Iglesias-Errejón: un duel a mort entre dos models polítics i organitzatius

MadridHa arribat l’hora del desenllaç. Gairebé un any després del primer gran cisma entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, que va suposar la destitució fulminant de la mà dreta del número dos del partit i va generar una sèrie de purgues internes, els dos líders de Podem finalment s’enfronten cara a cara aquest cap de setmana en l’assemblea ciutadana del partit. La lluita fratricida ha dividit la formació sense cap possibilitat de reconciliació a curt termini. Tot i que Iglesias té la secretaria general assegurada, ha convertit VistalegreII -que rep el nom de la plaça de toros madrilenya on ja es va celebrar la primera assemblea- en un plebiscit sobre la seva figura. Si el seu projecte no guanya, ha amenaçat fins i tot de deixar la seva acta de diputat.

Els més de 450.000 inscrits de Podem tenen temps fins avui a les vuit del vespre per votar per internet entre dos models polítics i organitzatius, en molts punts, antagònics. Els resultats s’anunciaran diumenge al migdia. Errejón es juga la seva posició com a secretari polític i portaveu al Congrés, així com també la feina de molts companys que l’han seguit en aquesta batalla. El gran dubte és què passarà si empaten en les votacions, com gairebé va passar al desembre. De la foto finish de la cúpula del partit de VistalegreI -Iglesias, Errejón, Carolina Bescansa, Juan Carlos Monedero i Luis Alegre- només queden els dos rivals d’avui. La tercera via l’encarnen els anticapitalistes, que han presentat un projecte propi amb l’eurodiputat Miguel Urbán al capdavant.

La campanya s’ha embrutat aquesta última setmana. Iglesias i Errejón no han fet més que evidenciar les seves diferències. Més enllà del que pot semblar un xoc d’egos, una batalla “infantiloide” -segons Monedero- i carregada de “testosterna” -segons Bescansa-, aquestes són les principals diferències dels dos projectes que es debatran avui a Vistalegre.

La relació amb el PSOE

Dirigents errejonistes van defensar l’abstenció a l’estiu

La presidenta andalusa, Susana Díaz, vol que guanyi Iglesias. El seu arxienemic, l’ex secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, vol que guanyi Errejón. És una mostra de l’estratègia oposada que tenen els dos líders de Podem amb els socialistes. Iglesias aposta per un discurs dur i d’enfrontament total, mentre que Errejón busca seduir els seus votants desencisats i està convençut que només serà possible governar a Espanya si tenen el PSOE al seu costat. De fet, alguns dirigents errejonistes van defensar a l’estiu, en una reunió del Consell Ciutadà Estatal -el comitè federal de Podem-, l’abstenció per fer Sánchez president. La informació no va sortir a la llum fins mesos després.

Pes del secretari general

Iglesias es reserva el dret de convocar consultes a les bases

Les bases de Podem van atorgar a Iglesias el 2014 un hiperlideratge total. Ara els dos projectes rebaixen els poders del secretari general, si bé Iglesias es reserva la possibilitat de convocar referèndums a les bases per saltar-se la decisió del consell ciutadà estatal. Errejón ha dissenyat uns documents organitzatius en què llima del tot el poder d’Iglesias, en facilita la revocació i fins i tot limita el seu mandat a sis anys. Moltes veus dins de Podem asseguren que el número dos -que no amaga l’ambició de controlar el partit- s’està preparant per presentar-se a la secretaria general en el pròxim congrés del partit.

Poder dels territoris

Errejón planteja una estructura federal més similar a la del PSOE

Dels sis consellers estatals catalans que van ser escollits a Vistalegre I, només repeteix a les llistes el diputat Raimundo Viejo. Catalunya, tot i que és un dels territoris més poblats de l’Estat, té poca representació en les llistes d’Iglesias i Errejón. Malgrat que tots dos aposten per la descentralització del partit, el líder de Podem no vol que al consell estatal hi hagi quotes per territoris. En canvi, Errejón proposa convertir aquest òrgan en una espècie de comitè federal, on les baronies puguin tenir l’última paraula.

Equip de confiança

La número dos d’Iglesias és la seva parella, i la d’Errejón, la seva ex

Pablo Iglesias ja no compta amb cap dels seus aliats a Vistalegre I. El seu equip de confiança, des de les eleccions del 20-D, s’ha reduït a la seva cap de gabinet i també parella, Irene Montero -que va de número dos-, i el secretari d’organització, Pablo Echenique, així com els diputats Rafael Mayoral i Juanma del Olmo -braç executor de les destitucions internes-. Errejón ha anat fitxant totes les veus crítiques. La seva número dos és la portaveu a l’Ajuntament de Madrid i exparella, Rita Maestre, i el número tres, el secretari de relacions internacionals, Pablo Bustinduy.

Classe obrera vs. poble

Els equips es diferencien fins i tot per la seva aparença estètica

La pugna no es pot deslligar de les seves afinitats personals. Els pablistes defineixen els errejonistes com a pseudointel·lectuals que no han tingut cap altra feina que Podem, mentre que l’equip d’Errejón sol titllar de mediocres els pablistes i els vincula a tots al Partit Comunista Espanyol (PCE). També se’ls pot diferenciar per com vesteixen. Així s’autodefinia en un míting el raper Nega, amic íntim d’Iglesias: “Se’ns nota en la roba, en la mirada i fins i tot en les dents. Hi ha un altre Podem amb les dents perfectament alineades després de molts anys d’ortodòncia. És evident que existeixen dues ànimes a Podem. Una que parla sempre en nom del poble; una altra que és poble”.