Ni Illa ni Puigdemont volen ser el primer a intentar la investidura el dia 25 de juny

BarcelonaLa sèrie d'esdeveniments lògica després d'unes eleccions passa perquè el candidat o candidats amb opcions de ser president frisin per tenir-ne l'oportunitat. Però, esclar, quan es fa difícil articular una majoria sorgeixen els dubtes. I l'escenari posterior al 12-M ha deixat males o molt males cartes als dos únics candidats que poden optar a la investidura. Ni Salvador Illa ni Carles Puigdemont han fet cap moviment encara per postular-se per ser el primer a intentar-ho i, de fet, els missatges que traslladen els seus partits van en una altra direcció. I és que una investidura fallida podria desgastar aquell que la intenti i perjudicar-lo de cara a una repetició electoral. És a dir, Illa preferiria que Puigdemont perdés primer i Puigdemont que perdés Illa, abans d'intentar-ho, probablement esgotant els dos mesos de marge per negociar amb els grups parlamentaris.

El nou president del Parlament, Josep Rull, té al davant una data per convocar el ple d'investidura, el 25 de juny. Pocs dies perquè Salvador Illa convenci ERC, i més després del resultat de les negociacions per a la mesa del Parlament, en què els republicans van optar per una aliança independentista amb Junts i la CUP. Encara més difícil ho té Puigdemont, que necessita una abstenció del seu rival i guanyador de les eleccions: sense el PSC, Junts no pot arribar a la Generalitat, i Illa ja l'hi ha dit que no fins i tot en diversos idiomes.

En el cas de Puigdemont, encara a l'exili, a aquest càlcul s'hi suma el dels temps sobre l'aplicació de l'amnistia i l'impacte que podria tenir el seu possible empresonament vista la decisió del jutge Llarena de no retirar l'ordre de detenció en contra seva. En declaracions a TV3 aquest dimarts, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va cedir aquest dimarts la iniciativa a Illa i el va convidar a presentar-se immediatament. "Com que diu que té tants suports, que hi vagi ell; si vol, que hi vagi demà. I si no surt, que ho deixi estar", va dir, donant a entendre que, en cas d'investidura fallida, no hauria de poder tornar-ho a intentar (una possibilitat que quedaria en mans de Rull, de Junts). A les files socialistes se centren ara a fer madurar un pacte amb Esquerra i els comuns, segons expliquen a l'ARA fonts de la formació.

En tot cas, el millor escenari per al PSC és fer el pas endavant amb una majoria de 68 diputats a la butxaca i, d'aquesta manera, evitar repetir el que va passar amb la investidura de Pere Aragonès, que no va ser escollit fins al tercer intent. "Si cap candidat obté la majoria absoluta, no es pot anar a la investidura. Això ha passat més vegades, no seria ara l'única. Hi ha hagut candidats que no tenien aquesta majoria, o que l'han assolit més tard", deia la portaveu del PSC, Alícia Romero, en roda de premsa des del Parlament. Ara bé, després d'unes eleccions sempre hi ha hagut un candidat proposat en aquests deu dies de marge, i dos no van superar el tràmit a la primera: Artur Mas el 2015 i Pere Aragonès el 2021.

Tot i que el PSC assegura que només hi ha una via d'investidura possible, la d'Illa, la dirigent i negociadora socialista va evitar concretar si reclamarien a Rull que actuï en conseqüència i el proposi en primer lloc: "Esperarem que hi hagi les converses necessàries del president amb la resta de presidents de grups parlamentaris. A partir d’aquí, veurem quina és la nostra capacitat d’haver forjat majories", va insistir.

Què passarà el 25 de juny?

I què passaria si ningú volgués intentar una investidura el 25 de juny? El president podria repescar el recurs que va fer servir l'aleshores president de la cambra Roger Torrent el 2020, després de la inhabilitació de Quim Torra, quan ningú no es va voler postular per substituir-lo: dictar un "acte equivalent" que activi el rellotge de dos mesos fins a la repetició automàtica de les eleccions. Una altra possibilitat és que, reinterpretant el que diu la llei de presidència, el que es convoqui el dia 25 no sigui un ple d'investidura en sentit estricte. L'article 4 d'aquesta llei estableix que "un cop consultats els representants dels partits i grups polítics amb representació parlamentària, el president del Parlament ha de proposar al ple un candidat o candidata a la presidència de la Generalitat". Sempre s'ha interpretat que això implica fer el debat d'investidura, però la nova presidència del Parlament podria proposar una nova lectura.

En tot cas, Rull obrirà la roda de contactes amb els grups dimarts, i entre dimecres a última hora i dijous comunicarà la seva decisió. Fonts parlamentàries han explicat aquest dimecres que el president està obert a explorar la possibilitat de dictar l'acte equivalent si no hi hagués cap candidat disposat a sotmetre's al debat d'investidura que convocarà per al 25 de juny, l'últim legalment possible. És un tema que ha sorgit durant la primera reunió de la mesa del Parlament celebrada aquest dimecres, que s'ha desenvolupat en un clima de "cordialitat" i respecte institucional, segons les mateixes fonts. Si finalment hi ha algú que fa un pas endavant, el matí del dia 25 de juny hi hauria el discurs del candidat i a la tarda les intervencions dels grups. La primera votació es produiria el 26 de juny. Què hi diu el PSC? Fonts socialistes reconeixen que és una "opció" en cap que ningú tingui prou suports pel dia 25 i recorden que ja la va fer servir Torrent en el seu moment.