El 90% dels catalans volen que la Generalitat guanyi poder en la recaptació d'impostos i el 33% prefereixen el concert econòmic
Illa es compromet a fer servir la seva "influència" per aconseguir un nou finançament
BarcelonaLa reforma del finançament autonòmic és al centre de les negociacions per a la investidura del candidat del PSC, Salvador Illa. Mentre Esquerra demana un concert econòmic perquè Catalunya tingui la clau de la caixa, els socialistes advoquen per una reforma dins els marges de l’Estatut que passi per un consorci tributari mixt que permeti recaptar a Catalunya els impostos que paguen els catalans. En aquest context, el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha publicat una enquesta òmnibus que dilucida les preferències dels catalans en aquest afer capital de la política catalana. Els resultats evidencien que el 90% dels ciutadans volen que la Generalitat guanyi poder en la recaptació d'impostos i en totes les decisions en matèria fiscal. D'aquests, un 33% demanen que la Generalitat tingui tot el poder, una aposta pel concert econòmic semblant a la del País Basc. Les dades són força diferents de les del baròmetre del juliol del 2023, quan la pregunta es va plantejar diferent: llavors, un 64% reclamava tot el poder per a Catalunya, 30 punts més.
A diferència de la de l'any passat, quan es preguntava per la preferència sobre la titularitat –la Generalitat, l'Estat o ambdós, sense distinció–, en l'enquesta d'enguany la pregunta és força diferent. Si desgranem les dades, el 23% dels enquestats volen que Catalunya tingui més poder que l'Estat, mentre que un 34% opten per una cogestió "de manera equitativa". Només un 5% creuen que l'Estat hauria de tenir-ne la competència exclusiva, mentre, per un 3%, hauria de tenir més pes que l'autogovern català. A grans trets, els catalans modulen la seva posició entre el concert econòmic i una cogestió en què la Generalitat tingui la veu cantant.
Per partits, els votants de Junts i la CUP són els més partidaris de la gestió i recaptació exclusiva –amb el 73% i 71%, respectivament–, seguits dels d'Esquerra –56%–. L'independentisme abraça en massa la fórmula basca, mentre que la proposta que la Generalitat tingui més poder que l'Estat és la segona opció –30% per als republicans, 21% pels cupaires i un 18% pels juntaires–. En canvi, els simpatitzants socialistes prefereixen la gestió compartida i equitativa entre la Generalitat i l'Estat, amb un clar 51%, mentre que un 20% donen suport al model del concert i un 24% volen que la Generalitat tingui més pes que l'Estat. D'altra banda, els votants del PP demanen una gestió compartida equitativa (70%), mentre que els comuns reclamen la gestió compartida amb predomini català (37%).
Illa apel·la a la seva "influència"
En una entrevista a TV3 aquest dijous, Salvador Illa ha dit que està escoltant les propostes d’ERC i dels comuns en aquesta matèria per intentar arribar a un acord que li permeti assegurar-se els 68 vots que necessita per ser president de la Generalitat. Un acord que, si es materialitza, s’ha compromès a defensar fent ús de la "influència" que té sobre el govern espanyol de Pedro Sánchez, amb qui es va asseure al costat al consell de ministres quan era el titular de la cartera de Sanitat. "Ara, hi ha coses que no depenen només de nosaltres", ha matisat. La reforma del sistema de finançament hauria de concretar-se en una revisió de la Lofca a les Corts Generals i, per tant, hauria de comptar amb el suport de la majoria plurinacional que dona suport al govern espanyol.
Amb les negociacions ja en marxa amb ERC i els comuns, Illa ha evitat entrar en el contingut dels contactes i s’ha limitat a ressaltar el "compromís" de Pedro Sánchez amb Catalunya i les seves "singularitats" quant a les necessitats de finançament. Tot i els equilibris dels socialistes catalans, la possibilitat que Catalunya surti del règim comú continua topant amb l’oposició del govern espanyol: "L'Estat no pot donar la clau de la caixa a Catalunya", ha assegurat la ministra de Defensa, Margarita Robles, aquest dijous en una entrevista a Telecinco.
La proposta d'Esquerra és precisament que la Generalitat pugui recaptar tots els impostos i delimitar la seva contribució a la resta de l'Estat en dos fons, un a compte dels serveis que l'administració central presta a Catalunya i l'altre per complir amb la solidaritat interterritorial. En una entrevista a RTVE, la portaveu republicana al Parlament, Marta Vilalta, ha exigit al PSC i a Sánchez "fets i passos ferms" cap a aquest concert econòmic i ha confirmat que, si hi ha acord, "pivotarà" al voltant de la carpeta del finançament. "No ens valen ni bones intencions ni xantatges del tipus 'o ens votes o repetició electoral'", ha dit.
Equilibris
Conscient de la dificultat de guanyar-se el sí dels republicans, immersos en una crisi interna després de la patacada electoral del 12 de maig, Illa ha promès "flexibilitat i generositat" de cara als acords i, fins i tot, en la formació d'un govern que podria ser en minoria o en coalició. El mateix ha dit sobre les converses amb els comuns. ¿Aplicarà també aquesta generositat al Hard Rock, el macrocasino que els comuns van vetar durant la negociació dels pressupostos del 2024? "No és una qüestió tant de voluntat política com que hi ha un tràmit administratiu en marxa. I mirem també els resultats electorals", ha dit Illa. Els comuns i la CUP van perdre a les eleccions els diputats que tenien a Tarragona, una circumscripció on van fer campanya en contra del macroprojecte.
Però, mentre Illa intenta reduir distàncies amb els comuns i amb Esquerra, les eixampla amb Junts. El candidat del PSC ha acusat el seu candidat, l’expresident Carles Puigdemont, de voler "enredar" amb una investidura abocada al fracàs perquè, segons ha insistit, l’independentisme no té majoria i els socialistes no s’abstindran per fer-la possible. "No fem perdre el temps a la gent. El senyor Puigdemont no té cap possibilitat".
L'estratègia de Junts
Junts confia a decantar els vots dels socialistes fent pressió al govern espanyol, que d'aquí a uns mesos haurà de posar en marxa la maquinària per aprovar els pressupostos generals de l'Estat del 2025 després de renunciar a aprovar els d'aquest any. I Junts té la clau per tirar-los endavant. En aquest escenari, Illa ha criticat l'estratègia dels juntaires i ha descartat un avançament electoral a Espanya.
Illa i Puigdemont són els dos candidats que han fet un pas endavant per sotmetre's a una investidura, però tots dos han demanat més temps per poder tancar un acord que els asseguri una majoria operativa. Així ho van traslladar al president del Parlament, Josep Rull, en la ronda de contactes amb els grups, després de la qual el màxim responsable de la cambra va anunciar que el 26 de juny activarà el compte enrere per a la repetició electoral amb un ple sense cap candidat. L'endemà d'aquest anunci, Rull ha celebrat la primera trobada institucional amb el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, al Palau de la Generalitat. A la tarda, s'ha reunit a Waterloo amb l'expresident i candidat de Junts als comicis, Carles Puigdemont, en el marc de les seves visites als exiliats.