Illa projecta un govern amb perfils tècnics i més enllà de les sigles

BarcelonaSalvador Illa no despenjarà el telèfon per oferir carteres del seu Govern fins que no hagi estat escollit com a 133è president de la Generalitat de Catalunya. El retorn de Carles Puigdemont i la seva possible detenció manté els socialistes en tensió en el compte enrere de la votació que, setmana amunt setmana avall, els ha d’obrir de nou les portes de la Generalitat 14 anys després de l’últim tripartit. Però, amb la remor de fons sobre els escenaris que pot obrir el possible empresonament de Puigdemont, el candidat del PSC ja té al cap la composició del futur Govern monocolor que faran possible els vots del PSC, Esquerra i els comuns.

Tal com va prometre abans del 12-M, Illa prepara un executiu que combini perfils polítics i tècnics. El candidat del PSC va basar la seva campanya en la defensa dels serveis públics i, amb aquesta finalitat, va comprometre’s a fitxar experts que poguessin abordar des de la Generalitat els grans reptes de la Catalunya de 2024, com la crisi educativa, la sequera, la lluita contra les desigualtats o la posada a punt de les infraestructures del país. "Per les característiques dels problemes que hem d’afrontar, ha de ser un Govern molt competent i molt professional", va dir aleshores.

Fonts del partit confirmen que la intenció del futur president continua sent comptar amb persones que apel·lin a espais que transcendeixin les sigles socialistes. Malgrat la majoria de 68 diputats amb què Illa serà investit, el PSC sap que, l'endemà de la investidura, només tindrà assegurat el suport dels seus 42 diputats –una minoria menys minsa que la que va tenir el Govern de Pere Aragonès, però igualment minoria–. Amb Junts pressionant contra la seva investidura i el PP assenyalant-lo per haver pactat amb l'independentisme, Illa haurà de guanyar-se la complicitat dels seus socis d'investidura si no vol haver d'anar a buscar aliances incòmodes. En aquest sentit, el seu consell executiu haurà d'ajustar el full de ruta als pactes d'investidura en matèria sectorial i, en particular, a la negociació del finançament singular que haurà d'assumir el nou conseller o consellera d'Economia (i que no respon al model que els socialistes havien defensat fins ara). Els republicans també els han arrancat el compromís de mantenir les conselleries de Política Lingüística, Acció Exterior i Igualtat i Polítiques feministes.

Parlon, l'única confirmada

Ara bé, quins seran els consellers que acompanyaran a Illa en el seu periple al capdavant del Govern? A aquesta pregunta, totes les fonts consultades per l’ARA responen el mateix: "Això només ho sap en Salvador". Hi ha una sola excepció, i és la que Illa va anunciar en campanya: Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i a qui el líder del PSC vol situar al capdavant de la conselleria d'Interior, amb el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, com a director de la policia. Parlon és la responsable de la cartera de polítiques de seguretat dins del partit i Illa ha volgut premiar la gestió que l’alcaldessa ha fet d’aquesta àrea al seu municipi, on els delictes han baixat al voltant d’un 10% des del 2019, mentre a les grans ciutats metropolitanes pujaven.

Però, més enllà d’aquest nom, des del mateix PSC assumeixen que el seu líder pilotarà la formació del Govern amb el mateix hermetisme amb què va ordenar negociar els pactes amb Esquerra i els comuns. A la campanya del 2021, Illa va donar dos noms: l'exdiputat del PSC i actual president d'Aena, Maurici Lucena, com a vicepresident econòmic, i l’exgerent de l’Hospital del Mar Olga Pané –ara jubilada– com a consellera de Salut. No va revalidar l’oferta en l’última campanya.

Qui té pes al PSC?

Més enllà dels fitxatges que Illa pugui fer al món de l’empresa o entre investigadors de renom, hi ha dos grans planters d’on el PSC treu els seus consellers i ministres: els grups parlamentaris i els ajuntaments. Entre els diputats que han tingut responsabilitats rellevants al Parlament els últims anys hi ha la portaveu del PSC a la cambra, Alícia Romero, i el diputat i exsecretari de la mesa del Parlament Ferran Pedret. En les negociacions de pressupostos de l’anterior legislatura també van tenir rols destacats el diputat Jordi Riba i l’exdiputat Jordi Terrades, que no va anar a les llistes del 12-M. Tampoc va repetir Assumpta Escarp, vicepresidenta del Parlament i un altre dels noms amb més experiència gestora dins del PSC.

L'última legislatura, els diputats Esther Niubó i Raúl Moreno van tenir un paper de pes al capdavant de les carpetes parlamentàries d’Educació i Drets Socials, respectivament, com també el va tenir Sílvia Paneque amb la sequera. De fet, Paneque va ser el nom que els socialistes van proposar per a la presidència del Parlament al juny (una votació que va acabar guanyant Josep Rull), tot i que fonts del partit assenyalen que la diputada està ara molt centrada en l'Ajuntament de Girona, on el pacte entre independentistes la va deixar sense l'alcaldia tot i haver guanyat les eleccions.

Seguint la tradició municipalista del partit, el nou Govern de Salvador Illa també podria comptar amb algun alcalde, i està per veure si Units per Avançar, el partit de l’exconseller i diputat Ramon Espadaler, hi tindria una cartera. "No ho hem abordat, encara. Primer toca la investidura", apunten fonts d’Units. El que la major part del grup parlamentari té coll avall és que el Govern d’Illa no serà una transposició del Govern Alternatiu de Catalunya, l’executiu a l’ombra que l’ara candidat del PSC es va empescar l’última legislatura per estructurar la feina d’oposició a Aragonès. El precedent que hi ha és el de Pasqual Maragall, autor del primer govern a l'ombra: d'un total de disset consellers alternatius, només set van ser part del seu govern tripartit (i no tots van ser-hi alhora).