Iglesias defensa que Junqueras i Puigdemont tornin a les institucions
És partidari de l’indult total als presos polítics
MadridFa setmanes que al govern espanyol hi ha consens en la idea que l’indult és la millor opció per intentar destensar la situació amb Catalunya. El líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, ha deixat en mans del seu president de grup al Congrés i portaveu dels comuns, Jaume Asens, la batalla per la reforma del delicte de sedició que el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha desat de moment en un calaix. Però Iglesias va anticipar ahir un nou debat de cara a la mesura de gràcia: no pas si es concedeix o no, ni la possible data per fer-ho, sinó si l’indult ha de ser total o parcial. Al PSOE aposten per indultar els presos polítics perquè surtin de la presó però mantenint-los la inhabilitació. En canvi, en una entrevista a Salvados el vicepresident segon del govern espanyol va defensar de manera clara que sigui total perquè el líder d’ERC, Oriol Junqueras, i la resta de presos polítics puguin tornar a ocupar càrrecs públics. També vol tornar a veure a les institucions el president de JxCat, Carles Puigdemont.
“El que dic és que un govern ha de vetllar per l’interès de l’Estat. I, segons el meu parer, l’interès de l’Estat requereix que en aquests moments els líders independentistes presos puguin ser no només lliures, sinó també representant la ciutadania que els han votat. Crec que soc claríssim”, va dir ahir Iglesias, que va puntualitzar en tot moment que no parlava només dels presos polítics, sinó també dels que són a l’exili. El líder de Podem justament va defensar que era molt més “reprovable” el que presumptament ha fet el rei emèrit que no pas el que va fer Carles Puigdemont. Fins al punt d’equiparar l’exili de l’expresident de la Generalitat -“realment s’ha fotut la vida enlaire per sempre per les idees polítiques”, va dir- amb el dels exiliats del franquisme.
A l’entrevista, el líder del partit lila va insistir, en la línia del que ha expressat últimament el president espanyol, Pedro Sánchez, que el que passa a Catalunya és “un problema polític que només té una solució política”: “L’agressivitat de la dreta ha comportat situar-nos en un carreró sense sortida”.
Les línies vermelles
Pel que fa a la relació amb el PSOE, Iglesias va tornar a airejar diferències i a marcar línies vermelles per als pròxims mesos. Per començar va assegurar que ell només es devia al pacte de coalició segellat a finals del 2019 i que, si tirava endavant la reforma per retallar les pensions, hi votarien en contra. Sobre les crítiques als pocs avenços dels seus ministeris, va assegurar que s’havien adonat que “ser al govern no és ser al poder” perquè “cap ric ni poderós està disposat a acceptar fàcilment una decisió que afecti la seva riquesa o el seu poder”.
La major part dels dards van anar, com és habitual, cap a la ministra d’Economia, Nadia Calviño, que Iglesias va donar a entendre que defensava la posició de la patronal a les reunions del consell de ministres. “No em fio de ningú, sé qui és el meu soci de govern”, va advertir recordant que el cap de gabinet de Sánchez, Iván Redondo, volia governar amb Cs.