ICV completa la seva refundació: Esquerra Verda es constitueix com a partit dins dels comuns
La nova formació triarà direcció el 20 de març
BarcelonaICV ha culminat la seva refundació. Aquest dissabte ha començat l'assemblea telemàtica d'Esquerra Verda (EV), el nou partit que pren el relleu de l'extinta Iniciativa, en una trobada que ha aplegat més d'un miler de persones. Segons un comunicat del nou partit recollit per l'ACN, la fundació culminarà el 20 de març, quan s'escollirà la primera direcció d'EV, que es presenta com el "referent" del Partit Verd Europeu a Catalunya. La formació ecosocialista i ecofeminista també compta amb militants del PSUC, vol liderar l’ecologisme polític i enfortir l’espai dels comuns. Aquest dissabte debat els estatuts i el manifest polític abans d'escollir, la setmana que ve, els òrgans de direcció. La mesa de l'assemblea fundacional l'ha presidit l'exdiputada i exregidora d'ICV Laia Ortiz, acompanyada per Anna Martin, Manel Pérez, Arnau Martí i Mireia Marin.
Esquerra Verda es presenta com un partit "democràtic, d’esquerres, ecologista, catalanista, republicà, feminista, municipalista i internacionalista". "Els homes i dones d’Esquerra Verda fan seva la cultura política i la tradició de lluita i de govern de l’esquerra catalana, de l’ecologisme, del feminisme i del moviment obrer, representats en la trajectòria d’ICV, el PSUC i l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra (ENE)", segons l’article 1 dels estatuts que s'estan debatent.
Així mateix, Esquerra Verda es funda amb l’explícit compromís de reforçar la "construcció" de Catalunya en Comú i d’enfortir la presència institucional de l’espai dels comuns, especialment a escala municipal. Així ho diu el manifest fundacional: “Una de les principals prioritats de l'Esquerra Verda és l'enfortiment del projecte de Catalunya en Comú, així com de les candidatures i grups institucionals d'En Comú Podem”.
Un partit en concurs de creditors
El 8 de juliol del 2019, ICV es va declarar oficialment en concurs de creditors, ofegada pels deutes i la reducció d'ingressos. Poques setmanes després era el jutjat mercantil número 7 de Barcelona qui intervenia el partit i començava el procés de dissolució, que fonts consultades per l'ARA asseguren que encara no s'ha tancat gairebé dos anys després.
La "insolvència" econòmica va impulsar ICV a indemnitzar 16 treballadors afectats per l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) amb vint dies per any treballant amb un topall de 12 mesos. És a dir, la indemnització mínima que recull l'Estatut dels Treballadors per a acomiadaments objectius. "És irreversible", van admetre fonts del partit a l'ARA aleshores.
I ja feia mesos que persones de l'entorn ecosocialista preparaven el que avui comença: és a dir, mantenir el llegat polític d'ICV i del PSUC sense la rèmora que implicava l'anterior estructura política.