Illa designa el seu pinyol al Parlament

El PSC té coll avall que la voluntat de "canvi" dels electors que el 14-F van optar per aquest eslògan de Salvador Illa no serà suficient per aconseguir governar ni per ostentar la presidència del Parlament. Tot i això, no hi renuncia, i, en un gest que té molt d'estètic –perquè els números no surten–, el cap de llista socialista va postular ahir la seva número dos, Eva Granados, per liderar la cambra catalana. Per fer-ho possible caldria que fracassessin del tot les negociacions de l'independentisme, i el més probable és que Granados acabi ocupant la vicepresidència segona. Tot i així, el moviment sí que comporta canvis en la dinàmica interna del PSC. Movent Granados i Ferran Pedret –com a secretari– a la mesa, Illa també va anunciar en la primera reunió de grup parlamentari –com va avançar Efe– que seran Alícia Romero i Raúl Moreno els encarregats de defensar com a portaveu i portaveu adjunt l'etapa de "diàleg dins la llei" amb què els socialistes es van comprometre en campanya després dels anys més durs del Procés.

Els quatre diputats que Illa ha assenyalat en la primera reunió del grup parlamentari són també els designats per negociar la investidura. De moment, només s'han reunit amb En Comú Podem en dues ocasions i les opcions de passar per davant de Pere Aragonès continuen sent molt escasses. En tot cas, el cap de llista del PSC conforma d'aquesta manera el que serà el seu pinyol en aquesta legislatura. Al capdavant del grup, situa dos diputats que fina ara havien destacat pel seu treball en temes econòmics –en el cas de Romero– i socials –pel que fa a Moreno–, amb la mirada posada en un mandat en què s'ha conjurat precisament per incidir en la recuperació econòmica i social després de la crisi del coronavirus. Amb Vox a l'extrema dreta i el PP i Ciutadans competint per jugar un rol al Parlament, Illa defensa exercir una oposició menys polaritzada que en l'anterior legislatura –quan Cs marcava el compàs– i treballar consensos amb altres partits. "El 14-F és un canvi de rasant en la política catalana –ha assegurat–. El canvi és irreversible, i insistir en fórmules fracassades, en fórmules divisives, no té recorregut".

Granados, que és diputada des del 2010, ha encarnat en les dues últimes legislatures els xocs del PSC amb l'independentisme. També ho ha fet Pedret, que fins ara era portaveu adjunt. Fonts del PSC argumenten que la seva experiència al Parlament i el seu coneixement del funcionament de la cambra els pot ser d'utilitat a la mesa. Des d'aquest òrgan, seran els primers alertadors en cas que l'admissió d'algunes iniciatives tensi les costures dels límits imposats pel Tribunal Constitucional. L'independentisme negocia qui hauria d'ocupar la màxima representació de la cambra, però els socialistes són conscients que el lloc el podria acabar ocupant un diputat de JxCat o la CUP, que, almenys retòricament, s'han mostrat més avesats a la desobediència institucional.

Des del període 2010-2012 que el PSC no tenia una vicepresidència a la cambra. Aleshores també va ser la segona, que va ocupar Higini Clotas en la seva última legislatura al Parlament. L'única vegada que els socialistes han tingut la presidència del Parlament va ser entre el 1995 i el 1999, amb Joan Reventós, aprofitant que la CiU de Jordi Pujol havia perdut la majoria absoluta i gràcies a un pacte entre tots els partits de l'oposició. La formació malda ara per accedir a alguna quota de poder fent valer la seva majoria en vots a les urnes. Però els 33 escons de què disposa no són prou, i els partits independentistes ja van vetar pactes amb el PSC per escrit abans de les eleccions. Illa va assegurar que parlaria amb tots els grups excepte amb Vox, amb qui manté un cordó sanitari. De fet, els socialistes van proposar aquest dimecres un acord entre els grups per barrar l'accés a l'extrema dreta entre d'altres a la mesa del Parlament. Segons fonts del partit, això podria facilitar l'entrada d'un representant dels comuns, però dependrà, novament, dels acords a què arribi la majoria independentista.