Illa presenta el seu executiu a l'ombra: "Una bona oposició ajuda a fer un bon govern"

El Barri Gòtic de Barcelona ha viscut aquest diumenge una mena de déjà-vu. Onze dies després que els membres del govern Aragonès prenguessin possessió del càrrec, un president i quinze consellers i conselleres (un més que a la Generalitat) han oficialitzat la seva presentació com a alter ego de l'equip amb seu a la plaça Sant Jaume. Ho han fet també en un palau, el de Requesens, a tan sols 160 metres de la seu oficial de l'executiu, i en lloc de perfils triats per Esquerra i Junts són diputats i diputades del grup socialista al Parlament. Tota una posada en escena per donar el tret de sortida al govern alternatiu que ha configurat Salvador Illa com a cap de l'oposició, i que compta amb Alícia Romero com a número dos. Emmirallat en el shadow cabinet britànic i, sobretot, en l'executiu a l'ombra que Pasqual Maragall va comandar entre els anys 2000 i 2003, la proposta del PSC té per objectiu fiscalitzar l'acció del Govern, generar propostes d'actuació i de polítiques públiques i, en definitiva, bastir una "alternativa real a la coalició independentista vigent". En altres paraules: guanyar visibilitat i teixir complicitats per intentar fer el salt a la Generalitat la pròxima legislatura.

Illa ha assegurat que "una bona oposició ajuda a fer un bon govern" i que el seu executiu alternatiu prioritzarà "les preocupacions de la ciutadania" posant el focus en "la lluita contra el coronavirus, la reactivació de l’economia i la igualtat social perquè ningú quedi enrere". Illa ha deixat clar que des de l’oposició treballaran per "una Catalunya millor des d’una mirada crítica i exigent, però també des del diàleg i la mà estesa per arribar a grans acords". En aquest sentit, ha ressaltat que no es poden "repetir els errors del passat" i que cal "fugir de projectes excloents amb un Govern que toqui de peus a terra" i que també aposti pels serveis públics evitant noves retallades en el sector públic.

A més de les 15 conselleries alternatives d'Illa, que no corresponen exactament a les que lidera Aragonès [vegeu el llistat complet al final de la peça] i que tindran com a finalitat, com ha avisat Illa, "fiscalitzar un Govern que repeteix una fórmula fracassada", l'executiu alternatiu comptarà amb dos comissionats i una secretaria de govern amb tasques de coordinació i suport que ocuparà la politòloga Mireya Fuente, directora de gabinet adjunta d'Illa al ministeri de Sanitat durant la pandèmia i nou fitxatge tècnic del grup parlamentari. Ella és l'única membre de l'equip creat pel PSC que no és diputada, ja que -com en l'experiment maragallià- la resta de parlamentaris del grup (15) exerciran de secretaris generals alternatius en un consell tècnic que presidirà Raúl Moreno, portaveu adjunt a la cambra catalana i, a partir d'ara, conseller a l'ombra d'Afers Socials i Infància. La figura de més pes a banda d'Illa, però, serà la de Romero, que suma a la tasca de portaveu parlamentària la de l'executiu del PSC, així com la conselleria d'Economia, Hisenda i Societat i Coneixement. Fonts socialistes expliquen que, malgrat no exercir formalment de vicepresidenta o consellera primera -un càrrec que l'any 2000 ocupava Joaquim Nadal-, serà la segona autoritat alternativa per darrere d'Illa i la cara visible de l'executiu alternatiu. Ha estat ella, de fet, qui en les últimes setmanes ha treballat amb el líder socialista la configuració de l'equip.

En la llista final han quedat sense conselleria Eva Granados i Ferran Pedret, els membres socialistes a la mesa del Parlament. Com a figures institucionals a la cambra, Illa els ha reservat les dues places de "comissionats de presidència", i seran els encarregats de temes transversals com la Catalunya del 2050 i el desenvolupament sostenible i la lluita contra la desigualtat (Granados) i l'impuls federal, el memorial democràtic i la llei electoral (Pedret). Pel que fa a la resta de càrrecs a l'ombra, principalment diputats veterans, destaquen Assumpta Escarp (Salut); el líder d'Units per Avançar, Ramon Espadaler (Seguretat i Convivència); Òscar Ordeig (Indústria, Empresa, Comerç, Turisme i Agenda Digital); Jordi Terrades (Infraestructures, Territori i Habitatge); Esther Niubó (Educació i Formació Professional) o Pol Gibert (Treball). També tenen cartera dos dels fitxatges independents de les eleccions del 14-F: l'escriptora, activista feminista i exdiputada dels comuns Gemma Lienas (Igualtat) i l'exportaveu de Cs a l'Ajuntament de Tarragona, l'advocat Rubén Viñuales (Justícia).

Reunions quinzenals i xarxa al territori

El gabinet a l'ombra es reunirà un divendres de cada 15 dies, mentre que el consell tècnic ho farà alternativament les setmanes que no es reuneixi el govern alternatiu. Els anomenats secretaris tècnics treballaran els projectes que posteriorment s'elevaran al consell executiu d'Illa. Els compromisos que s'hi adquireixin es presentaran públicament, començant per quatre grans propostes d'inici: un pacte per la pandèmia, un pacte sobre els fons europeus, un acord per a la renovació dels alts càrrecs designats pel Parlament i un acord pel "pluralisme" que inclogui una reformulació dels mitjans públics catalans -el PSC ja va presentar recentment un pla en aquest sentit- i una llei electoral per Catalunya, l'única comunitat autònoma que encara no en té una de pròpia. Sobre aquest últim punt, fonts socialistes expliquen que hi ha dues opcions sobre la taula per intentar consensuar amb la resta de grups: la redacció d'una norma des de zero -un objectiu que no ha estat possible en quaranta anys- o apostar per fórmules legals imaginatives que, com a mínim, eliminin la diferència en el pes del vot en funció dels municipis on es voti.

Illa també ha anunciat aquest diumenge dues iniciatives parlamentàries que pensen presentar en el pròxim ple: un posicionament "nítid" a favor de l’ampliació de l’aeroport i la convocatòria "al més aviat possible" de la taula de diàleg entre les forces catalanes "per aprofundir en el retrobament i la concòrdia per arribar a amplis consensos". "Vivim junts i decidim junts, i les diferències en les idees no ens han d’impedir treballar en les coincidències", ha afegit.

És precisament al territori on els consellers a l'ombra -assistits per col·laboradors tècnics que hauran de seleccionar- estan cridats a teixir una important xarxa de contactes, com també en el si d'entitats socials, empreses, sindicats i patronals. La necessària cerca de consensos que implicaran els projectes presentats -que, d'altra banda, beuran del programa del 14-F i ajudaran a configurar el de les pròximes eleccions- també es buscarà amb la política de mà estesa al Govern ja practicada en les últimes setmanes per Illa al Parlament, que anirà en paral·lel a la nova etapa de diàleg amb l'Estat. El marcatge individual de cada conseller, doncs, no serà incompatible amb implicar-se tant com sigui possible en la governabilitat del país, un fet en què els socialistes veuen l'oportunitat de trencar amb la política de blocs -i la unitat de la majoria independentista-, superar el Procés i afavorir un mandat de gestió que consideren que els beneficia.

Falta veure si Illa iguala els 86 projectes aprovats pel govern alternatiu de Maragall, però sobretot l'èxit de l'estratègia per aconseguir governar. Maragall va perdre 150.000 vots després d'exercir com a cap de l'oposició i president a l'ombra, però el pacte amb ERC i ICV li va donar la clau de la Generalitat. Amb els comuns disposats a reeditar el tripartit, la principal missió d'Illa és seduir Aragonès. Encara que s'erigeixi com la seva alternativa.