Illa s'encamina cap a la investidura: "El meu compromís és complir íntegrament els acords"

BarcelonaSalvador Illa es va presentar a les eleccions catalanes amb la promesa de posar punt final al Procés i obrir una "nova etapa" a Catalunya. Aquesta etapa s'havia de centrar en una millora dels serveis públics i en la negociació d’un nou finançament, una carpeta en què finalment els socialistes s'han vist forçats a assumir el model "singular" d'ERC perquè la Generalitat recapti tots els impostos. No és el que el PSC havia defensat fins ara, però l’aritmètica parlamentària els ha dut a haver de cedir per tenir els vots dels republicans i passar el filtre de la consulta a les bases que ha acabat avalant la investidura. En la seva primera intervenció des que ha reunit els vots per ser president, davant l'executiva del partit, Illa ha volgut fer seu aquest pacte públicament: "El meu compromís i el del PSC és complir íntegrament els acords". Davant l'agitació que la possible sortida de Catalunya del règim comú ha generat en alguns barons socialistes, ha avisat que aquest pacte no va "en contra de ningú" i ha reiterat el compromís de PSC, Esquerra i els comuns amb la solidaritat entre territoris.

El candidat socialista s'encamina ara cap a una investidura que es podria celebrar ja la setmana vinent. De fet, aquest mateix dissabte ha comunicat al president del Parlament, Josep Rull, que ja té els 68 vots que necessita per poder superar amb èxit un debat que podria condicionar el retorn de l'expresident Carles Puigdemont. Sense referir-s'hi, Illa ha llançat un avís: "La política és un exercici i un treball col·lectiu, no és en cap cas un exercici d'individualisme. La política és un exercici de realisme, no de fantasies". Tot i que el PSC hagi lligat els vots d'Esquerra i els comuns, la majoria per investir el seu candidat encara podria trontollar si les joventuts d'ERC neguen el suport de la seva diputada al Parlament, Mar Besses. En tot cas, Illa ha confiat que Rull convoqui el ple al més aviat possible i que el procés es pugui desenvolupar amb normalitat (és a dir, hi hagi o no una suspensió de la sessió davant una possible detenció de Puigdemont).

Les últimes setmanes, el líder del PSC ha seguit de prop unes negociacions que des del principi els socialistes auguraven complicades per la banda d’ERC, a qui els mals resultats el 12-M han abocat a una crisi (agreujada pel cas dels cartells dels Maragall) que ha hagut de compatibilitzar amb el debat intern sobre com fer servir la clau que els van donar les urnes: en altres paraules, si investir el PSC o precipitar la repetició electoral. Hi ha hagut moments de més i de menys optimisme, i fonts de la negociació subratllen que el candidat ha volgut estar al cas en tot moment de l’estat de les converses, que van acabar desencallant gràcies al sí final del PSOE al finançament singular. "Però les ha afrontat amb molta tranquil·litat i confiança", explica a l'ARA una altra font. "És una persona serena, que sap controlar molt bé les emocions", afegeix. Avui, Illa ha agraït la feina als negociadors de les tres bandes i ha posat paraules al que era un sentiment general al carrer Pallars, on s'ha reunit aquest dissabte l'executiva del partit: "Em sento satisfet, feliç i esperançat".

Del ‘Govern alternatiu’ a la plaça Sant Jaume

Si no hi ha sorpreses d'última hora, Illa arribarà a la Generalitat després de tres anys picant pedra des de l’oposició al Parlament. El PSC el va situar com a candidat el 2021 en substitució de Miquel Iceta aprofitant l’embranzida que els donaven les enquestes i la reputació (i fama) que s’havia guanyat al capdavant del ministeri de Sanitat en els pitjors mesos de la pandèmia. L’efecte Illa es va complir: el PSC va guanyar les eleccions en vots i va empatar en 33 diputats amb ERC. Aleshores, la majoria independentista va investir Pere Aragonès i Illa es va veure relegat a cap de l’oposició. Es va empescar, però, una fórmula per demostrar què haurien fet els socialistes si haguessin pogut liderar un executiu: el Govern alternatiu de Catalunya, inspirat en el Govern a l'ombra de Maragall, i amb el qual ha fet 50.000 quilòmetres en gairebé tres anys. Li ha servit per guanyar-se simpatitzats arreu del territori, però també per acostar-se a sectors socials i empresarials que, ja en campanya, s'han significat a favor seu. Com reconeixen des del mateix partit, Illa ha situat el PSC en un espai més transversal –o més a la dreta, com li recriminen els comuns i ERC– i l'ha fet atractiu a l'electorat exconvergent.

La sortida de Junts del Govern el 2022 va brindar al PSC l’ocasió de fer valer els seus 33 diputats en les negociacions amb l’executiu en solitari d’ERC. Fins aleshores, Illa s’havia afartat d’estendre-li la mà sense èxit, reivindicant una "política útil" amb un to als antípodes del de Cs, coincidint amb el desgel de les relacions de republicans i socialistes al Congrés dels Diputats des de la investidura de Pedro Sánchez. La primera prova del cotó va arribar amb els comptes del 2023. Els socialistes van posar Aragonès contra les cordes i, a canvi del seu sí, van forçar-los a acceptar desencallar el Hard Rock, la B-40 al Vallès i la modernització de l’aeroport de Barcelona. A la negociació de la investidura s’han girat les tornes i el PSC ha hagut d'aparcar els seus plans per a aquests macroprojectes.

L'acostament a Esquerra va provocar l'envestida del PP, Vox i Cs contra el PSC d'Illa, un dels dirigents que més es va significar amb el moviment unionista el 2017 i que, fins ara, sempre ha defensat l'aplicació del 155 en aquell moment –també va ser el primer líder socialista a parlar en castellà al Parlament–. Aquestes postures s'han anat suavitzant (en ocasions, a la força: va haver d'acceptar l'amnistia per investir Sánchez tot i haver-s'hi mostrat en contra) i ara el PSC d'Illa torna a parlar de Catalunya com a "nació" sense amagar-se'n. Això ha refredat les relacions amb l'unionisme cívic: "El seu canvi de postura no és un canvi de postura ideològic, sinó per conveniència per seguir al poder, com Pedro Sánchez", lamenta una veu de SCC.

El candidat més ben valorat del CEO

Salvador Illa és, segons l’últim CEO, el candidat a la Generalitat més ben valorat i l’únic que aprova, amb un 5,2. Els seus col·laboradors el defineixen com un polític incansable: es lleva a les cinc del matí o abans (sovint per anar a córrer) i aprofita els buits entre reunions i actes per fer trucades, posar-se al dia amb els temes pendents o repassar notes. Corredor de maratons, ha afrontat el camí fins a la Generalitat com una carrera de fons. Hi arribarà amb un grup parlamentari de 42 diputats (curiosament, el mateix nombre de kilòmetres que té una marató) i després que el PSC hagi guanyat per primera vegada a la seva història unes eleccions en vots i en escons.

"Però sobretot és un polític honest", diu a una veu socialista que hi ha treballat colze a colze. En què ha canviat l’Illa que va aterrar al Parlament el 2021 respecte al que s’encamina ara cap a la plaça Sant Jaume? "Coneix molt millor Catalunya", sentencia aquesta veu. Illa va ser alcalde de la Roca del Vallès durant 10 anys i després va treballar un temps al sottogoverno del tripartit i a l'Ajuntament de Barcelona, però en els últims anys s'havia dedicat, sobretot, a posar ordre a la rebotiga del PSC com a secretari d'organització. Amb ell, els socialistes tornaran a la Generalitat 14 anys després que José Montilla hagués de fer les maletes per deixar pas a Artur Mas, posant punt final a la seva peregrinació pel desert durant els anys del Procés. Però, a diferència dels dos tripartits de Maragall i Montilla, Illa es posarà al capdavant d'un Govern en solitari. Sobre la seva composició, només ha avançat que fitxarà l'alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon, com a consellera d'Interior i que l'acompanyarà el major dels Mossos Josep Lluís Trapero com a director de la policia. Qui més s'asseurà amb Illa a la taula de la Sala Tarradellas de Palau? Diverses fonts consultades per l'ARA assenyalen que això, de moment, només ho sap ell.