Política15/12/2015

Iglesias suma el suport de Revilla, president de Cantàbria: "Els ulls de Pablo diuen la veritat"

El candidat de Podem fa un viatge exprés a Santander per reunir-se amb el líder del Partit Regionalista, que governa gràcies al suport del PSOE

Mariona Ferrer I Fornells
i Mariona Ferrer I Fornells

SantanderEn l'estratègia per sumar les forces "perifèriques" de l'Estat, Podem ha rebut un suport inesperat d'última hora: el del president de Cantàbria, el mediàtic líder del Partit Regionalista (PRC). Pablo Iglesias ha fet un viatge exprés fins a Santander per reunir-se amb Miguel Ángel Revilla, qui va comunicar-li la intenció de rebre'l a la seu del govern de Cantàbria a només cinc dies de les eleccions generals.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Malgrat haver suspès el míting a Santander per poder arribar als funerals d'Estat pels dos policies morts a Kabul i la ressaca de valorar el cara a cara entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, Iglesias ha arribat puntual a la seu del govern de Cantàbria, on s'ha reunit amb privat durant una hora amb Revilla i després han ofert una roda de premsa conjunta. El líder del PRC ha assegurat que als seus 72 anys encara "no havia vist un espectacle com aquest" -la rebuda d'Iglesias-. "Això és inaudit, desborda", ha afegit. Iglesias ha regalat a Revilla el disc '78' dels raper sevillà Tote King, perquè el doni a la seva filla.

Cargando
No hay anuncios

Elogis i abraçades

"Els ulls de Pablo diuen la veritat", ha assegurat Revilla, puntualitzant que no demanava el vot per Podem, si bé s'ha rendit en lloances a la direcció del partit, amb qui "comparteix moltes idees" i té "molt bona sintonia". Conegut pels seus espais als platós de televisió -on va conèixer Iglesias- i el seu to populista, que li ha permès fer-se un lloc en una comunitat tradicionalment conservadora i votant del Partit Popular, el president de Cantàbria ha elogiat la tasca que ha fet Podem de posar cara al 15-M. "És quelcom impagable pels que creiem en la convivència i la democràcia", ha conclòs després d'abraçar-se amb el líder de Podem.

Cargando
No hay anuncios

El president de Cantàbria governa gràcies al suport del PSOE. Preguntat sobre si els seus socis de govern s'emportaran un "disgust" per la reunió, el líder del Partit Regionalista ha respost en el seu to habitual: "A mi no m'han dit res ni s'atreviran a dir res, perquè jo sóc lliure".

Revilla va fer-se amb el govern de Cantàbria per primer cop el 2003, però el va perdre el 2011, quan el PP va guanyar per majoria absoluta. El passat 24-M, però, va aconseguir tornar a formar govern en un dels feus del PP, que va guanyar en vots, gràcies al suport del PSOE i l'abstenció de Podem. El Partit Regionalista no es presenta a les eleccions generals i compta amb un 30% d'electors en les autonòmiques que s'han de repartir entre PP, PSOE, Podem i C's per a un total de cinc diputats.

Cargando
No hay anuncios

El passat franquista de Revilla

Revilla és una màquina de fer titulars pel seu to directe i informal. El juliol passat, després de reunir-se per primera vegada amb Felip VI a la Zarzuela, va explicar el que pensa el rei de Catalunya. "La seva postura és irreconduïble", va assegurar. Molt crític amb l'independentisme, el president de Cantàbria considera que "Artur Mas va en un cotxe sense frens cap a l'abisme".

Cargando
No hay anuncios

Revilla és també un personatge controvertit pel seu passat. En les seves biografies assegura que, quan va estudiar en la Universitat del País Basc, va muntar un sindicat subversiu i antifranquista. Una lluita que fins i tot el va portar a la detenció. Però cinc anys després, i d'acord amb l'hemeroteca de 'Diario Montañés', el van fer líder del Sindicat Vertical. "Tenim una ideologia que sempre he pensat que era exportable, en funció, naturalment, d'una actualització del pensament de José Antonio [Primo de Rivera]", es pot llegir que va dir l'actual president de Cantàbria en una conferència com a delegat comarcal del sindicat el juliol del 1973.