge. Bruguer, que va estar imputada pel cas, va recordar que ella va fer una revisió “exhaustiva” dels comptes del partit i no va veure cap factura de Método 3, només a empreses del mateix grup per altres qüestions.

La implicació

Sánchez-Camacho nega que fos conscient que la gravaven

La líder del PP va defensar que no sabia que la conversa estava sent enregistrada i que la versió correcta és la que hi ha en seu judicial i no la versió “manipulada i editada” que s’ha fet pública. “Si ho hagués sabut, no hauria dit res de policies, fiscals, ni de gent que estimo, ni de qüestions personals meves”, va dir. Tanmateix, la gravació completa de la trobada demostra que l’extreballador de Método 3 Álex Borreguero va ser qui va encarregar la taula -i no Sánchez-Camacho- en el mateix moment de lliurar el gerro de flors amb la gravadora. A més, va ser ell qui va pagar el dinar, ja que en la gravació, que arrenca amb el soroll de la moto de Borreguero durant el desplaçament a La Camarga, consta com lliura una targeta. Sánchez-Camacho, però, ha dit diverses vegades que recorda haver pagat ella. En canvi, tampoc es va estranyar gens quan treballadors del restaurant la van informar durant el dinar que un dels seus assessors hi havia anat prèviament per escollir el reservat. La dirigent del PP ha defensat que va creure que eren els seus escortes. Però va ser Borreguero qui es va presentar com el seu assessor. Els extreballadors de Método 3 sempre han defensat que Sánchez-Camacho sabia que hi havia una gravadora. Ahir, en una entrevista a 8TV, l’exdirector de Método 3 Francisco Marco va afirmar que “Sánchez-Camacho va consentir la gravació”, cosa que Francés també va defensar.

Els delictes

Els partits acusen Sánchez-Camacho de no denunciar els fets

Els grups parlamentaris no van estalviar crítiques a Sánchez-Camacho -li van arribar a dir “còmplice” del cas Pujol- pel fet que no denunciés les revelacions que Álvarez li va deixar anar durant la conversa a La Camarga. Es referien, sobretot, als episodis en què explica que va veure com Jordi Pujol Ferrusola treia d’Andorra bosses plenes de bitllets de 500 euros i el fet que Álvarez patís maltractaments. Però Sánchez-Camacho, lluny d’excusar-se, va reivindicar que si no va dir res és perquè “no hi havia proves documentals ni dades concretes” en res del que li “va explicar” i, a més, veia “desproporcionat” obrir una via penal. I no es va estar de recordar que exdirigents d’ERC com Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós coneixien el cobrament de comissions i no ho van denunciar.

L’exparella de Pujol Ferrusola, en canvi, va “assumir la responsabilitat” de no haver acudit a la justícia, però creu que va “rectificar” quan va declarar a l’Audiència Nacional. Molt crítica amb la líder del PP, Álvarez va destapar un “pacte de silenci” entre Sánchez-Camacho i l’exdirector de Método 3 per no arribar fins al final de la investigació. Un acord que està “custodiat”, precisament, per l’advocat de Zaragoza, Cristóbal Martell, que també defensa Jordi Pujol.

Les contradiccions es van evidenciar quan van abordar la seva relació personal. Sánchez-Camacho va desmentir que es trobessin abans del dinar, mentre que Álvarez va recordar que ja s’havien vist al despatx de la líder popular abans del famós dinar i va assegurar que té converses de WhatsApp guardades de després de la trobada. La líder del PP, que havia negat una relació d’amistat amb Álvarez, va dir que la va voler ajudar “com fos” davant els presumptes maltractaments que rebia per part de Júnior (“és un senyor que aixeca la mà fàcilment”, va dir Álvarez), i que per això va parlar d’un fiscal de confiança durant la conversa. “No tinc cap fiscal amic”, va insistir.

La relació amb els Pujol

Camacho diu que la difusió de la conversa provoca les imputacions

L’última frase que va dir ahir Sánchez-Camacho evidencia la connexió entre el cas Camarga i el cas Pujol: “La difusió del dinar és el que inicia la imputació de Jordi Pujol Ferrusola”. De fet, l’ombra de la família de l’expresident de la Generalitat va sobrevolar totes les compareixences. Victoria Álvarez va afirmar que “d’aquí un parell de dies” rebrà documentació que provaria que la seva fortuna prové de Banca Catalana.

Sobre la família, l’exparella del fill gran de Jordi Pujol va dir que Marta Ferrusola “té un caràcter especial”, però que qui manava i “cridava els fills al despatx” era l’expresident. Sobre el primogènit va dir que “no té amics amb qui no faci negocis” i que tenia sensació d’impunitat: “No et preocupis, a mi no em passarà res”, li hauria dit Jordi Pujol Ferrusola a Álvarez després d’endur-se 400.000 euros d’Andorra.