Un imperi edificat amb dossiers i titulars

BarcelonaQuè tenen en comú un grapat d'exvicepresidents del Barça, l'agent secret Fernando Paesa, la nena desapareguda Madeleine McCann, l'empresari Jordi Pujol Ferrusola, el nazi Aribert Heim i el conseller Felip Puig? La resposta és als despatxos de la famosa i controvertida agència de detectius Método 3: tots van ser objecte de la seva dedicació.

Aquesta empresa familiar, fundada el 1985 per Marita Fernández, s'ha convertit els últims anys en sinònim de poder. El 2009 l'escàndol de les investigacions ordenades pel FC Barcelona a quatre directius (Jaume Ferrer, Joan Boix, Joan Franquesa i Rafael Yuste) va acabar de fer evident el que feia anys que en determinats cercles se sabia: que la cultura dels dossiers havia prosperat a Barcelona. Però aquests dossiers només expliquen en part el respecte i temor que ha despertat aquesta agència durant anys. L'altra raó és als quioscos.

Paesa i Pedro J., noms claus

Contràriament al que és habitual en un sector que viu en la confidencialitat, informacions d'aquesta agència han acabat a les portades. De fet, Método 3 va fer el salt a la fama investigant per a El Mundo sobre Fernando Paesa. Aquest personatge, a qui s'havia relacionat amb els GAL i autor de la detenció de Luis Roldán a Tailàndia, va fugir de la justícia espanyola i va desaparèixer del mapa; temps després, l'any 1998, se'n publicaria l'esquela a El País . Método 3 va fer-ne efectiva la resurrecció en localitzar-lo sis anys després, el 2004, a Luxemburg.

Aquell episodi va significar l'inici de la col·laboració de Método 3 amb el diari de Pedro J. Ramírez, que aquests dies ha presumit d'haver tret molt suc periodístic als encàrrecs que en els últims anys ha fet a l'agència sobre els més diversos temes. L'agència també manté tractes amb altres mitjans coneguts per les seves investigacions.

Método 3 es va donar a conèixer internacionalment quan va acceptar l'encàrrec de trobar Madeleine McCann, desapareguda en estranyes circumstàncies a Portugal. Francisco Marco, director i fill de la fundadora, no va tenir inconvenient a concedir una entrevista a La Vanguardia en què exhibia una total seguretat que trobaria la petita Maddie. "Viu i la localitzaré", deia. I anava més enllà: "Guardo aquestes nines a la meva habitació, i les portaré a la maleta el dia que localitzi la Madeleine". Marco es donava un termini de sis mesos per aconseguir-ho en una entrevista que es va publicar el primer dia de novembre de l'any 2007. Encara no ha aparegut.

L'acumulació d'escàndols en els últims temps en la política catalana i el degoteig de casos en què Método 3 està implicada -com les escoltes a Sánchez-Camacho i a l'exparella de Pujol Ferrusola i la investigació a Puig- han disparat les especulacions sobre una eventual fallida de l'agència, cosa que faria que els dossiers correguessin sense control. Aquesta teoria està avalada pel fet que Método 3 ha canviat de nom: ara es diu Clarte Business Consulting. Contactat per l'ARA, Francisco Marco negava ahir mateix aquest punt: "No és cert. Va morir el meu pare i hem reordenat les societats del grup". Marco, que es recupera d'una operació, no va afegir res més. Extreballadors de l'agència expliquen, però, que a finals del 2012 hi va haver un ERO (que va incloure els amos) i que els deuen "molts diners".

La majoria de feines de les agències de detectius -i Método 3 no n'és una excepció- tenen a veure amb fraus a la Seguretat Social, com ara les baixes fictícies, i, per descomptat, les infidelitats. Marco va assegurar en el seu dia que si a Barcelona hi ha tants detectius és perquè existeix una tradició entre els membres de l'alta burgesia de contractar-los i aclarir dubtes sobre els pretendents a la mà de les seves filles. Però són feines rutinàries que no venen . Marco, que guarda retalls dels diaris en què es parla de l'empresa familiar, prefereix recordar, entre d'altres, que gràcies a una investigació de la seva agència es van localitzar 20 milions d'euros que Juan Antonio Roca, exassessor urbanístic de Marbella en les èpoques de Jesús Gil, havia evadit a l'illa de Man.

Qui paga, mana

Amb la seva habitual vehemència, Sánchez-Camacho es va afanyar a criticar dimecres els mètodes del PSC i va exhibir una demanda que ha interposat contra la gravació il·legal de què va ser objecte al restaurant La Camarga. Una demanda que no estava segellada perquè encara no havia arribat al jutjat, tal com es va constatar en la roda de premsa. Però la realitat és que el seu partit també ha contractat Método 3. Tant Alberto Fernández Díaz com el PP de Pinto (Madrid) han estat clients de l'agència.

De fet, tothom que s'ho pot permetre és potencial client d'agències com Método 3. La seva pàgina web indica que cada any obre uns 1.200 expedients. Tant si la xifra és exacta com si no, al sector preval la màxima d'un veterà detectiu: "A Barcelona ningú que vulgui tenir importància es queda sense ser espiat".