Política15/09/2015

Iglesias es disculpa i es regira contra Mas

El líder de Podem i Lluís Rabell recorden al president que el seu partit va fer president Aznar

Sara González
i Sara González

Martorelles / Sant Boi De Ll.Tot just arrencar la campanya, Pablo Iglesias va entrar amb mal peu. Després del seu primer míting a Catalunya, els seus rivals ja li van penjar l’etiqueta de lerrouxista i etnicista per haver atiat el debat més delicat -el de les identitats i els orígens- en un moment de plena efervescència nacional en un territori que sempre ha fet bandera del seu caràcter mestís. Conscient que no pot cometre més errors si vol que les eleccions catalanes serveixin per tenir la pole position en la cursa per arribar a la Moncloa, el líder de Podem va demanar ahir perdó des de Martorelles: “Si he ofès algú, ho sento molt”.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

De cop, del seu discurs han desaparegut les referències als avis i pares andalusos i extremenys i fins i tot també l’apel·lació a la “Catalunya de l’extraradi”. Just abans de trobar-se amb els treballadors de Valeo, en vaga per la deslocalització que amenaça l’empresa, va intentar justificar-se argumentant que la seva intenció era demanar la mobilització d’aquells catalans que no voten a les autonòmiques i sí a les generals. Tot plegat cinc dies després d’haver encès el debat. Un temps en el qual membres de la candidatura de Catalunya Sí que es Pot, com el mateix Lluís Rabell i el número tres, Joan Coscubiela, s’afanyaven a reivindicar la “Catalunya d’un sol poble”.

Cargando
No hay anuncios

Efecte bumerang

Amb les disculpes d’Iglesias, la confluència respira alleujada i dóna per tancada una polèmica que, afortunadament per a ells, s’ha produït quan encara queden deu dies de campanya. A més, aquesta qüestió que va portar Iglesias a enfrontar-se amb la CUP quan el seu gran rival a batre és Junts pel Sí va quedar pràcticament enterrada quan Artur Mas va comparar Podem amb la ultradreta de José María Aznar. Les paraules del president de la Generalitat van acabar tenint un efecte bumerang.

Cargando
No hay anuncios

Va ser aleshores quan la candidatura de Rabell i Iglesias es va animar recitant el llistat de flirtejos de CiU amb el PP. “President, no es burli de la memòria dels catalans”, va etzibar Pablo Iglesias. Ja des de Sant Boi de Llobregat, el líder de Podem, visiblement molest per la comparació, va recordar que l’any 1996 Jordi Pujol va segellar un pacte amb el PP al Majestic que va portar CiU a votar la investidura de José María Aznar. I recapitulant més a curt termini, va enumerar des de la reforma laboral fins a la llei d’estabilitat pressupostària.

Però no es va quedar només en el terreny polític, sinó que va respondre també a Mas apel·lant a la memòria històrica des del vessant més personal. Va explicar que la seva família ha patit la manera de fer de la ultradreta: al seu besavi el van afusellar, a la seva àvia li van tallar els cabells i el seu pare i el seu avi van ser empresonats per haver combatut el franquisme. “Senyor Mas, un president responsable no divideix els catalans entre el sí i el no”, va sentenciar intentant girar el dit acusador que durant dies s’ha situat sobre ell.

Cargando
No hay anuncios

El PSOE “es disfressa de Podem”

Aquest cop Iglesias també va llançar dards contra el PSOE, que fins ara havia passat gairebé desaparegut en les seves càrregues. “Pedro Sánchez es disfressa ara de Podem i ha dit que la pàtria són els hospitals i les escoles. Estem a favor del copyleft, però citant l’autoria. Don’t imitate, Pedro, innovate ”, va etzibar fent ús de la ironia. Ho va aprofitar per reivindicar el vot dels socialistes desencantats i per pregonar que el PSOE només canvia si Podem “va al davant”.

Cargando
No hay anuncios

El míting d’ahir, que va aplegar més de 1.500 persones, va ser una bombona d’oxigen per a un Rabell que necessita agafar embranzida si vol veure Ciutadans pel retrovisor. Ahir, just el dia en què va deixar clar que ell és partidari d’un encaix confederal de Catalunya a Espanya, va ironitzar sobre el fet que des de la formació taronja el titllin d’independentista mentre que Mas el defineix com un “agent del senyor Aznar”. Un cop més, va tornar a assenyalar la corrupció com el pitjor aval a una candidatura de Junts pel Sí que inclou dirigents de CDC.

“Mas diu que el cas Pujol és privat. Sí, és un corrupte privat, un afer de família mafiosa”, va sentenciar. Tot per acabar dient, ras i curt, que el cas del 3% que esquitxa Convergència “no és una anècdota, sinó un sistema de governança”, i que això invalida Junts pel Sí per tirar endavant el procés. Rabell també ho va aprofitar per subratllar el que, per a ell, va ser una badada de Mas, i és que el president “ha reconegut” que el pols que està liderant contra l’estat espanyol és per poder aconseguir pactar un referèndum. “Això és el que estem defensant des del principi nosaltres. Per això calien eleccions?” Ara ja estan convocades.

Cargando
No hay anuncios

Sobiranistes d’ICV es mullen per Catalunya Sí que es Pot

El 27-S el sobiranisme no només pot votar Junts pel Sí i la CUP. Aquest és el missatge que va voler traslladar el corrent independentista d’ICV, que ahir va presentar un manifest a favor del candidat de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, en el qual reivindiquen que el seu full de ruta és el “més convincent, realista i efectiu” perquè el poble català, si així ho vol, assoleixi la independència. Entre els signants del manifest hi ha l’exdiputat Jaume Bosch; la cap de llista de Catalunya Sí que es Pot a Lleida, Sara Vilà; l’exregidor a l’Ajuntament de Barcelona Ricard Gomà; el director del BarnaSants, Pere Camps; Laura Massana i Noe Ayguasenosa, membres de l’executiva, i dirigents del consell nacional com Albert Farriol i David Jarque. Bosch es va adreçar als votants d’ERC i la CUP que estan “incòmodes amb la supeditació dels seus partits a CDC”. Amb tot, Rabell va explicar que ell prové d’una tradició “federalista” i que, per tant, no és independentista. Considera que “la forma més raonable” per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya “és la d’un encaix confederal”.