La immigració ja no és tabú: el debat irromp en el pols PP-PSOE atiat per Vox
Experts consultats per l'ARA alerten sobre els discursos securitistes i veuen poca profunditat i dispersió en la disputa pública
MadridJa fa un parell de setmanes que el debat sobre el repartiment dels menors immigrants entre autonomies és un dels temes que marquen l'agenda política i mediàtica a l'Estat. Va ser el motiu esgrimit per Vox per trencar els pactes autonòmics amb el PP, amb un argumentari que vincula la immigració amb la inseguretat i la delinqüència. Des d'aleshores, el partit de Santiago Abascal s'ha dedicat a explotar el tradicional recurs de l'extrema dreta d'atiar la por a la "immigració il·legal massiva" per generar adhesions, en un moment en què a Vox li ha sortit un competidor directe i encara més radical: la plataforma S'ha Acabat la Festa de l'agitador ultra Alvise Pérez, ara eurodiputat amb intencions de concórrer a les pròximes eleccions espanyoles.
La proposta plantejada pel govern espanyol "els ha obert totes les possibilitats de demostrar que es mantenen en la seva radicalitat" i "manifestar aquesta postura tan extrema" en aquest context de "competència", apunta en una conversa amb l'ARA Sònia Parella, professora del departament de Sociologia i coordinadora del CER - Migracions a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que alerta del "perill" que té per als nens i joves que arriben sols a l'Estat que es generi aquest "imaginari de criminalitat" al voltant de la seva acollida. El PSOE, per la seva banda, ha aprofitat la situació per demanar al PP que marqui distàncies amb Vox i s'avingui a pactar una reforma urgent de la llei d'estrangeria limitada a un únic article. La modificació convertiria en obligatori el repartiment per alleugerir la saturació dels centres d'atenció de menors migrants en territoris extrapeninsulars.
"És un debat de principis morals", va argumentar Pedro Sánchez en la compareixença del passat dimecres al Congrés per explicar el pla de regeneració democràtica. La presa en consideració de la reforma es debatrà dimarts sense que el PP hagi aclarit si la facilitarà. El president del govern espanyol va apel·lar a la "solidaritat" entre autonomies en la mateixa línia que Coalició Canària, que governa en un dels territoris que demanen ajuda. A parer de Parella, és un plantejament "adequat" davant del qual els populars tenen "poc marge" per fer un discurs contrari a una qüestió de "corresponsabilitat interna", "drets humans" i "protecció a la infantesa". En una altra línia, el catedràtic de ciència política i director del grup de recerca sobre immigració GRITIM de la Universitat Pompeu Fabra, Ricard Zapata, opina que "aquí el PSOE està perdent una oportunitat molt important", que és la de "fer política europea".
Zapata veu un "desenfocament" en la decisió del govern espanyol de fer "política domèstica", quan les Illes Canàries són una frontera europea, i creu que caldria reclamar que el repartiment sigui a escala comunitària i no estatal. La resposta del PP sí que és apel·lar a la Unió Europea i el partit d'Alberto Núñez Feijóo retreu a Sánchez que no estigui fent pressió diplomàtica. Els populars plantegen una "reubicació urgent" en l'àmbit comunitari, però la principal petició que expressen és reclamar més control de fronteres alertant d'un hipotètic "efecte crida". El posicionament "securitista", avisa Sònia Parella (UAB), és "incompatible amb mesures de solidaritat" i obvia el debat sobre "l'absència de vies segures d'entrada" a la UE que té la població immigrant. El PP es queda a mig camí entre uns i altres dient "sí a la solidaritat", però adopta en part el marc de Vox afegint una perspectiva de "seguretat" en termes de política interna. Un altre puntal de l'argumentari del PP és que, per pactar amb el PSOE la reforma, vol que declari "l'emergència migratòria nacional".
Zapata remarca que és un moviment lògic tractant-se d'un partit de dretes, que es caracteritzen per tenir una narrativa de la qüestió "en termes d'emergència" i de "crisi" perquè serveix "per justificar la vulneració de drets humans". L'expert en migracions també puntualitza que l'hipotètic "efecte crida" davant l'acollida és "molt complex" i "hi ha una falta d'evidència clara" que realment es produeixi. També alerta d'un intent de "desviar l'atenció" parlant de "seguretat nacional" quan es tracta d'una qüestió de "seguretat humana" dels migrants que tracten de travessar el mar Mediterrani.
I Catalunya?
Junts s'oposa frontalment al repartiment, del qual creu que Catalunya hauria de quedar exclosa. D'una banda perquè ja hi ha saturació i de l'altra perquè defensa que la immigració ha de ser una competència exclusiva de la Generalitat. ERC també hi posa pegues pel fet que retreu al govern espanyol que no té en compte "l'esforç real" de Catalunya en aquesta qüestió. "Al sistema de protecció de la infància hi tenim acollits 2.369 menors migrants, però l'Estat tan sols en comptabilitza 1.417", va denunciar el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, després d'abstenir-se en la votació del repartiment de 400 menors que va provocar la ruptura PP-Vox.
Mentre que Junts s'ha tancat en banda amb la reforma de la llei d'estrangeria, ERC s'obre a negociar. La reacció dels partits espanyols ha estat retreure'ls "manca de solidaritat": el PP ho ha utilitzat fins i tot per comparar-los amb Vox. A parer de Zapata, aquesta reacció demostra que el debat està sent "poc profund" i amb una perspectiva "centralista". Parella alerta del "risc que es faci una lectura simplificada i interessada" que els posi en el mateix sac que a l'extrema dreta quan hi ha arguments de fons "molt diferents". La investigadora de la UAB qüestiona que sigui el moment d'obrir el debat competencial amb aquesta mesura tan concreta i alhora planteja la necessitat d'obrir una "reflexió més àmplia" sobre immigració que transcendeixi les "estratègies electoralistes" que estan desplegant uns i altres amb aquesta qüestió.