Ignacio Cosidó, l’última taca fosca del PP de Rajoy que sobrevivia al canvi d’imatge de Casado
Qualsevol diria que Pablo Casado intenta controlar la justícia quan es nega a renovar el Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Constitucional per no perdre la majoria conservadora. Val més prevenir que curar. La dialèctica i els arguments -o les excuses- sempre poden desviar el debat, si no es cometen errors com el d’Ignacio Cosidó, que com a exportaveu del Senat el novembre de 2018 va reenviar un whatsapp al seu grup en el qual es vantava del fet que si Manuel Marchena presidia el CGPJ, tot i no tenir majoria per nomenar magistrats del Tribunal Suprem, podria “controlar la sala segona per la porta del darrere”. Marchena va renunciar i el bloqueig es manté.
Cosidó, palentí de 56 anys, que havia enllaçat legislatures al Senat i al Congrés pel PP des del 2004, queia en desgràcia després d’aquella patinada, però no era el primer episodi tèrbol en la seva trajectòria. Entre 2012 i 2016 va ser el director de la Policia Nacional, sota el mandat de Jorge Fernández Díaz al ministeri de l’Interior, una etapa de ple rendiment de les clavegueres de l’Estat amb l’operació Catalunya, contra Podem i contra enemics del PP com Luis Bárcenas. La decisió de l’extresorer d’aixecar la catifa va motivar l’operació Kitchen, que tenia l’objectiu de robar-li documentació compromesa sobre el partit. Va tenir èxit a mitges: encara hi ha moltes incògnites sobre els sobresous del PP, però, en canvi, hi ha hagut condemna per la Gürtel i s’espera sentència sobre la caixa B. Per la Kitchen està processat gairebé tothom d’Interior excepte Cosidó, tot i que la Fiscalia demana que se l’investigui. De moment, dilluns passat Alfonso Fernández Mañueco el va destituir com a assessor de la Junta de Castella i Lleó.
