L'ofensiva contra el català a les Illes Balears arriba al Parlament Europeu
Diverses entitats en defensa de la llengua demanen a l'Eurocambra que lluiti per "rescatar una comunitat lingüística que està patint un etnocidi cultural"
BarcelonaEls atacs al català del govern del popular José Ramón Bauzá han arribat aquest dijous al Parlament Europeu. La portaveu de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, Magda González, i la portaveu del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament (STEI-i), Maria Antònia Font, han intervingut davant de l'intergrup parlamentari sobre minories per denunciar l'ofensiva contra la llengua a les Illes Balears. González i Font han fet un repàs a les mesures de vulneració del català i han demanat al Parlament Europeu que faci els possibles per "rescatar una comunitat lingüística que està patint una agressió i un etnocidi cultural", així com es rescaten els bancs espanyols.
Entre altres els atacs rebuts darrerament pel català a les Illes, les entitats han denunciat l'eliminació del requisit de saber català per treballar a l'administració pública, el canvi de topònims al castellà, el tancament de Ràdio Televisió de Mallorca, la impossibilitat de veure TV3 des del territori balear, l'abandonament del català com a llengua preferent en l'educació i les "detencions irregulars i indiscriminades" de manifestants contraris a les polítiques de Bauzá.
A partir d'aquesta intervenció, el president de l'intergrup de minories, el socialista hongarès Csaba Tabajdi, s'ha compromès a elevar preguntes a la Comissió Europea perquè vetlli per la situació del català a les Illes.
Una "plataforma comuna contra les agressions als Països Catalans"
Les entitats desplaçades al Parlament Europeu també han reivindicat "la unitat territorial, és a dir, que s'entengui que el que es fa a una part del territori, s'està fent a tot el territori lingüístic". En aquest sentit, la portaveu Magda González ha recordat que l'intergrup de minories del Parlament Europeu ha recollit les denúncies sobre la situació lingüística també a la Franja i al País Valencià. González ha manifestat la voluntat de treballar conjuntament des de tots els territoris i crear una "plataforma comuna contra les agressions als Països Catalans". "Si la dreta és capaç d'unir-se per tenir un pla orquestrat per desmantellar la nostra identitat, nosaltres hem de ser capaços d'organitzar-nos per un objectiu comú", ha afegit.
