Iglesias i Colau exigeixen col·laboració als empresaris

SitgesL’any passat el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va ser el gran absent a les Jornades del Cercle d’Economia a Sitges. De fet, va ser l’únic líder dels partits d’àmbit estatal que no va ser convidat a la principal trobada anual d’empresaris catalans, que es va celebrar quatre dies després de la irrupció de Podem i la victòria d’Ada Colau a les eleccions municipals. Tot i que l’esquerra alternativa començava a fer forat institucional, el convidat estrella va ser el líder de Ciutadans, Albert Rivera, que es va guanyar els empresaris assistents amb un discurs business friendly. Aquest any, però, a les portes d’unes eleccions que poden desembocar en un govern del qual formi part Podem, tant Iglesias com Colau van tenir cadira fixa a les jornades. Tot i estar davant d’un auditori aparentment hostil, els dos dirigents van farcir el seu discurs de proclames que demanaven als empresaris col·laboració per acabar amb les desigualtats socials.

A un mes del 26-J, les jornades econòmiques de Sitges s’amaren del context electoral i esdevenen l’avantsala d’una campanya insòlita després de l’intent fracassat d’intentar formar un govern a Espanya. Hi desfilaran els líders dels quatre principals partits de l’Estat i, en nom dels empresaris, el president del Cercle d’Economia, Antón Costas, no es va estar de fer-los un prec: que aquest cop el procés de formació de govern sigui ràpid i que el president sigui el candidat de la llista més votada. De poc li va servir la súplica a Iglesias, que ja va deixar clar que té entre cella i cella un govern de bracet del PSOE encara que el PP guanyi els comicis. Va admetre que tots els partits havien comès errors que han portat a la repetició de les eleccions, però va puntualitzar que Podem ha sigut “coherent” amb el seu programa.

“Fracàs” de l’austeritat

Lluint corbata i amb una formalitat adquirida per adaptar-se al medi, Iglesias es va moure com un peix a l’aigua en el tu a tu, però, un cop va enfilar el seu discurs, ho va fer amb la defensa d’un programa econòmic incòmode per a l’esquema clàssic de l’empresariat. El seu objectiu era presentar-se al Cercle com un candidat solvent per presidir Espanya i aplanar els recels que desperten les seves propostes econòmiques, destinades a capgirar “el fracàs” de les polítiques d’austeritat. Revertir les retallades, instaurar una nova política fiscal en què paguin més les rendes més altes i generar ocupació de qualitat van ser alguns dels puntals del seu discurs. El líder de Podem va enumerar tot un reguitzell de propostes que, va dir, sí que són possibles en la zona euro per molt que es posi en dubte la seva viabilitat. “Governar és també escollir les retallades”, va sentenciar.

Iglesias va intentar generar alguna complicitat entre els empresaris defensant que cal que els ciutadans recuperin capacitat adquisitiva per incentivar el consum, però no va abandonar propostes polèmiques en el sector al qual s’adreçava, com ara que els bancs retornin els diners del rescat i que s’imposin sancions a les entitats bancàries que tinguin pisos buits. No es va estar de dir, a més, que la reducció de l’atur està sent massa lenta i que l’ocupació que s’està creant és “precària”.

Iglesias també va defensar la celebració d’un referèndum a Catalunya que, va subratllar, arribarà “tard o d’hora”. El seu discurs va ser purament econòmic i social, però el públic va exigir saber si es tracta d’un element que forma part de la seva estratègia electoral o bé si està disposat a arribar fins al final. Va ser aleshores que el líder de Podem va reiterar la seva aposta per la consulta tot recordant que la legislació espanyola té mecanismes per permetre’l. Va revelar que, de fet, el mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, li va reconèixer la “claredat” amb la qual s’ha expressat Podem en la reunió que van mantenir el 8 d’abril.

Colau, que va agafar el relleu a Iglesias després d’una abraçada enmig de l’auditori, va reivindicar el seu any de gestió al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona malgrat que quan ella va assumir el càrrec va haver-hi veus que auguraven que hi hauria “desgovern, frustració i paràlisi econòmica”. “La ciutat funciona”, va sentenciar, i va fer una crida als empresaris perquè “col·laborin” en la lluita contra les desigualtats. Va recordar que la diferència d’esperança de vida entre el barri de Pedralbes i el de Torre Baró és d’11 anys i que, si aquesta escletxa s’enquista, Barcelona serà una ciutat “menys competitiva” i “menys atractiva” per als inversors.

Inversions pendents

L’alcaldessa encara va fer un altre prec als empresaris: suport a l’hora d’exigir al govern espanyol les inversions pendents a la ciutat en infraestructures clau, com és el cas dels accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona. “O cooperem tots o aquí no tira ningú endavant”, va sentenciar davant d’un públic que la va rebre amb fredor i no va tenir gaires miraments a l’hora de posar en qüestió el seu mandat.