Les incògnites que ha de resoldre la declaració de Laura Borràs

BarcelonaFins ara Laura Borràs no ha parlat. Va demanar declarar l'última en el judici sobre la contractació de la Institució de les Lletres Catalanes i de moment s'ha limitat a escoltar la resta dels acusats i els testimonis que han anat desfilant per la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Unes declaracions que han acreditat irregularitats en els expedients d'Isaías Herrero i que han assenyalat directament la líder de Junts. Aquest dilluns està previst que Borràs hi digui la seva, després de totes les proves pericials i documentals, malgrat que si s'allarga molt la sessió podria declarar un altre dia. Després de dues setmanes de judici, aquestes són les incògnites que envolten la presidenta del Parlament suspesa:

Pressupostos falsos

Una de les qüestions que han quedat acreditades després de la declaració dels testimonis ha sigut la falsedat dels pressupostos que es van presentar a la Institució de les Lletres Catalanes vinculats als expedients de contractació de l’empresari Isaías Herrero. El mateix acusat va reconèixer en la seva declaració que va elaborar aquesta documentació "comparsa" per complir el requisit que establia la Generalitat de buscar diverses ofertes en els contractes menors i va declarar que ho va fer coordinadament amb Laura Borràs. Va assegurar que la llavors presidenta de la ILC en tenia coneixement i, fins i tot, que li havia indicat amb quines dades fer-ho. ¿Què dirà sobre això Borràs? Fins ara l’estratègia de la defensa ha estat reduir-ho a una pràctica d’Herrero i també treure-hi ferro. "¿Què li ha implicat la presentació d’aquests pressupostos?", va preguntar l’advocat Gonzalo Boye al cunyat de l’acusat a qui, sense el seu consentiment, li va agafar les dades per presentar una oferta. "Ha sigut innocu", va respondre el familiar d’Herrero.

Els correus electrònics

La intenció de la defensa de Borràs, des de l’inici, ha estat invalidar com a prova els correus electrònics que la líder de Junts s’intercanvia amb Herrero donant-li instruccions sobre com fragmentar els contractes. Segons els advocats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, es van obtenir de manera irregular i no es va respectar la cadena de custòdia. Per demostrar-ho han contractat el pèrit d’extrema dreta condemnat per assassinat, Emilio Hellín –ara es fa dir Luis Enrique–, que ha de comparèixer també aquest dilluns.

Ara bé, la Fiscalia manté que la prova és vàlida i la setmana passada es va assegurar que Herrero, l'altre principal acusat, confirmés el contingut dels correus durant la seva declaració. També els Mossos d’Esquadra han defensat que estaven autoritzats a obtenir-los durant l’escorcoll de la casa de l'empresari i que en van acreditar l'autenticitat.

Fraccionament

Els treballadors de la Institució de les Lletres Catalanes han assenyalat Laura Borràs com la responsable d’haver trossejat la contractació relacionada amb la pàgina web de la ILC per driblar la llei. L’exadministradora de la Institució va explicar que l’havia avisat diverses vegades que havia de fer un procediment negociat –i no una adjudicació a dit a Herrero– i també ho va fer la intervenció de la Generalitat. Segons els testimonis, Borràs s’hi va negar repetidament: cal veure si durant la seva declaració aclareix aquest extrem. A qui no va arribar cap alerta va ser als consellers de Cultura de l'època, Ferran Mascarell i Santi Vila, que van explicar la setmana passada que no en sabien res.

Un informàtic o un artista?

La idiosincràsia d’Isaías Herrero és una de les qüestions que ha sobrevolat tot el judici. ¿Un mer informàtic o el "Rafa Nadal de la poesia virtual", com va dir un dels testimonis? Si bé la Fiscalia assegura que Borràs va contractar Herrero per encarregar-se de tot l'àmbit digital de la ILC (quan ho havien de fer els serveis informàtics centrals de la Generalitat), per als lletrats Boye i Elbal es tractava d'una adjudicació a un artista digital, l'únic capaç de fer les tasques encomanades per la Institució. D'aquesta manera la defensa de Laura Borràs intenta desmuntar l'acusació de prevaricació, ja que consideren que no hi va haver discrecionalitat en l'elecció de l'acusat com a principal licitador del portal web de la ILC.