Les incògnites de tornar a les urnes

BarcelonaÉs inevitable que, a hores d’ara, els partits comencin a greixar l’engranatge electoral per si la situació és del tot insalvable. PP i PSOE esgoten les últimes opcions de diàleg amb un ull posat a les urnes, un escenari per al qual hi ha diverses incògnites que s’hauran de resoldre.

Els candidats

Iglesias i Rivera repetiran, però què passarà amb Rajoy i Sánchez?

A Podem i a Ciutadans (C’s) ningú qüestiona que Pablo Iglesias i Albert Rivera repeteixin. En el cas del PP, però, la davallada en els resultats, els casos de corrupció i el fet que Mariano Rajoy declinés l’oferta del rei per intentar ser investit han propiciat que veus de l’aznarisme com Esperanza Aguirre plantegin el relleu del president. També dins del PSOE, que va encaixar els pitjors resultats, hi ha qui creu que Pedro Sánchez no és el millor cap de llista per remuntar. Especialment crítica va ser just després del 20-D la presidenta d’Andalusia, Susana Díaz. El calendari serà tan ajustat que difícilment els caps de llista podran ser triats a través de primàries.

Programes electorals

La vigència del pacte PSOE-C’s i la batalla pel relat, elements clau

Es dóna per fet que en una nova campanya electoral el missatge dels partits no pivotarà sobre les propostes programàtiques. El creuament de retrets per acusar els altres de la situació d’ingovernabilitat serà una constant. Especialment complicat ho tindrà el PSOE, ja que la seva campanya estarà inevitablement condicionada pel pacte de 200 propostes que ha segellat amb C’s, a qui assenyalava com un enemic de dretes a batre abans dels comicis del 20-D. El PSC és qui pot pagar més cares les conseqüències d’aquesta aliança amb els liberals tenint en compte que sempre ha titllat Rivera de ser la marca blanca del PP.

Els independentistes

El debat sobre la llista única per barrar el pas a En Comú Podem

Tenint en compte que En Comú Podem va guanyar el 20-D a Catalunya, serà inevitable que es torni a obrir el debat sobre una llista única de les forces independentistes. Si més no, per part de CDC. De fet, el cap de files del partit a Madrid, Francesc Homs, ja va dir ahir que l’escenari de fracàs de la investidura a Espanya és una “oportunitat” per a l’independentisme. ERC, però, no està disposada ni a plantejar-s’ho. Almenys per ara. “No hi dedicarem ni cinc minuts”, va dir el portaveu d’ERC a Madrid, Joan Tardà.

L’esquerra alternativa

Podem i IU exploraran de nou si és possible presentar-se plegats

Els que també hauran de decidir si van plegats als comicis o no són Podem i Esquerra Unida (IU). Sobre aquesta qüestió hi ha diferències internes a la formació lila. Mentre que Pablo Iglesias i els seus afins consideren que de la mà d’IU poden millorar resultats, Íñigo Errejón i els dirigents que donen suport a la seva tesi alerten que la suma pot fer perdre votants de centre. Alberto Garzón segueix mantenint que la confluència amb Podem és la via d’èxit que han de seguir. Però dins d’IU també hi ha qui no ho veu del tot clar. L’exlíder Gaspar Llamazares va rebutjar diumenge públicament aquesta possible entesa.

Les confluències

Nova fórmula per poder tenir grup parlamentari propi

El nou escenari electoral també obligarà Podem a ratificar o bé replantejar la fórmula sota la qual s’ha presentat amb la confluència catalana En Comú Podem, la gallega En Marea i la valenciana Compromís. I és que els socis territorials aspiraven a poder tenir grup parlamentari propi. Davant la negativa de la mesa, la majoria es van incorporar dins del grup de Podem, menys els quatre diputats de Compromís, que van passar al mixt i van deixar Iglesias amb 65 representants. En Comú Podem ja estudia mecanismes perquè això no torni a passar. La solució passaria perquè Podem tingués personalitat jurídica pròpia a Catalunya -com el PSC respecte del PSOE- o bé per crear un “partit instrumental” només per als comicis.