Les incògnites sobre una suspensió de la presidència del Parlament

BarcelonaEl cas de Laura Borràs pot situar el Parlament de Catalunya de nou en un embolic jurídic. Primer la majoria independentista haurà de decidir si la causa de la Institució de les Lletres Catalanes que afecta la presidenta de la cambra encaixa en el supòsit regulat per l'article 25.4 del reglament, que preveu la suspensió d'un diputat si se li obre judici oral. I, en cas que la resposta a aquesta pregunta sigui que sí, pactar com procedir davant una nova situació inèdita: la d'una presidència del Parlament suspesa.

Els experts en dret parlamentari consultats per aquest diari destaquen que no hi ha precedents. De fet, l'article 25.4 del reglament, introduït el 2017 per la majoria de JxSí i la CUP, no s'ha aplicat mai encara en cap cas, i alhora constaten que el reglament no regula què passa si això no només afecta un diputat ras sinó que implica la més alta autoritat de la cambra. Anem a pams. Els efectes immediats de la suspensió d'un diputat és que perd tots els drets i deures associats a la seva condició. És a dir, no pot votar, no pot cobrar, no té iniciativa parlamentària i, en definitiva, no pot exercir les seves funcions. Per tant, en el cas de Borràs si s'arribés a aquest escenari tampoc no podria fer de presidenta. Ara bé, ¿això implicaria que s'ha de procedir a l'elecció d'un nou president del Parlament? No hi ha una resposta clara i, amb una primera aproximació dels experts consultats en dret parlamentari, tindria la paella pel mànec la majoria de la cambra.

D'entrada, coincideixen que el primer que imperaria seria l'article 40 del reglament del Parlament, on s'estableix que en cas de "vacant, absència o impediment" del president del Parlament seran els vicepresidents, "per ordre consecutiu", els que l'hauran de "substituir amb els mateixos drets, deures i atribucions". És a dir, si s'arribés a suspendre Laura Borràs pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes, abans de la sentència ferma, seria la vicepresidència primera, Alba Vergés (ERC), qui d'entrada n'hauria d'assumir les funcions. I, per ordre consecutiu, en cas que no pogués, li pertocaria a la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp (PSC). Ara bé, fins quan pot durar aquest interinatge? Les mateixes fonts afirmen que no hi ha un termini establert, però consideren que el temps que es pot allargar aquesta suspensió és determinant per prendre una decisió (en el cas de Borràs podria durar tota la legislatura, perquè la seva situació no s'aclariria fins a la sentència del jutge). A diferència del Govern, en què la llei de Presidència i del Govern regula què passa en cas de suplència o substitució –com va passar quan es va produir la inhabilitació del president, Quim Torra–, en el supòsit del Parlament no està previst. De fet, sempre que s'ha escollit un president de la cambra ha perdurat durant tota la legislatura.

En aquest sentit, les fonts consultades creuen que dependrà de la majoria independentista –que és qui va elegir Borràs presidenta– decidir si es produeix un relleu al capdavant de la institució. Un relleu que es produiria en els mateixos termes amb què recentment es va escollir Carles Riera (CUP) com a nou membre de la mesa després de la inhabilitació de Pau Juvillà: hi ha un pacte entre les formacions independentistes que diu que, si es produeixen vacants dels membres de la mesa al llarg del mandat, li pertoca al grup en qüestió proposar-ne el substitut. En el cas de Borràs seria Junts per Catalunya. Si s'arribés a aquest punt, Borràs podria seguir sent diputada, tot i que no podria exercir com a tal.