Illa, el president que busca créixer per la dreta
BarcelonaLes primeres setmanes de presidència de Salvador Illa han fornit una col·lecció d'imatges que dibuixen a la perfecció l'espectre polític que vol ocupar el dirigent socialista. La primera visita va ser a la seu central dels Mossos, en un gest forçat per la crisi interna que va provocar al cos la fuga de Carles Puigdemont, però que en tot cas li va servir per subratllar el seu perfil de persona d'ordre. El 30 d'agost va reunir el seu executiu al monestir de Poblet, el lloc on estan enterrats els comtes-reis més importants, com ara Jaume I, i sobretot, és la institució que acull l'Arxiu Tarradellas. Illa és un tarradellista confés (no en va Romà Planas va ser el seu padrí polític), algú que confia a ulls clucs en la continuïtat institucional i en la idea que aquestes institucions estan per unir i no per dividir.
Tarradellas és una figura incòmoda per a l'independentisme, i en especial per a ERC, perquè va acabar subsumit per la corona espanyola, que va crear un marquesat amb el seu nom. D'aquí que sigui el PSC qui se l'ha acabat apropiant, fins al punt que Pedro Sánchez va batejar l'aeroport del Prat amb el seu nom. Però què significa la figura de Tarradellas per a Illa? Bàsicament, hi ha tres elements que li interessen: l'alt sentit institucional amb el manteniment tossut de la dignitat del president de la Generalitat a l'exili en contra dels elements; el pragmatisme del vell republicà que s'abraça a la monarquia per recuperar l'autogovern català; i el missatge d'un sol poble expressat en la famosa locució "ciutadans de Catalunya". Illa se sent potser més identificat amb aquestes coordenades polítiques que amb el que representa un Campalans o fins i tot un Pasqual Maragall.
Un president creient
El 7 de setembre Salvador illa va visitar el monestir de Montserrat en el marc de les celebracions del seu mil·lenari. En aquest cas també es tractava d'una efemèride casual, però també li va servir per posar en relleu una altra de les seves característiques: el seu catolicisme. En aquest punt, Illa se situa molt lluny de l'anticlericalisme tradicional del PSOE, que és molt visible en Pedro Sánchez. Resulta curiós, però a Catalunya, que és el territori més laïcitzat de l'Estat i amb menys creients segons les enquestes, l'Església continua jugant un paper polític important. I tenir un president practicant envia un missatge als sectors conservadors catalans que recelen de Sánchez. Illa és diferent i pot arribar a ser votable per a ells.
Ahir dimarts, i 24 hores abans de visitar la Zarzuela, Illa va rebre a Palau el 126è president, Jordi Pujol, prosseguint així amb la seva rehabilitació després de l'escàndol de la famosa deixa. Illa mai ha amagat que té més sintonia personal amb persones de l'antiga Convergència que d'ERC o, encara més, els comuns. I de fet, aquest inici de presidència demostra que el seu objectiu és projectar-se cap a sectors que tradicionalment havien votat Jordi Pujol. Això és així perquè Illa sap que Pedro Sánchez ja li cobreix amb escreix el flanc esquerre (aquests vots no li faltaran mai), i que ara del que es tracta és de créixer cap al centredreta aprofitant la indefinició ideològica i una certa desorientació estratègica de Junts.
Això és una novetat, ja que abans ni Pasqual Maragall ni José Montilla s'havien plantejat una opa hostil als seus adversaris tradicionals. Illa aspira a ocupar el centre en tota la seva variada extensió i atreure votants conservadors sense perdre l'element més obrerista i metropolità amb una fórmula que podríem definir com a catalanisme moderat i d'ordre capaç de triomfar a Cornellà però també a Girona, seu de la Fundació Princesa de Girona. És una quadratura del cercle molt difícil, però que si li surt el convertirà en un president molt difícil de batre.