Illa busca un perfil de confiança per mantenir el control orgànic del PSC
Medita l’encaix del seu equip i d’Iceta en una direcció paritària
BarcelonaDesprés d’aconseguir un pes més gran al PSOE en el congrés de València i d’haver intentat jugar, sense èxit, la partida dels pressupostos de la Generalitat, el PSC encara el seu congrés extraordinari dels dies 18 i 19 de desembre. Una cita per oficialitzar el relleu de Miquel Iceta i entronitzar Salvador Illa com a nou primer secretari. El principal repte del ja líder de facto dels socialistes serà configurar la direcció que ha de guiar la formació en la nova etapa, marcada per les eleccions municipals del 2023 i l’objectiu d’ampliar la victòria a les pròximes catalanes. Illa manté un gran hermetisme sobre la tria de noms i no es preveu que comuniqui cap decisió fins poc abans del congrés, però ja ha començat a demanar opinions a diversos dirigents -aquesta setmana obrirà ronda amb els líders territorials- i treballa en l’estructura de l’executiva. La principal incògnita: qui ocuparà la secretaria d’organització, càrrec que ara té el nou líder del PSC i per al qual busca una figura de confiança que li permeti mantenir el control intern del partit.
Fonts socialistes expliquen que la persona seleccionada tindrà un paper “molt marcat” des de la primera secretaria. I afegeixen que, més enllà dels formalismes, “el secretari d’organització serà el Salvador”. Illa, de fet, no va deixar d’intervenir en el dia a dia del partit tampoc quan estava gestionant la pandèmia al capdavant del ministeri de Sanitat. Ho va fer delegant tasques al seu equip de col·laboradors al partit, i és d’aquí d’on surten els càrrecs més ben posicionats per succeir-lo: Joaquín Fernández, el seu número dos a organització, i José Luis Jimeno, responsable de la coordinació territorial. En els últims mesos, però, s’ha especulat amb la possibilitat que el càrrec, que previsiblement tindrà menys projecció pública que fins ara, l’ocupi una dona. El motiu: Illa treballa amb la idea d’oferir a Iceta la presidència institucional del partit i situar un altre home a organització toparia amb el mandat estatutari de garantir la “màxima paritat” a la cúpula socialista.
La candidata que més ha sonat a les travesses en aquest sentit és la diputada al Congrés Sonia Guerra, de la important federació del Baix Llobregat i ara secretària de polítiques feministes, tot i que diverses veus del partit assenyalen que assumir l’àrea d’organització no entra en els seus plans i, encara menys, fent política des de Madrid. Aquesta opció “no té cap recorregut”, apunten diverses fonts, i el mateix diagnòstic fan per a altres noms amb els quals s’ha especulat, com el d’Alícia Romero, amb un perfil poc orgànic i que s’està consolidant com a portaveu del partit, o Èlia Tortolero, número dos del PSC al Bages, Berguedà i Solsonès i un dels perfils joves amb projecció interna. A l’espera de com evolucionen aquestes opcions o si n’apareixen de noves i amb un gran consens al voltant de la tria d’Iceta com a president -l’ara ministre preferiria tancar l’etapa al partit però assumirà el que decideixi Illa-, el desllorigador de la paritat podria passar per afegir a la direcció una vicepresidència i/o diverses vice primeres secretaries.
Estarien en una bona posició per a aquests càrrecs figures com Romero i Guerra; la ministra Raquel Sánchez; la presidenta del Congrés, Meritxell Batet; l’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret; la de Sabadell, Marta Farrés, o el cap de files socialista a Barcelona i tinent d’alcaldia, Jaume Collboni. Els eventuals nous llocs de pes a l’executiva també podrien servir per ubicar la fins ara presidenta del PSC, Núria Marín. Esquitxada pel cas del Consell Esportiu de l’Hospitalet, el partit vol evitar rebaixar el seu pes a l’executiva i que sigui interpretat com un senyal de culpabilització, fet que la deixaria tocada per revalidar l’alcaldia el 2023. Sigui com sigui, en aquests moments no hi ha cap decisió presa i Illa s’ha limitat a recollir impressions. “Està fent d’esponja”, il·lustra un dirigent. Repartiment a banda, ningú dubta que la seva voluntat és rodejar-se dels seus i, ara ja de manera oficial, pilotar tant el rumb polític del partit com també l’orgànic.
