Iglesias deixa el govern de Sánchez per presentar-se a les eleccions a Madrid contra Ayuso

MadridL’efecte papallona de la moció de censura a Múrcia no només ha comportat eleccions a Madrid i situat Ciutadans a les portes de la implosió, sinó que ha acabat desembocant en una crisi de govern per a Pedro Sánchez. Unides Podem va ser dimecres passat l’únic partit del tauler polític espanyol que gairebé no va veure’s interpel·lat per la decisió del PSOE i el partit taronja de derrocar el govern de Fernando López Miras, però Pablo Iglesias va veure en la convocatòria d’eleccions anticipades d’Isabel Díaz Ayuso una oportunitat per consumar un canvi que portava temps plantejant en privat: el relleu de poders a Podem per intentar reflotar el partit, després de veure que l’entrada al govern espanyol només ha comportat un descens en els sondejos.

Amb la decisió de presentar-se a la cita a les urnes del 4 de maig –que ara ja és ferma perquè l’Assemblea de Madrid ha retirat aquest dilluns el recurs judicial–, Iglesias torna als vells temps, al dels anuncis per sorpresa que agafaven amb el peu canviat els seus oponents. “Madrid necessita un govern d’esquerres i crec que puc ser útil. Ho hem estat meditant molt i hem decidit que, si els inscrits volen, em presentaré a les eleccions del 4 de maig”, ha dit en un vídeo difós pel partit just després que La Vanguardia avancés la informació. Va ser també a través d’un vídeo que Iglesias va anunciar l’estiu del 2019 que renunciava a formar part del govern si el PSOE acceptava la coalició amb Podem i evitava la repetició electoral de les generals.

L’encara vicepresident segon del govern espanyol anticipa així el seu adeu a la primera línia de Podem, encarrila el lideratge de la cara emergent al partit, la ministra de Treball, Yolanda Díaz –que tot apunta que serà la nova vicepresidenta segona– i sacseja el tauler a l’esquerra a Madrid, d'una banda, amb un PSOE que justament aquest dilluns ha ratificat Ángel Gabilondo com a candidat tot i que no els acaba de fer el pes, i de l’altra, situant en una situació compromesa un vell enemic de files: Íñigo Errejón, a qui ha estès la mà per presentar Podem i Més Madrid en coalició.

Iglesias va prendre la decisió a contrarrellotge el cap de setmana i només la sabien comptades persones, segons expliquen a l’ARA fonts del partit. Davant la negativa del ministre de Consum, Alberto Garzón, a ser el candidat per intentar superar la barrera del 5% dels vots en què els situaven els sondejos, Iglesias va decidir fer el pas i aprofitar l’oportunitat que, de rebot, la moció de censura fallida a Múrcia li acabava brindant. El resultat serà una campanya a Madrid totalment polaritzada amb fortes implicacions estatals: “El pròxim 4 de maig es decideix si la ultradreta consuma el seu assalt a Madrid o si els parem”.

El PP es frega les mans amb l’anunci, confiant que l’esquerra no sumi el 4-M. Si dimecres Isabel Díaz Ayuso va presentar la cita a les urnes com un duel entre “socialisme i llibertat”, aquest dilluns ho ha actualitzat amb la dicotomia entre “comunisme i llibertat”. Després d’un any agitant el fantasma d’Iglesias, com si fos el seu virtual contrincant a l’Assemblea de Madrid –ja que Gabilondo ha optat per no fer gairebé oposició–, Ayuso el tindrà finalment de front. De fet, la presidenta madrilenya s'ha vanagloriat d’haver-lo aconseguit fer fora del govern espanyol. Els populars compten així mobilitzar també el votant de centredreta que va optar per Cs en les últimes eleccions i esgarrapar-ne també part dels de Vox.

Objectiu: canviar els sondejos

Des de l’esquerra, el moviment d’Iglesias s'ha vist com una possibilitat real de trencar la dinàmica dels sondejos i recuperar el govern de la Puerta del Sol per primer cop des del 1995, quan Alberto Ruiz-Gallardón va aconseguir el control de la Comunitat després de 12 anys de governs del socialista Joaquín Leguina. Però Podem deixa Errejón amb una patata calenta. De fet, aquest dilluns ha guardat silenci, mentre que la candidata de Més Madrid i portaveu a l’Assemblea, la metge Mónica García, ha donat la “benvinguda” a Iglesias, però alhora ha demanat “respecte” per encaixar posicions.

La sacsejada al tauler és nova, però el debat entre Iglesias i Errejón ve de lluny. L’enemistat continua i, si bé el 2019 el que va ser número dos de Podem va decidir fer costat a Manuela Carmena i emprendre un projecte per separat al qual va demanar que s'unís el partit lila –llavors Iglesias va respondre’l amb una fulgurant expulsió–, ara és Podem qui demana a Més Madrid la suma. La decisió s’haurà de prendre de pressa perquè el termini per registrar coalicions venç el 21 de març.

Relleu al consell de ministres

L’anunci d’Iglesias no ha enganxat Pedro Sánchez per sorpresa, però gairebé. El líder de Podem ha comunicat la decisió al president espanyol poc abans d’esbombar-la als mitjans. El partit lila ha deixat preparada una sortida fàcil dins del consell de ministres que, de moment, la Moncloa ha acceptat sense condicions. Des de França, Sánchez ha desitjat “sort” a Iglesias –però no massa perquè ha subratllat que el seu candidat a Madrid és Gabilondo– i ha donat a entendre que acceptarà que Díaz sigui la seva nova vicepresidenta segona. Això voldrà dir que la ministra de Treball estarà per sobre de la vicepresidenta tercera i titular d’Economia, Nadia Calviño, amb qui acostuma a tenir discrepàncies. Iglesias també vol que l’actual secretària d’Estat d’Agenda 2030, Ione Belarra –molt dura amb alguns ministres del PSOE– sigui la pròxima ministra de Drets Socials.

La marxa d’Iglesias del govern, que segurament es consumarà en el consell de ministres del 20 d’abril, pot anticipar un nou cicle en la relació entre Unides Podem i el PSOE. Els dos partits havien entrat en un espiral de confrontació i retrets. Però alhora sembra dubtes al voltant de si Sánchez podria optar per la convocatòria d’eleccions generals anticipades abans del 2023, tot i que manté que esgotarà la legislatura. Si fos així, podria enganxar Podem en ple relleu de lideratges. Si no, Díaz tindrà dos anys per preparar l’engranatge del partit. En el vídeo, Iglesias aventura que podria ser la pròxima presidenta del govern espanyol.

¿Pot reservar encara més sorpreses l’efecte papallona de la moció de censura a Múrcia? Ferraz va ratificar ahir la candidatura de Gabilondo, però encara hi hauria la possibilitat d’optar per un altre perfil, com va passar amb Salvador Illa a última hora. Al final Iglesias s’haurà de menjar les crítiques a l’exministre de Sanitat per haver deixat, en context de pandèmia, el consell de ministres per presentar-se a les eleccions catalanes. L’escenari que deixa l’última setmana en la política espanyola és el de reconfiguració de forces. Podem va néixer com a resposta al 15-M i aquest dilluns, quan falten dos mesos perquè faci deu anys de l'efemèride, Iglesias s'ha conjurat per tornar a la Puerta del Sol, però aquest cop per manar.