Illa topa amb la realitat: 100 primers dies d'un Govern lligat a ERC

BarcelonaFins a finals d'octubre, quan les converses amb ERC i els comuns encara estaven a les beceroles, el Govern es resistia a renunciar al seu primer objectiu de la legislatura: tenir en vigor els pressupostos de l'any l'1 de gener del 2025. "Ho veiem viable", va dir la portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, fa només deu dies, tot i que llavors el PSC ja sabia que hauria d'esperar a saber què sortiria dels congressos dels comuns –el cap de setmana que ve– i, sobretot, d'ERC –el 30 de novembre–. Una setmana més tard, el relat ha canviat. "La primera quinzena de novembre no serà possible [aprovar els pressupostos al consell executiu]. Serà difícil tenir-los per l'1 de gener del 2025", va dir la mateixa Paneque dimarts passat en roda de premsa. A punt d'arribar als seus 100 primers dies –dissabte que ve els farà des de la seva investidura i uns dies després des de la presa de possessió del Govern–, el Govern topa amb la realitat que l'acompanyarà durant tota la legislatura: l'executiu tindrà les mans lligades a les exigències d'Esquerra i també dels comuns. Una realitat que Salvador Illa té assumida, però que pretén minimitzar complint amb els acords d'investidura i oferint uns pressupostos que puguin avalar els dos socis (encara que arribin més tard del que preveia).

Des que el 8 d'agost els socialistes van aconseguir convèncer els 68 diputats que van obrir les portes del Palau de la Generalitat a Illa, l'executiu ha intentat aïllar-se de les turbulències que han afectat especialment un dels seus dos socis d'investidura, ERC. Ara bé, ja durant la configuració del seu Govern, l'atenció es va posar en quins càrrecs dels republicans continuaven a l'executiu i si hi havia alguna mena de pacte perquè alguns noms continuessin. L'executiu va haver de justificar haver-ne mantingut alguns, però no va aclarir si va arribar a alguna mena d'acord amb Oriol Junqueras. La guerra interna dels republicans esquitxava els primers passos del nou govern.

Ha passat el mateix amb la negociació de pressupostos. Amb Esquerra, les trobades han estat escasses. Des del partit asseguren que només han mantingut una reunió oficial amb el Govern i que després tot han estat converses informals. Queda pendent una reunió de la comissió de seguiment que s'havia de fer la setmana passada i que es va ajornar. En tot cas, la direcció dels republicans no prendrà cap decisió sobre els pressupostos, sinó que la deixarà a la teulada de la cúpula que surti del seu congrés. És a dir, per molt que l'executiva actual de Marta Rovira hagués tancat un acord amb el PSC pels comptes, el vistiplau final no hauria arribat fins, com a mínim, al desembre. Tenint en compte que la tramitació dels pressupostos triga segons fonts parlamentàries almenys cinc setmanes, ja seria massa tard perquè els comptes poguessin entrar en vigor a principis de l'any que ve. Les reunions amb els comuns han estat més freqüents, però no hi ha res tancat. El partit que lidera Jéssica Albiach al Parlament demana més avenços en habitatge i sostenen que les converses estan encallades en aquest punt. Reclamen, en aquest sentit, convocar la mesa d'habitatge pactada amb el Govern per aquesta negociació, informa Martina Alcobendas.

Des que és president, Illa ha anat repetint que complirà amb tots els acords d'investidura, des del nou finançament singular fins al que s'ha pactat en habitatge. En el debat de política general, el cap de l'executiu va intentar, de fet, fer una picada d'ullet als seus dos socis anunciant la construcció de 50.000 habitatges de cara al 2030, una qüestió pactada prèviament amb Esquerra i els comuns. El Govern també va crear el grup d'experts que ha de coordinar el desenvolupament del finançament singular. Un pas per intentar calmar els ànims dels republicans, tot i que continuen exigint més concrecions i ho vinculen a la negociació de pressupostos. L'executiu, en canvi, els demana que s'asseguin a parlar dels comptes per dotar de recursos acords com el de finançament.

Gestió i perfil polític baix

Queda encara un bon gruix dels acords d'investidura amb ERC i els comuns per complir, tot i que és cert que la legislatura tot just acaba de començar. Ara bé, sí que hi ha un parell de qüestions que van amb retard. D'una banda, la convenció nacional per resoldre el conflicte polític pactada amb Esquerra s'havia de posar en marxa durant el primer ple ordinari al Parlament, però totes dues parts van acordar ajornar-ho i ara mateix no té data. Tampoc s'ha complert el calendari per tirar endavant el Pacte Nacional per la Llengua, que s'havia de constituir abans dels primers 100 dies de govern –l'executiu preveu moviments aviat–. Caldrà veure, a més, com Illa redefineix el pla pilot per la renda bàsica universal, després que en rellevés la persona que el dirigia, un fet que va posar en alerta ERC.

Les infraestructures també han estat un element clau durant aquests primers passos del govern socialista. Després de renunciar de facto al Hard Rock, Illa va mostrar la seva intenció de tirar endavant l'ampliació de l'aeroport del Prat, cosa que va fer arrufar el nas als seus socis. L'executiu també ha hagut de fer front a l'aturada del servei de Rodalies a Tarragona arran de les obres pel corredor mediterrani i ha posat en marxa el sistema d'emergència davant la DANA que ha afectat Catalunya. I entremig, ha reactivat el calendari de les infraestructures hídriques previstes per combatre la sequera.

Al Palau de la Generalitat consideren que han començat la legislatura en un moment complicat, però valoren l'arrencada. Han reactivat la llei per regular l'agència d'atenció integrada social i sanitària de Catalunya i també l'Estatut de municipis rurals, dues normes que provenen del govern de Pere Aragonès. L'executiu també ha creat un comissionat per posar en marxa el pla de barris i un pla de reforma de la funció pública que eliminarà per llei la cita prèvia obligatòria.

Amb l'arribada de Salvador Illa al Govern, un president de la Generalitat ha tornat a visitar el Palau de la Zarzuela després de gairebé deu anys i Catalunya ha tornat a formar part de la tribuna d'autoritats autonòmiques en la tradicional desfilada de la festa del 12-O. La tesi del president per capgirar la tònica dels últims governs independentistes és que vol recuperar la "normalitat institucional". Illa ha marcat poc perfil polític i, les poques vegades que ho ha fet, ha estat per respondre a les crítiques dels barons del PP pel finançament singular. El president vol centrar-se en la gestió i les polítiques del dia a dia i abandonar la càrrega simbòlica que han tingut els executius independentistes.