El grup impulsor de Poblet defensa presentar-se a les pròximes eleccions al Parlament
El col·lectiu, que aglutina exdirigents de CiU i personalitats alienes a la política i que va crear la plataforma El País de Demà, convoca una assemblea el 7 de març perquè tots els adherits es pronunciïn
BarcelonaEl grup impulsor de Poblet, col·lectiu integrat per antics dirigents de CiU i personalitats alienes a la política, va mantenir ahir dilluns a la nit una trobada per analitzar la possibilitat de presentar-se a les eleccions. Ho va fer amb un estudi sobre la taula –realitzat per una desena de persones del col·lectiu– que analitzava si donar suport o no a una nova opció política en els pròxims comicis al Parlament. La conclusió d'aquest anàlisi, segons diverses fonts consultades per l'ARA, és que cap de les formacions polítiques existents es fa completament seu l'ideari desgranat pel grup de Poblet i que, per tant, el més convenient és que es doni suport a una nova organització política amb l'horitzó de les pròximes eleccions al Parlament.
En la trobada de dilluns, segons diverses fonts coneixedores, hi havia una quinzena de persones, entre les quals l'exconseller de Territori Lluís Recoder, l'empresari Antoni Garrell, l'exdiputat del PDECat Jordi Xuclà o l'ex lletrat major del Parlament Antoni Bayona. Tots ells també eren presents fa escassament una setmana a la presentació del llibre Perdre la por (Catarata) de la senadora de JxCat Marta Pascal, que també ha mantingut contactes amb aquest grup i que va obrir la porta a impulsar una nova formació política si el PDECat s'acabava alineant amb l'expresident Carles Puigdemont.
El document que es va compartir dilluns, que resumeix les conclusions de la trobada al Monestir de Poblet del mes de setembre passat, es va compartir dilluns amb tots els assistents i s'ha donat una setmana al nucli dirigent perquè es pugui esmenar. Malgrat que queden pendents aquests treballs, aquest dimarts els adherits a la plataforma El País de Demà, creada a partir de la mencionada reunió del setembre del grup de Poblet, han rebut un correu en què els convoquen el pròxim 7 de març en una assemblea plenària per tal d'assumir o no el document que aposta per fer un nou partit –com ha explicat Nació Digital–. Aquesta mateixa assemblea, a finals de l'any passat, va encarregar al nucli impulsor estudiar la conveniència de donar suport a una nova opció electoral. Uns treballs que s'han accelerat davant l'anunci del president de la Generalitat, Quim Torra, que convocarà eleccions després de l'aprovació dels pressupostos –entre la primavera i la tardor.
Abans de l'assemblea del dia 7 s'enviarà l'estudi definitiu a tots els adherits a El País de Demà. De fet, aquesta plataforma no es transformarà en cap partit polític, sinó que en tot cas donarà suport a la nova formació política que es creï. De moment, la seva activitat s'ha centrat en organitzar conferències sectorials amb el nom La Catalunya 2030, entre les quals n'hi ha una d'econòmica que es farà demà dimecres al Col·legi d'Economistes a les set de la tarda.
Abans d'arribar a aquest punt –donar suport a forjar una nova opció electoral–, el grup de Poblet s'ha reunit en diverses ocasions amb el PSC (Salvador Illa), el PDECat (David Bonvehí) i ERC (Albert Castellanos). Cap d'ells, però, ha assumit totalment les conclusions del Document de Poblet, que més enllà de l'àmbit polític també té una proposta econòmica i social, situada en el centre-dreta.
Contactes amb Units per Avançar
Amb qui sí que sembla que avancen positivament els contactes és amb Units per Avançar, el partit de l'exlíder d'Unió Ramon Espadaler, que es va presentar amb els socialistes en les últimes eleccions al Parlament. De fet, ni Poblet ni Units tanca la porta a un pacte per concórrer als comicis.
Per contra, amb qui la majoria de fonts consultades de Poblet descarten una aliança és amb la Lliga Democràtica, dirigida per Astrid Barrio, lluny del sobiranisme. Molts dels dirigents del grup de Poblet es defineixen com a independentistes però renuncien a la unilateralitat. En aquest sentit defensen el referèndum però aposten per trobar una via d'encaix amb l'Estat durant el mentrestant, i pretenen aplegar federalistes, autonomistes i partidaris del dret a decidir.