Illa afronta l’oposició com una campanya permanent per arribar a la Generalitat

Barcelona“Som un partit de govern, però no hem de tenir pressa. Això no va de tenir la presidència com sigui”. La reflexió la feia un càrrec del PSC abans que arrenqués la campanya del 14 de febrer. “El primer pas és guanyar”, afegia un altre. Malgrat que el vent de cua afavoria la candidatura de Salvador Illa, els socialistes ja assumien llavors que amb tota probabilitat caldria liderar l’oposició abans de poder tornar a la Generalitat. I que la previsible victòria a les urnes -ara feta realitat- no seria suficient fins que l’independentisme perdés la majoria al Parlament o, en part, assumís una via pragmàtica com la que darrerament ha dibuixat ERC. Tot i que el pacte dels republicans amb JxCat ha estat a última hora, els pronòstics del PSC s’han acabant complint. L’objectiu ara és explotar la condició de primer partit de l’oposició i, en una espècie de campanya permanent, convertir la legislatura en una cursa de fons fins a la plaça Sant Jaume. “D’aquí dos, tres o quatre anys hem de poder governar”, resumeix un diputat.

El punt de partida és allunyar-se dels passos d’Inés Arrimadas com a cap de l’oposició. La insistència d’Illa per presentar-se a la investidura malgrat no tenir els vots suficients beu simbòlicament d’aquest objectiu, com també el canvi de to que va marcar la seva intervenció dijous al Parlament. “Farem una oposició seriosa, no com Cs. No anirem als plens a muntar xous”, apunten fonts socialistes. I la primera pota en aquest sentit serà ser “proactius” amb el govern a l’ombra que està preparant el candidat socialista. A imatge i semblança del que el 1999 va crear Pasqual Maragall després de guanyar les eleccions en vots -durant la legislatura prèvia a convertir-se en president-, aquest executiu alternatiu convertirà els 33 diputats socialistes en una rèplica a l’oposició de consellers i secretaris generals. La seva feina passarà per fiscalitzar ben de prop l’acció de cada àrea de govern i elaborar propostes concretes que, en alguns casos, podrien comptar amb aportacions d’assessors externs.

El detallat pla que el PSC va presentar fa unes setmanes per refundar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) és un exemple dels documents sobre salut, fons europeus, indústria o infraestructures que els socialistes tenen previst anar presentant en els pròxims mesos per desplegar el seu programa. El partit ja havia fet una primera proposta de noms de consellers alternatius, però l’acord de govern pactat per ERC i JxCat ha obligat a replantejar la llista. Al grup socialista, però, es dona per fet que Assumpta Escarp serà al capdavant de Salut, i no seria estrany que els portaveus parlamentaris, Alícia Romero i Raúl Moreno, s’ocupessin d’Economia i Drets Socials.

Sigui quina sigui la composició final, que previsiblement es presentarà públicament poc després que els consellers del govern Aragonès prenguin possessió, Illa ja va posar deures als diputats en una reunió a porta tancada aquest dimarts: fer territori i reunir-se amb tots els sectors. El líder socialista ha fet 12 visites en municipis i barris del país i s’ha reunit amb 26 entitats, empreses, patronals o sindicats des que va guanyar les eleccions, i vol que els parlamentaris del PSC facin el mateix per recollir demandes i arribar als pròxims comicis amb més complicitats amb el teixit social i empresarial del país.

Complicitats futures amb ERC

Les complicitats, tal com Illa va traslladar al ple a Aragonès, les buscaran també amb el Govern. El socialista, que va reclamar que els republicans aixequin el veto al PSC, va oferir col·laboració a l’executiu en matèria de salut, fons europeus i en tot allò que no els “desdibuixi com a alternativa”, va dir. Segons admeten fonts del partit, la política de mà estesa en temes sectorials busca trencar la dinàmica de blocs que ha marcat el pas del Procés al Parlament, però també greixar les relacions amb ERC de cara al futur.

Al PSC confien que l’eventual llibertat dels presos polítics via indults ajudi a “abaixar el suflé” de l’independentisme i doni arguments als republicans -malgrat el seu compromís d’embat democràtic- per deixar enrere la confrontació. “Em crec més el seu paper d’home dialogant”, deia dijous Illa a Aragonès. Un diàleg que el PSC sap que necessitarà si vol arribar a governar, perquè molt probablement haurà de comptar amb els vots (o l’acord) dels republicans. La relació entre els socis independentistes i el resultat de la qüestió de confiança prevista per d’aquí dos anys marcaran la durada de la legislatura i definiran si el camí que el PSC vol intentar fins a Palau acaba sent una cursa de fons o una prova contrarellotge.