Illa porta l'oposició al Govern a Euskadi, el País Valencià i les Balears

BarcelonaEl 19 de juliol amb el president valencià, Ximo Puig, una setmana després amb el basc, Iñigo Urkullu, aquest dimecres amb la balear, Francina Armengol, en les setmanes vinents amb l'aragonès, Javier Lambán, i amb l'horitzó de fer-ho amb altres presidents autonòmics més endavant. Aquesta és l'agenda del líder del PSC, Salvador Illa, com a cap de l'oposició i autoanomenat president del govern alternatiu. Un executiu a l'ombra que ja va néixer amb la voluntat d'implicar-se tant com sigui possible en la governabilitat del país i fer un marcatge als consellers. Però Illa està portant la seva oposició més enllà de Catalunya en trobades que no són informals –menys en el cas d'Urkullu, que va ser un dinar–, sinó que és rebut a la seus dels governs autonòmics. De fet, no només hi va ell. En la visita a València i Mallorca l'ha acompanyat la portaveu parlamentària del PSC, Alícia Romero, que s'ha reunit amb els consellers d'Economia i Hisenda. Segons fonts socialistes, parlen del finançament autonòmic, del Corredor Mediterrani, de turisme o d'indústria per construir propostes conjuntes en aquests àmbits.

Fonts del Govern afirmen que el president, Pere Aragonès, programarà pròximament reunions amb els presidents valencià i balear, amb la intenció de refer ponts amb les comunitats veïnes. De moment, Salvador Illa se li ha avançat, i ha lamentat que el president català estigui "arrossegant els peus" en aquests primers 100 dies al capdavant de la institució. "No ha sortit de Catalunya més que per anar a Ginebra i ni tan sols va participar en la conferència de presidents", critica en declaracions a l'ARA. Assegura, però, que no fa aquests viatges per posar en evidència Aragonès, sinó per "explicar la realitat de Catalunya tal com nosaltres la veiem i reclamar que la Generalitat s’impliqui activament en aquesta Espanya diversa". I afegeix: "Tothom ens expressa la voluntat que Catalunya s’impliqui més". "El govern de la Generalitat és el govern de Pere Aragonès. No tenim res a dir del fet que Salvador Illa els vagi a veure com a líder d'un partit polític", repliquen fonts de la presidència de la Generalitat. "Mentrestant, nosaltres serem on hi hagi llocs per parlar de millores per a la ciutadania i defensar els interessos de Catalunya", conclouen.

Més enllà que l'hagin rebut a les seus governamentals, la trobada a València i Mallorca serà diferent quan s'hi desplaci Aragonès. Fonts de l'executiu de Ximo Puig expliquen que la reunió del juliol va seguir un protocol diferent del d'una reunió amb un president autonòmic. Per exemple, Ximo Puig no va comparèixer després de la reunió. Sí que va parlar Illa, però ho va fer des d'un peu de micro que no tenia cap logotip ni cartell de la Generalitat Valenciana. Encara que l'executiu va prendre aquestes mesures, segons fonts de Compromís consultades per l'ARA, partit que governa en coalició amb el PSPV, la formació està molesta pel fet que es rebés Illa al Palau de la Generalitat Valenciana i consideren que Puig no va diferenciar l'àmbit institucional del partidista, informa Daniel Martín. Fonts de la presidència de les Illes Balears també apunten que si Aragonès fos el convidat se l'hauria rebut diferent: aquest dimecres només s'han publicat fotografies de la trobada i quan hi ha reunió amb presidents autonòmics se solen fer compareixences. Recorden, a més, que la reunió ha sigut una audiència que Illa havia demanat.

Federalisme i finançament

Des del PSC creuen que s'ha de contraposar la imatge centralista que lidera Madrid, però també la d'aïllament que consideren que practiquen ERC i JxCat. El finançament autonòmic ha sigut un dels principals temes de conversa en la trobada entre Illa i Armengol, en què també s'han abordat altres àmbits com el federalisme o l'aposta pel diàleg per resoldre el conflicte català. De fet, caminar cap a una Espanya més descentralitzada ("més federalista", diuen) és una reivindicació per la qual en els últims mesos estan unint esforços Mallorca i València, com van escenificar al juliol. Illa, que se sent "molt identificat" amb aquest model, no es mulla sobre si Catalunya hauria de fer front comú amb aquestes autonomies i recorda que fa uns mesos també es va trobar, en un acte de partit, amb el president extremeny, Guillermo Fernández Vara.

Ara bé, en una conferència aquest mateix dimecres al Cercle d'Economia de Mallorca, ha criticat frontalment la visió més "centralista, tancada i egoista que defensen altres" a l'Estat. No ha citat ningú en concret ni si es referia només als posicionaments del PP o si hi afegia també els d'alguns barons socialistes, informa Toni Jaume Martorell.

Dos mesos i mig de rodatge

Amb tot, el govern a l'ombra del PSC ja fa dos mesos i mig que volta. S'ha reunit cada 15 dies –es van aturar les trobades durant l'agost– i n'han sorgit sis acords, que van des d'un pacte per vèncer el virus amb propostes com crear un pla de xoc per reduir les llistes d'espera no covid o desplegar dispositius de suport a la salut mental, fins a un acord en favor del pluralisme amb mesures com renovar els òrgans de govern de la CCMA o impulsar un pacte per a una nova llei electoral a Catalunya.

La seva primera proposta va ser un pla de xoc de 1.500 milions d'euros per fer front a la crisi social generada pel covid-19. "Una bona oposició fa un bon govern", no deixa de repetir el líder del PSC, que aviat agafarà el relleu de Miquel Iceta com a primer secretari. El govern alternatiu d'Illa ha establert les bases del que vol ser, sense saber encara quin és el protagonisme que li reserva l'actual legislatura. De moment, insisteix en la mà estesa del PSC per negociar els pressupostos.