BarcelonaEl congrés d’ERC ha coronat finalment Oriol Junqueras com el seu líder. Era un retorn esperat que certifica el fracàs dels que van planificar el seu assassinat polític. Tot i això, no està gens clar que les aigües a ERC tornin a una certa normalitat; al contrari, hi ha moltes incògnites per resoldre. La primera és quin serà el capteniment de Junqueras després d’haver vençut els seus adversaris en una batalla que ha tingut molt més de personal que d’ideològic. Es parla de “purga” en sentit pejoratiu, però en política la confiança és un element bàsic, i és obvi que Junqueras té una llista negra de persones que considera que han conspirat contra ell i que ara no tindran cabuda en la nova etapa. La incògnita és si la llista serà molt llarga o més reduïda. Si serà una neteja quirúrgica o si es produirà un autèntic canvi de règim en la cúpula del partit.
En segon lloc, caldrà veure com es comporta el nou Junqueras en relació amb el vell. El president d’ERC, per consolidar el seu lideratge, necessita desmentir alguna de les acusacions que li han fet durant la campanya, per exemple que no hi és mai a l'hora de prendre decisions difícils. A partir d’avui mateix, Junqueras haurà de tenir una posició sobre els pressupostos de la Generalitat i de l’Estat. I també sobre l’Ajuntament de Barcelona. Ara totes les decisions passaran per ell, sense excuses de cap tipus. I manar vol dir mullar-se i assumir un cert grau de desgast. Una tercera incògnita que s’obre a partir d’ara és saber què passarà amb els perdedors. El to de la campanya indica que l’oposició a Junqueras intentarà mantenir-se articulada perquè confien en un mandat curt. Això implica que la fractura interna no s’acabarà de tancar i que les lluites caïnites continuaran. Sens dubte, és el pitjor escenari possible per a qualsevol partit.
Ara bé, tampoc serà fàcil mantenir la unitat i la coherència del grup articulat al voltant de Nova Esquerra Nacional, sobretot perquè Junqueras pot intentar cooptar algun dels seus membres amb l’excusa de la necessitat de “recosir” el partit i així debilitar l’oposició interna. És una mica el que va fer Pedro Sánchez al PSOE. Això sí, Sánchez ho va tenir molt més fàcil quan va arribar a la Moncloa, perquè de cop tenia milers de càrrecs per repartir. Junqueras només podrà fer això si entra a formar part del govern de l’Ajuntament de Barcelona o del de la Generalitat.
L’independentisme continua liderat per les persones que van dur a terme l’1-O i van patir la repressió en carn pròpia: Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Això, com tot, té avantatges i inconvenients. L’avantatge és que tots dos han acumulat una experiència política notable i tenen un grau de coneixement altíssim d'aquest món. L’inconvenient és que durant la seva trajectòria també han desenvolupat molts anticossos, i particularment ells dos tenen una relació nefasta. Aquesta incògnita és la més fàcil de resoldre, perquè res no fa pensar que es pugui reconduir.
Els detalls de la setmana
![Laure Vega](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1 1"%3E%3C/svg%3E)
La diputada de la CUP Laure Vega fa uns discursos molt elogiats a les xarxes però a una velocitat que no permet als transcriptors del Parlament seguir-li el ritme. Dijous una d’elles, Neus Pinart, se’n queixava a X i la diputada li contestava: “Les meves sinceres disculpes, Neus. Té tota la raó, és una qüestió de nervis”, va piular Vega. “No em tractis de vostè. El dia que ens creuem pel passadís, ens saludarem”, va respondre Pinart.
La gran novetat de la copa de Nadal que dimecres va celebrar el govern espanyol a la Moncloa va ser la figura de Diego Rubio, el nou cap de gabinet de Pedro Sánchez. Rubio, de 38 anys i nascut a Càceres, té un perfil acadèmic i es va llicenciar en història a la Universitat Autònoma de Barcelona. A la Moncloa els periodistes el van rodejar en la típica rotllana fins que la seva secretària el va anar a rescatar.
