ICV aposta altre cop per un encaix a l’Estat amb Podem

SabadellEls dirigents d’ICV acostumen a dir que el partit és un reflex de la societat catalana pel que fa al debat nacional. Una societat plural en què, malgrat que històricament el federalisme havia sigut l’anhel majoritari, l’independentisme s’havia anat fent un lloc fins a estar en disposició de disputar la victòria. Aquesta majoria independentista, però, era feble, no fruit d’un convenciment ferm de la ciutadania, sinó com un pla B davant la impossibilitat de traçar un camí conjunt basat en el respecte mutu. Per aquest motiu les enquestes situen sovint l’opció independentista com la guanyadora en un referèndum, però sense assolir la majoria de suports com a horitzó nacional ideal. En el cas d’ICV, de la mateixa manera, l’opció federal era la prioritària per al seu electorat i, en canvi, va optar pel sí-sí el 9-N, segons els sondejos.

Per aquest motiu la convenció nacional dels ecosocialistes d’ahir a Sabadell no va servir per certificar el pas definitiu a l’independentisme, sinó que va abraçar altre cop el projecte d’una Catalunya lliure dins un estat plurinacional. El reflux federalista produït per la gestió que va fer el PSOE del procés estatutari i la posterior majoria absoluta del PP té ara un nou motiu per revertir-se davant la possible victòria a les eleccions espanyoles d’una formació que no només reconeix la plurinacionalitat de l’Estat sinó que també diu que respecta el dret a decidir dels catalans. D’aquesta manera, ICV ha optat per actualitzar el seu compromís actiu per renovar les relacions amb l’Estat, fugint de les vies unilaterals de CDC i ERC, però també apujant uns graus les reivindicacions per acceptar com a satisfactori un altre encaix. I un avís: si el nou govern espanyol no accepta negociar -perquè Podem no guanya les eleccions o pel motiu que sigui- o la resta d’espanyols rebutgen la reforma, els ecosocialistes tornaran a debatre la independència.

Doble procés constituent

Davant l’horitzó d’un Pablo Iglesias com a nou inquilí a la Moncloa, el 87% dels prop de 700 delegats de la convenció nacional d’ICV van donar llum verda a la proposta redactada per la direcció del partit, que passa per implicar-se en un doble procés constituent. En l’àmbit estatal, assolir un tractament singular per a Catalunya i el reconeixement explícit del dret a decidir. En l’àmbit català, redactar una Constitució pròpia -ni recurrible ni esmenable per institucions espanyoles- que atorgui competències exclusives en tots els àmbits a la Generalitat, excepte els que es determinin per raó d’eficiència o solidaritat (Seguretat Social, defensa, fiscalitat...), que prevegi un model de finançament basat en el concert econòmic solidari i li permeti la participació directa en organismes de la Unió Europea o de l’ONU, sols o amb l’Estat.

En definitiva, l’objectiu seria que Catalunya i l’Estat es relacionessin en peu d’igualtat a través d’un òrgan anomenat Consell Bilateral. Una proposta que balla entre el federalisme asimètric i el confederalisme i que ICV bateja com a “estat lliure en el marc d’un estat plurinacional”. Els ecosocialistes avalen també la construcció d’estructures d’estat i l’incompliment de la legislació espanyola que es consideri lesiva.

Cap límit temporal al diàleg

Malgrat tot, el sector sobiranista del partit no va aconseguir fixar un topall temporal per mantenir la negociació amb l’Estat (algunes esmenes proposaven la primavera o el desembre del 2016) i introduir, per si la negociació no fos satisfactòria, l’aprovació de la independència unilateral com a alternativa automàtica. Una esmena que ho proposava va poder arribar al plenari però va ser derrotada pel 73% dels delegats. Així mateix, la possibilitat de repescar la independència davant una eventual porta tancada de l’Estat es va colar a la ponència de la mà del diputat Jaume Bosch, tot i que aquesta via es condiciona a “disposar de suports internacionals” i a garantir el manteniment a la Unió Europea.

Igualment, els sobiranistes no van aconseguir que ICV torni a seure a la taula d’ANC i Òmnium per pactar el full de ruta. Sí que mantindrà el diàleg amb aquestes entitats i es buscarà punts d’entesa en el camp nacional, però el front a sis pel dret a decidir sembla cosa del passat.

Una altra novetat de la convenció va ser que ICV va assumir la proposta d’impulsar un pacte entre forces catalanes i estatals per comprometre’s a convocar un referèndum a Catalunya després de les eleccions espanyoles. Els partits catalans, a més, només donarien suport als candidats espanyols que facilitessin l’exercici del dret a decidir.