El sí-no punxa en els municipis liderats per Unió

BarcelonaSalvant les distàncies ideològiques entre tots dos partits, Unió i ICV-EUiA han mantingut en els últims dies una posició comuna: un clar 'sí' a la primera pregunta i llibertat de vot a la segona. Una indefinició calculada per mantenir unit el partit davant la seva pluralitat en l'eix nacional. El tàndem dirigent dels ecosocialistes va posar en relleu les dues ànimes de la formació de cara a la votació del 9-N: mentre que Dolors Camats votava sí-sí, Joan Herrera s'inclinava pel sí-no. Per Unió, el president del comitè de govern del partit, Josep Antoni Duran i Lleida, va posar el seu gra de sorra a la bossa del sí-no, pensant en la confederació com el millor model d'estat.

A tot Catalunya, el sí-sí va arreplegar el 80,76% dels suports, molt per damunt de la segona opció més votada, el sí-no, que va situar-se en un 10,07%. Però què va passar en aquells municipis on l'alcaldia està en mans d'Unió o ICV-EUiA? Ha punxat el sí-no allà on governa Unió, i ha fet més forat la idea d'una tercera via a consistoris liderats pels ecosocialistes.

Àmplia victòria independentista als feus d'Unió

Els municipis amb govern democristià on més enrere va quedar-se l'opció defensada per Duran van ser Ribes de Freser i Cercs. El cas més sonat, el primer: 90,75% de sí-sí. D'un total de 1.049 vots, 952 van ser a favor de la independència. En canvi, l'alternativa de la tercera via no va anar més enllà del 2,38%. Mentrestant, a Cercs, seguint la tònica de tot el Berguedà, el suport a la separació d'Espanya va arribar al 89,72%, mentre que el sí-no va situar-se molt per sota de la mitjana catalana: 3,27%.

També és significatiu el suport al sí-sí a Matadepera (Vallès Occidental), amb un 89,93%, i Prat de Comte (Terra Alta), amb el 91,01% (en aquests casos el sí-no s'acosta als cinc punts). El suport a aquesta opció tampoc arriba a la barrera dels deu punts a Castell-Platja d'Aro (7,77%), Sant Andreu de Llavaneres (5,54%), Salt (4,82%), Maçanet de la Selva (6,04) o Hostalric (6,64%). Un municipi governat per Unió on sí que se supera la mitjana del 10,07% de sí-no és la Pobla de Mafumet (10,10%), i s'hi acosta Puigpelat, amb un 8,22%. Tot i això, en aquests casos l'independentisme també supera els 80 punts.

Més defensors de la tercera via als fortins ecosocialistes

El sí-no sí que ha quallat més als municipis capitanejats per ICV-EUiA, ubicats sobretot a l'àrea metropolitana. A Montornès del Vallès (Vallès Oriental) i Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), se supera almenys en set punts la mitjana general del sí-no. En el cas de Montornès, el suport a l'opció triada per Herrera arriba al 18,13%, mentre que a Sant Feliu assoleix el 17,09%. El percentatge de sí-no al Vallès Oriental és similar als guarismes de tot Catalunya. El Baix Llobregat, en canvi, el supera, amb un 15,34%.

A Altafulla i al Prat de Llobregat, també governats pels ecosocialistes, els partidaris que Catalunya esdevingui un estat però no independent voregen el 10%.