Què implica per a Puigdemont perdre la immunitat?
La decisió suposarà noves euroordres i una discussió a Bèlgica sobre si cal un nou suplicatori
BarcelonaLa decisió sobre la immunitat era la sentència més important que esperaven els eurodiputats de Junts: podia ser la via que, hipotèticament, els servís per intentar tornar a Espanya sense ser detinguts. Per això la decisió del Tribunal General de la Unió Europea és una galleda d'aigua freda per a la seva estratègia, malgrat que encara s'hagi d'esperar a saber el posicionament definitiu de la segona instància de Luxemburg: el Tribunal de Justícia. Amb la resolució d'aquest dimecres els eurodiputats de Junts tornen pràcticament a la casella de sortida i queden, de nou, en mans dels tribunals belgues.
Llibertat de desplaçament limitada
Sense immunitat parlamentària, els eurodiputats de Junts veuen limitats els seus moviments, ja que fins ara podien viatjar per tots els països de la Unió Europea excepte Espanya –que interpreta diferent la immunitat– sense risc de ser detinguts. Segons Puigdemont, en tot cas, mantenen la llibertat de desplaçament per dirigir-se als plens d'Estrasburg i Brussel·les del Parlament Europeu, però el TGUE ve a dir que no en la resolució. Aquesta seria, de fet, la interpretació que fa el Suprem, que va considerar que si detenia Puigdemont el deixaria anar igualment als plens sempre i quan mantingués la immunitat.
Noves euroordres
El primer que s'augura ara és que el Tribunal Suprem emeti noves euroordres per extradir-los i ser jutjats a Espanya, tot i que vol esperar el pronunciament de la Fiscalia -informa Ot Serra-. En el cas de Puigdemont i Comín els reclamarà per malversació agreujada i desobediència –la qual cosa implica presó–, mentre que en el cas de Ponsatí cal veure si hi ha euroordre: només serviria per fer-la comparèixer forçosament davant del jutge instructor, Pablo Llarena, ja que està processada per desobediència i no comporta presó. La incògnita és quan activarà les ordres de detenció a escala europea el Suprem: podria fer-ho immediatament o esperar-se, perquè aquest dijous comença la campanya electoral del 23-J. Preventivament, fonts de la defensa dels exiliats aconsellen als eurodiputats quedar-se a Bèlgica.
Qui decidirà?
Un cop emeses les euroordres, els eurodiputats es posaran a disposició de la justícia belga –tal com han fet sempre–, que tornarà a decidir el seu futur polític i jurídic. Obriran una altra discussió: segons Boye, les noves euroordres no seran efectives perquè el suplicatori que va concedir el Parlament Europeu –ara avalat per Luxemburg– ja ha perdut el seu efecte: el Suprem el va demanar al seu dia per jutjar-los per sedició i malversació de fons públics, i ara la sedició, després de la reforma del Codi Penal, ja no existeix. Amb aquest argument, Boye defensarà davant dels tribunals belgues que Llarena necessita un nou suplicatori per jutjar-los. Una interpretació que si comparteix Bèlgica donaria als eurodiputats una nova oportunitat per situar el cas de l'1-O en el focus de l'Eurocambra, que hauria de tornar a examinar la causa. En cas que Bèlgica no donés la raó a Boye, s'obriria un nou procés d'extradició.
Què pot fer mentrestant Puigdemont?
Paral·lelament, la defensa dels exiliats recorrerà contra la decisió davant del mateix TGUE –li demanarà mesures cautelars perquè li retorni la immunitat– i també davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que fins ara ha sigut més procliu a les demandes dels exiliats catalans. Els eurodiputats tenen dos mesos per recórrer i, a partir de llavors, Luxemburg sis per resoldre.
Un retorn en llibertat?
Amb la decisió del Tribunal General aquesta possibilitat s'allunya. No només perquè els eurodiputats de Junts es queden sense immunitat, sinó perquè la sentència dona marge a l'estat espanyol per interpretar l'abast de la immunitat, que per als diputats de les Corts espanyoles –que també la gaudeixen– és molt més limitada que la que preveu el protocol europeu per als eurodiputats. Fins ara Puigdemont tenia immunitat i no ha tornat a Espanya perquè el Suprem manté les ordres de detenció nacionals i si tornés –com va passar amb Ponsatí– seria detingut. Luxemburg no qüestiona això en cap moment.
Com afecta aquesta decisió a Lluís Puig?
No és eurodiputat i, per tant, ja no estava protegit per la immunitat. Quan hi hagi una nova euroordre del Suprem s'obrirà de nou un procés d'extradició per a ell per malversació de fons i desobediència. L'argument de defensa que tindrà, en tot cas, és que Bèlgica ja va rebutjar un cop la seva extradició per possible vulneració de drets fonamentals. Una decisió que recentment el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va considerar que no es podia prendre sense estar més raonada.
L'extradició més a prop?
La decisió de retirar la immunitat als eurodiputats incrementa les probabilitats de l'extradició, malgrat que des de la defensa dels exiliats estan convençuts que no serà així. Tot torna a estar en mans de Bèlgica. Seran els tribunals belgues els que hauran de decidir si cal un nou suplicatori arran de noves euroordres del Tribunal Suprem i, en tot cas, els que tindran l'última paraula en un nou procés d'extradició. Cal tenir en compte que amb la reforma del Codi Penal les euroordres són per delictes homologables a la resta de Codis Penals europeus –cosa que no passava amb la sedició–. El precedent clar és Alemanya: va rebutjar entregar Puigdemont per rebel·lió i sedició però va acceptar fer-ho per malversació. Va ser Llarena que, en aquell moment, va rebutjar jutjar l'expresident per un delicte menor respecte als presos polítics.