Iglesias arrasa i deixa en l’aire el futur d’Errejón dins de Podem
Les bases aposten per un gir cap a l’esquerra radical i lliuren de nou tot el poder al secretari general
MadridVictòria per KO de Pablo Iglesias a Íñigo Errejón. El líder de Podem va imposar-se ahir amb rotunditat al seu número dos en totes les votacions de l’assemblea ciutadana del partit. Les bases van decidir tallar de soca-rel el debat intern, coronar de nou Iglesias com a líder inapel·lable de la formació lila i deixar-lo amb les mans lliures per donar un cop de timó cap a l’esquerra radical davant de la tàctica més moderada del seu número dos. Si el primer congrés de Vistalegre, el 2014, va servir per refermar l’hiperlideratge d’Iglesias, ahir la militància es va rendir de nou al carisma del seu secretari general i va atorgar-li tots els poders per fer i desfer com li convingui.
Iglesias va prometre “unitat i humilitat fins a la victòria”, però de moment deixa el futur d’Errejón dins del partit en l’aire. Està en joc tant el poder de la secretaria política que comanda com també el seu paper com a portaveu del partit al Congrés. S’hi afegeixen les desenes de càrrecs que han donat suport al seu equip. Mentre al PSOE es dona per descomptat que qui perd en unes primàries se’n va a galeres, en un partit tan jove com Podem les purgues encara són un assumpte difícil de digerir.
Errejón va acceptar la derrota, però també va reclamar que es respectés la “pluralitat” del partit. “Seré on sigui més útil per al projecte de Podem”, va dir visiblement afligit i defensant la seva tasca institucional. Ha perdut, de cop, tot el control sobre el consell ciutadà estatal, el màxim òrgan de direcció de Podem, on Iglesias compta amb una majoria absoluta de 37 dels 62 consellers, mentre que l’errejonisme en té només 23 i els anticapitalistes hi entren amb dos consellers. També hi perd la quota catalana. Dels sis consellers catalans que es van escollir el 2014 es passa a només tres, més Albano Dante Fachin, com a secretari general de Podem Catalunya. Es tracta de l’economista Vicenç Navarro (pablista) i les errejonistes Jéssica Albiach i Maria Serrano.
Però la derrota d’Errejón no s’acaba aquí. Creien que la derrota seria per un estret marge, però Iglesias també el supera -gairebé amb el doble de vots- en l’elecció dels documents polític, organitzatiu, ètic i d’igualtat. El diagnòstic del número 2 que Podem fa por a la majoria de votants queda totalment anorreat per la tesi que cal “cavar trinxeres a la societat civil” per arribar a la Moncloa el 2020.
Un pla mil·limetrat de fa mesos
En el seu primer discurs després de ser reelegit secretari general, Iglesias va deixar clara la seva estratègia de confrontació total amb el PSOE. “Segurament cometrem molts errors, però prometo una cosa: nosaltres mai ens equivocarem de bàndol”, va assegurar enmig d’una ovació del públic i envoltat del seu nou equip de confiança, que ha anat guanyant terreny des del 20-D. Es tracta de la seva cap de gabinet, Irene Montero; el secretari d’Organització, Pablo Echenique, i els diputats Rafael Mayoral i Juanma del Olmo, el braç executor de les purgues internes.
Fa mesos que aquest equip ja havia dissenyat convertir el congrés en un plebiscit entre Iglesias i Errejón, encara que no es disputessin la secretaria general. El número dos de Podem va intentar fins a l’últim moment no arribar a una confrontació de cares sinó d’estratègia política. Però al desembre no li va quedar més remei que acceptar la situació. “Per fi ha quedat clar: aquí mana el Pablo”, va assegurar ahir un dels dirigents madrilenys del partit afí a Iglesias. Una líder anticapitalista va admetre que fins fa unes setmanes veia possible que Errejón guanyés, però que la lògica plebiscitària havia portat les bases a rendir-se a qui encara és el líder indiscutible del partit.
El diputat Rafael Mayoral va tancar ahir Vistalegre acompanyat de Montero i Juan Carlos Monedero i fent una crida a les bases a sortir a manifestar-se. “Ens veiem als carrers”, va proclamar enmig de crits del públic de “lluitar, crear, poder popular”. Després d’un any de lluites internes, Podem ja ha decidit: renega de la transversalitat i abraça la radicalitat.
