Sergi Sabrià: "És molt important que Junts hagi saltat de la confrontació a la taula"

BarcelonaSergi Sabrià (Palafrugell, 1975) és el nou viceconseller d’Estratègia i Comunicació després que el president Aragonès l’hagi ascendit.

Amb el seu nomenament ha començat la campanya electoral?

— Quan s’oficialitza el que era un secret del domini públic, la candidatura de Pere Aragonès, alguns partits parlen d’eleccions, i és el contrari. El Govern reforça algunes figures i deixa clar que vol acabar la legislatura.

Però ja hi havia un portaveu. Diu que pot dir coses que el president del Govern no pot dir.

— L’encàrrec és continuar fent la part de l’oficina del president i reforçar la faceta de tirar endavant projectes cabdals per al Govern. La Patrícia Plaja continuarà fent una feina excepcional. El president, els consellers. Apareix una veu més que espero que ajudi a reforçar alguna cosa.

Aquests primers dies ha dit que Junts és CDC i que el PSC fingeix tenir un governet. Va fort.

— Algú va parlar d’operació cosmètica del Govern, no? Canviar el nom de Convergència sis vegades per seguir sent Convergència segur que sí que ho és. O un govern alternatiu, que ningú entén exactament què és.

Quines competències té més avui, a banda d’assistir a les reunions del Govern?

— Assistir a les reunions del Govern pot ser convenient en moments determinants. No hi aniré sempre, sinó quan ho decideixi el president.

Què cal que canviï en l’estratègia del Govern?

— Teníem clara la necessitat d’estabilitat i d’un Govern llarg. Recuperar les polítiques socials, millorar el dèficit fiscal, l'acord dels 15.000 milions del FLA és un passet. La resolució del conflicte polític, amb una taula de negociació. Hem aconseguit el primer impossible, l’amnistia, i uns quants més, els indults i la reforma del Codi Penal. Ara anem pel segon, el referèndum. No hem fet viratges estratègics i no en farem ara.

ERC ha capitalitzat estar al Govern? El CEO no ho indica.

— T’ho diuen més les eleccions que les enquestes. No és un Govern de quatre projectes, sinó de cinquanta. Seria més fàcil posar el focus en tres o quatre i capitalitzar-los, però no és el que necessita el país. 

El president Aragonès va ser investigat en temps del PSOE per saber si dirigia els CDR. Què creu que hi ha al darrere?

— Que no els dirigia és una obvietat. No van fer un esforç per justificar-ho més perquè només era espionatge polític. Ens indigna? Molt. Ens sorprèn? No.

El seu telèfon també estava intervingut. Què hi pot haver a més de bronques amb periodistes?

— Només tinc un telèfon i hi ha parts de la meva vida, la meva filla. És la part més incòmoda, perquè professionalment no tinc gaires coses a amagar. Els missatges que pugui tenir amb tu també els tens tu i si algú vol fer alguna cosa, a mi això em fa patir zero. En el meu cas no ha estat autoritzat pel jutge. És una manca de democràcia flagrant. Estem preocupats, però l’Estat també ho hauria d’estar.

García-Castellón ha tornat a maniobrar per adaptar la interlocutòria del cas Tsunami als canvis en la llei d’amnistia.

— És escandalós. Intentem que la llei sigui molt segura jurídicament i ho fem amb Junts perquè tots busquem acabar amb la repressió i que torni tota la gent de l’exili. En funció d’unes esmenes, uns jutges canvien la qualificació del delicte per assegurar que no podran tornar. Això és fer trampes.

Barajas s’ampliarà amb una inversió de l’Estat de 2.400 M€. Catalunya perd pistonada?

— No. El Govern fa molt de temps que hi treballa i té el compromís de poder-lo tirar endavant. No va d'ampliar sí, ampliar no. Va de quin model aeroportuari tenim i quin volem. ¿És important poder descarregar el Prat perquè torni a operar Girona? Sí. Això et soluciona tots els problemes? No.

¿Es compliran els acords amb el PSC sobre la B-40, el Hard Rock i l'aeroport del Prat?

— El de l'aeroport ja està complet, era activar les comissions de treball. Sobre Hard Rock, és una proposta d'uns privats que necessiten un desenvolupament urbanístic que intentem que vagi a bon ritme. Nosaltres els acords els complim. Si tinguéssim 68 diputats en lloc de 33, els pressupostos o aquests acords haurien anat d'una altra manera. La Ronda Nord està pendent del ministeri i Illa ho sap perfectíssimament. Haurà de donar moltes explicacions si algú frena disposar de 2.400 milions.

Li havíem sentit dir fa temps que amb el PSC no aniria enlloc. Ha canviat d'opinió?

— No governem amb el PSC. Quan Junts decideix marxar del Govern l'aritmètica ens porta a una geometria variable. És molt diferent negociar que governar conjuntament. Vam fer la investidura amb Junts i la CUP, els primers pressupostos amb Junts i els comuns, els segons amb els socialistes i els comuns, vam renovar la CCMA amb Junts i el PSC. Hem fet de ròtula. A Madrid, el PSOE és el rival, ens ha espiat, i és amb qui volem parlar de com posem les urnes i ens constituïm en estat independent.

És partidari que ERC entri al govern de l'Ajuntament de Barcelona?

— No em toca aquesta pregunta.

És portaveu. L'incomodaria des del Govern?

— Portaveu del Govern, no em toca a mi. Jo soc de Palafrugell, em queda bastant lluny, i tampoc em tocaria donar-te una opinió sobre com ha de ser el govern de Palafrugell. Ho hem de preguntar a la gent d'ERC de Barcelona i als portaveus d'ERC.

¿Barcelona pesa com Palafrugell en el govern de Catalunya?

— Palafrugell és un poble molt important, sobretot al meu cor. En habitants és evident que no té punt de comparació. En tot cas, no em referia a això sinó a l'autonomia municipal.

A la Generalitat, ¿ERC amb qui preferiria acordar un govern si no tingués majoria?

— Volem tenir més diputats per governar sols, que ens ha anat molt bé. Si no, intentem tenir molt bona relació amb Junts. Hem passat moments molt difícils plegats, patim la repressió conjuntament, tenim un model de país diferent en l'àmbit social però el mateix en l'àmbit nacional. Tenim moltes coses en comú amb la CUP. Volem recosir sempre que podem i arribar a acords.

¿El gir de Junts cap a la negociació és el mateix que va fer ERC fa 5 anys?

— No sé si és el mateix, sí que ha sigut com una digestió més lenta. Està bé que tots passem per la mateixa pàgina. Han sigut molt durs amb la taula de negociació, però si quan negocies tu en demanes una d'igual, una mica la raó ens la deuen donar. Benvinguts! Podrem negociar junts.

La taula de diàleg es reunirà abans del mes d'abril?

— No té data concreta, són més importants el contingut i el treball. A la reunió segelles els acords.

Té algun sentit que hi hagi tres taules de negociació?

— Potser no, però no era tan fàcil per a Junts. És molt més important que hagin saltat de la confrontació intel·ligent, que era difícil d'entendre, a la taula.

És l'home de l'estratègia i ha sigut l'home de l'aparell del partit i de l'estratègia electoral durant molts anys. ¿Li fa por la tornada de l'expresident Puigdemont per les eleccions europees?

— El president Puigdemont i Marta Rovira han de poder tornar. No em fa por, em fa il·lusió, em posa la pell de gallina. Que puguin tornar a fer política ho necessitem tots. A partir d'aquí, la confrontació de les idees i electoral jo la disfruto. Seria una notícia excel·lent.