L'impacte de la sentència del TJUE, en cinc claus

BarcelonaEl pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre Oriol Junqueras en el sentit que tenia immunitat des del moment en què va ser proclamat eurodiputat electe i que, per tant, el Tribunal Suprem l'hauria d'haver deixat anar a Brussel·les a prendre possessió i després demanar-ne un suplicatori, és una autèntic terratrèmol de conseqüències encara incertes però que ja podem anar desgranant.

1) La primera és que el Tribunal reconeix que una persona adquireix la condició d'eurodiputat, i per tant la immunitat que li correspon, en el moment mateix de ser proclamat electe, cosa que amb Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín va passar el 13 de juny, i que els estats no poden imposar cap tràmit extra com el de jurar la Constitució. Això vol dir que s'afirma una mena de sobirania europea per sobre de la dels estats, que té la seva màxima representació en el Parlament Europeu. La sentència, doncs, reforça la idea que existeix una ciutadania europea que no pot ser qüestionada pels estats.

2) La segona clau és que, amb aquesta sentència a la mà, Carles Puigdemont, Toni Comín, i després del Brexit Clara Ponsatí, han de ser considerats des d'ara mateix com a eurodiputats amb immunitat. Tot i que la sentència sigui sobre Oriol Junqueras, la doctrina fixada és molt clara i el Parlament Europeu l'hauria d'aplicar de forma immediata. Caldrà veure si els dos grups que controlen l'Eurocambra, Partit Popular Europeu i Partit Socialista, posen traves o intenten dilatar la decisió fins que el TJUE es pronunciï sobre el seu cas particular.

3) La sentència suposa una derrota històrica de la justícia espanyola, ja que el Tribunal Suprem, que és qui va prendre la decisió i va cursar la qüestió prejudicial, no és un tribunal qualsevol sinó la cúpula del poder judicial espanyol. I la justícia europea ha afirmat avui que aquest tribunal no va respectar els drets polítics d'Oriol Junqueras, en tant que ciutadà europeu, en no deixar-li prendre possessió com a eurodiputat. La imatge de l'Estat espanyol, doncs, està avui molt més tocada que ahir perquè ja no es parla d'un conflicte territorial sinó d'un Estat que no respecta drets fonamentals per al funcionament d'una democràcia en el marc europeu.

4) Aquest pronunciament serà utilitzat ara també en la batalla jurídica de la defensa dels presos condemnats davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TDEH), de la mateixa manera que els vots particulars dels tres magistrats del TC que van considerar que el Suprem hauria d'haver permès a Junqueras participar en la campanya electoral del 21-D i exercir després de diputat al Parlament. La tesi que durant tot el procés judicial contra els independentistes catalans s'han violat drets fonamentals està cada dia més ben travada i compta amb més evidències des del punt de vista jurídic.

5) La decisió de Luxemburg reforça les posicions polítiques independentistes perquè incideix en la idea que Espanya no ha actuat com un estat democràtic. Caldrà veure quin és l'efecte concret sobre les negociacions entre el PSOE i ERC per la investidura de Pedro Sánchez, però és obvi que els republicans tenen més arguments per forçar els socialistes a activar la via política i aparcar una via judicial que s'ha demostrat que està naufragant a Europa.