Illa posa deures als consellers: traspàs de Rodalies, català a la UE, lluitar contra les ocupacions...

BarcelonaPere Aragonès va ser el primer president de la Generalitat que, amb l’arrencada del seu govern, llavors encara de coalició amb Junts, va endur-se els seus consellers de convivències. Aquest divendres el nou executiu de Salvador Illa enceta unes jornades de treball –des del Govern rebutgen dir-ne convivències, colònies, o res que pugui sonar infantil– que s’allargaran fins dissabte al migdia, a Poblet (Conca de Barberà).

Tot i que no es tracta d’una reunió del consell executiu –és a dir, no es prendran acords de govern, ni hi haurà compareixences públiques–, l’objectiu de la trobada és començar a fixar les prioritats del Pla de Govern de l’executiu, en què s’esbossa què centrarà l’activitat de cada departament, que servirà per iniciar l'elaboració dels pressupostos del 2025. El president ha aprofitat en una carta personalitzada per posar deures a cadascun dels seus consllers.

Una de les conselleres que més feina s'endurà de Poblet és Sílvia Paneque, titular de Territori. Illa ha situat com a "qüestió clau" el traspàs de Rodalies, a més de l'ampliació del parc d'habitatge públic i la millora de les infraestructures hídriques del país. Interior, que comanda Núria Parlon, té l'encàrrec de controlar la delinqüència i lluitar contra les ocupacions il·legals, els furts, el tràfic de drogues i la multireincidència; i Jaume Duch, com a conseller d'Exteriors, haurà de treballar per aconseguir que el català sigui oficial a la Unió Europea, més d'un any després de l'acord que va subscriure el govern espanyol amb les forces independentistes per impulsar-ho. Al conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, per la seva banda, li encomana aprovar el Pacte Nacional per la Llengua. La majoria dels encàrrecs van en la línia del que va prometre el president al seu discurs d'investidura, malgrat que a Alícia Romero, la consellera d'Economia, no li ha donat la missió, almenys en la llista de tasques que li ha transmès aquest divendres, de completar res referent al finançament singular. Haurà de "recuperar el lideratge econòmic [de Catalunya] a Espanya i desenvolupar el paper motor que històricament ha jugat a Europa".

Illa i els consellers han estat rebuts per l’abat del monestir, Rafel Barruè, abans de començar el programa de treball. Els membres de l’executiu català s’estaran a l’hostatgeria del monestir i, de fet, compartiran àpat amb l’abat i els monjos de Poblet, i tindran la possibilitat de tenir un espai de pregària. Sigui com sigui, l’executiu insisteix a no dir-ne convivències i a no comparar-ho amb les trobades que va fer el govern d’Aragonès quan encara era de coalició. “El nom ens sembla frívol i nosaltres no hem de conjurar-nos per estar units, no anem a fer team building”, reflexiona una veu de l’executiu. De fet, un membre del Govern, que tampoc aconseguia trobar un sinònim de convivències que el satisfés, ho comparava amb les trobades que la plana major del PSC ha estat fent al llarg d’aquests anys en el marc del govern alternatiu de Catalunya.

Per què Poblet?

“És una decisió personal del president”, trasllada el Govern. Amb l’elecció d’aquest monestir, Illa pretén enviar un doble missatge: la importància del territori (és a dir, que el país va més enllà de Barcelona) i la catalanitat de Poblet. De fet, aquesta catalanitat, en segons quins sectors polítics, es considera més àmplia que no pas la de l’altre gran símbol nacional i religiós de Catalunya: Montserrat. Entre altres coses, perquè Montserrat és territori convergent –és on Jordi Pujol va fer néixer la formació hegemònica del catalanisme després de la dictadura–. A Poblet és on es troba la tomba de Jaume I i, sobretot, és on l’expresident Josep Tarradellas va cedir el seu arxiu personal quan va tornar de l'exili. I més enllà dels socialistes Pasqual Maragall i José Montilla, si un expresident reivindica Illa és Tarradellas. Illa també és catòlic practicant.

Ara bé, el monestir cistercenc també ha estat important per a altres líders de la política catalana. L’expresident Carles Puigdemont hi va passar temps durant la seva adolescència, i és on l’exvicepresident Oriol Junqueras va treballar mentre era a la presó i exercia algun dels seus permisos penitenciaris. El monestir també acull una donació de l’exlehendakari Iñigo Urkullu amb documentació –encara secreta– que va llegar referent a la seva activitat com a mediador entre el govern espanyol de Mariano Rajoy i el català durant la tardor del 2017.

Política moderna

Les jornades de treball, convivències, colònies, o com les decideixi anomenar cada govern, són un fenomen relativament nou en la política catalana i estatal, però que ja s’ha convertit en habitual, sobretot en governs de coalició que comencen a caminar. Una de les primeres experiències va ser la que va implementar durant el seu mandat al capdavant del govern del Botànic Ximo Puig al País Valencià. També el govern espanyol de coalició ha celebrat alguna reunió informal fora de la Moncloa.

Aragonès va aconseguir fer-ne dues abans no va partir peres amb els seus socis. La primera va ser a la Vall d’en Bas (Garrotxa), quatre mesos després que es formés l’executiu. Tot i la conjura per la unitat entre els consellers d’ERC i els de Junts, les discrepàncies sobre l’ampliació de l’aeroport i l’estratègia de diàleg al Congrés van enrarir aquelles primeres convivències. Per a la segona ocasió, van decidir no anar tan lluny i trobar-se al Palau de Pedralbes de Barcelona. En aquesta ocasió van ser les discrepàncies entorn del model lingüístic a l’escola el que va marcar la trobada.