EL FINAL DE LA LEGISLATURA

Les incògnites d’un Govern sense president

Si Torra és apartat, Aragonès ocuparà la presidència en substitució seva, però no és clar qui el nomenarà ni si se sotmetrà a sessions de control al Parlament

Les incògnites d’un  Govern sense president
Núria Orriols
19/09/2020
4 min

BarcelonaL’eventual inhabilitació del president, Quim Torra, endinsa la Generalitat en un terreny desconegut, primer al Govern i després al Parlament. La llei de presidència preveu com s’ha de procedir en cas que s’inhabiliti el cap de l’executiu, però la lletra petita de com es concreta això s’haurà d’escriure a partir de la decisió del Tribunal Suprem -si hi acaba havent condemna-, perquè no ha passat mai abans. Els serveis jurídics de la Generalitat fa temps que estudien tots els escenaris.

Cessament del president

No és clar qui nomena el vicepresident com a substitut

La llei de presidència preveu que el president sigui destituït en cas de sentència judicial ferma. Si el Suprem decideix inhabilitar Torra, deixaria de ser president en el moment en què se li notifiqués personalment la sentència i el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) ho publiqués. El Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) no té l’obligació de reproduir aquesta publicació -segons fonts jurídiques-, però sí d’informar que a partir de llavors el vicepresident, Pere Aragonès, passaria a ser president en substitució seva a través d’un decret, del qual també s’ha de donar compte al Parlament. És en l’acte de nomenament d’Aragonès on hi ha els dubtes: només el president o el Govern poden emetre decrets i, si Torra és inhabilitat, no podria signar res ni convocar el consell executiu. En aquest sentit, hi hauria dues solucions damunt la taula: per una banda, que el vicepresident mateix, en virtut de la llei de presidència, signés el decret que li atorgués aquests poders; i, per una altra banda, que fos el consell executiu -s’hauria de resoldre com es convocaria- qui aprovés per decret la substitució de la presidència. Aquesta qüestió tècnica pot tenir un rerefons polític, perquè seria el primer acte que faria efectiu el cessament del president després del Suprem.

Govern en funcions

No podrà presentar projectes de llei però sí fer decrets llei

Un dels efectes immediats d’apartar el president és el cessament de tots els consellers -això diu la llei- i, per tant, si Torra és inhabilitat l’executiu passarà a estar en funcions. Què implica això? Que el Govern s’hauria de limitar al despatx ordinari dels afers i no podria fer ni projectes de llei -tampoc els pressupostos del 2021- ni decrets legislatius. Però sí que podria dictar decrets llei, un instrument clau per a situacions d’emergència com la crisi sanitària actual. Aquesta situació de govern en funcions, si el president és inhabilitat, s’allargaria fins que prengués possessió un altre president després de les eleccions: un mínim, doncs, de quatre mesos -dos per buscar un presidenciable al Parlament fins a la convocatòria automàtica d’eleccions, i 54 dies més fins a la cita a les urnes.

Candidat alternatiu

Torrent ha de decidir si presenta o no un presidenciable

Si el president és inhabilitat s’obrirà un període de deu dies perquè el president del Parlament, Roger Torrent, presenti un candidat a la presidència. Hauria d’obrir una ronda de contactes amb tots els grups per veure si algun d’ells té intenció de presentar-se a la investidura. Els partits independentistes ja han dit que no hi presentaran cap candidat -així ho ha demanat el mateix Torra-, però no és clar què farà l’oposició. El líder de Cs, Carlos Carrizosa, ja ha anunciat que obrirà converses amb la resta de partits per si promouen un candidat a la presidència, encara que sigui per engegar el compte enrere dels dos mesos -la llei de presidència diu que s’activa amb la primera votació a la investidura- cap a les eleccions. Ara bé, ¿ha de proposar Torrent un diputat de l’oposició encara que no tingui prou suport d’entrada? Hi ha opinions per a tot. Des dels que consideren que qualsevol diputat de l’oposició ha de tenir la possibilitat de provar-ho, encara que no reuneixi els suports necessaris al ple, fins a unes altres veus que creuen que Torrent té prou “marge polític” per no nomenar cap candidat si veu que no té els vots suficients per ser investit. Aquesta última interpretació podria generar problemes amb l’oposició, perquè Artur Mas el 2015 o Jordi Turull el 2018 es van poder sotmetre a un debat d’investidura sense tenir els suports.

Però hi ha un altre escenari. Si cap grup presenta candidat, Torrent podria desbloquejar la situació comunicant al ple que no hi ha alternativa a la presidència. En un informe dels lletrats del 2018, arran del cas de l’expresident Carles Puigdemont, es va interpretar -basant-se en un informe del Consell d’Estat- que el president del Parlament podria activar el compte enrere de les eleccions en cas de bloqueig institucional. És una opció que ja ha insinuat Torrent: recentment va dir que optaria per aquesta opció si no hi havia candidat alternatiu a Torra.

Sessions de control

Es dubta de si Aragonès hauria de respondre com a president

Habitualment el Govern està en funcions des de les eleccions fins que s’escull un nou executiu. En aquest període el Parlament està dissolt i no hi ha sessions de control ni activitat legislativa. Si inhabiliten Torra, això no serà així perquè la cambra continuarà igual almenys fins que es produeixi la convocatòria automàtica d’eleccions. Això vol dir que es continuarien tramitant les iniciatives legislatives que ja hi ha en marxa i que s’haurien de convalidar els decrets llei que aprovi el Govern. ¿Però hi continuaria havent sessions de control a l’executiu? El Tribunal Constitucional va dictaminar el 2018, arran de l’interinatge de Mariano Rajoy el 2016, que un govern en funcions també podia ser controlat a la cambra catalana. És a dir, hi ha antecedents que apunten que sí que n’hi hauria d’haver. ¿Aragonès, doncs, contestaria les preguntes plantejades al president? D’això ja no hi ha jurisprudència i, ara per ara, hi ha opinions jurídiques de tots colors. Els lletrats tornaran a tenir un paper clau en tot això i, segurament, els partits també voldran dir-hi la seva.

stats