Per què la incidència del covid-19 és tan baixa a Andalusia?

Cerdanyola del VallèsQue "el virus no hi entén de fronteres" és una d’aquelles frases tan òbvies que sorprèn la vehemència amb la qual l’esgrimia el govern espanyol per defensar que no calia tancar les comunitats autònomes més afectades pel coronavirus. El covid-19 no diferencia entre catalans i madrilenys ni entre bascos i andalusos, però la incidència del virus no és ni molt menys homogènia entre territoris i hi ha diferències molt rellevants entre autonomies. Com s’expliquen? Els experts coincideixen que amb una malaltia de la qual encara es desconeixen tantes coses és difícil fer hipòtesis concloents. La densitat de la població, el pes del turisme, l’obertura econòmica i la mobilitat dels ciutadans podrien ser alguns dels motius que expliquessin que Catalunya i Madrid acumulin el 50% dels contagis i el 60% dels morts, quan sumades amb prou feines arriben al 30% de la població de l’Estat. Andalusia té gairebé 8,5 milions d’habitants, un milió més que Catalunya i dos milions més que Madrid, però set vegades menys mortalitat que la primera i quinze vegades menys que la segona. Per què?

"La mortalitat depèn del denominador, del nombre de contagiats", subratlla el doctor José María Domínguez, membre del consell andalús del Col·legis de Metges. I aquest nombre a Andalusia era "encara baix" quan el 14 de març van començar les mesures restrictives amb l’estat d’alarma. Fins al dia abans a Espanya hi havia 5.753 casos confirmats, dels quals 269 eren a Andalusia, el 4,6% del total. Madrid ja en registrava 2.940 i Catalunya 509, i les seguia el País Basc amb 417. "Això ens ha permès anar per davant de la pandèmia", afirma. Sense confinament, probablement les xifres andaluses haurien crescut exponencialment i, en canvi, "ho han fet aritmèticament", destaca Domínguez.

Màlaga és la ciutat més afectada, fins i tot per sobre de la capital, Sevilla. Avui hi ha 5.800 casos, 248 morts i 235 ingressats a les unitats de cures intensives (UCI). Són unes dades allunyades, per exemple, de les catalanes, amb 18.700 casos i gairebé 1.700 morts. Les UCI andaluses no estan ara per ara en risc de saturació –tot i que se n’estan preveient de secundàries per si calgués– i Domínguez és partidari de posar en marxa la "solidaritat" interterritorial per assumir pacients d’altres comunitats que necessitin respiradors. Per exemple, de Catalunya. "Ja ho estan fent a França entre territoris, evidentment amb bons avions medicalitzats". Segons ell, ni les morts ni els contagis són les dades més rellevants ara mateix per saber la incidència de la malaltia, sinó que ho és el nombre d’ingressos en UCIs per cada cent mil habitants. I Madrid i Catalunya tornen a estar al capdavant.

80 morts més amb una quarta part de la població

Al País Basc sembla que la corba de contagis comença a aplanar-se, però des que el coronavirus va arribar a Espanya ha estat entre les comunitats més afectades. Té 80 morts registrades més que a Andalusia, a la qual també supera en 500 contagis confirmats. I això que només té una quarta part de la població. "Quatre o cinc dies abans que comencessin a créixer el nombre de contagis arreu, a Vitòria hi va haver una explosió de casos", recorda el president del Col·legi de Metges de Guipúscoa, Manuel García Bengoechea. Aquest focus va ser fonamental per contagiar la província d’Àlaba i fins i tot també la Rioja.

Bengoechea també té clar que és a les grans ciutats on el virus pot afectar més fàcilment, però el cas de Vitòria demostra, en la seva opinió, que un focus concentrat com el de Vitòria –o el d’Igualada– pot tenir un efecte multiplicador molt ràpid. Àlaba té la meitat de població que Guipúscoa i, en canvi, el doble de contagis.

Tant el doctor Bengoechea com el doctor Domínguez coincideixen que la clau per combatre el covid-19 és el confinament i la multiplicació de les proves de detecció per tenir més controlada la població. "Se n’han fet massa pocs", lamenten, a més d'assumir que les dades de contagis i morts pel covid-19 difícilment són comparables entre autonomies, per la diferència de criteris que han tingut fins ara a l’hora de comptar-los.