El 27-S precipita un canvi de direcció a ICV
Joan Herrera i Dolors Camats volen pilotar el seu relleu en un congrés per “rellançar” el partit
BarcelonaTancat el capítol del 27-S comença ara la contrarellotge per a les eleccions generals. Catalunya Sí que es Pot té, en aquest sentit, dues grans assignatures pendents si vol evitar una nova decepció electoral: la tria del candidat i la revisió dels errors comesos. L’engranatge ja s’ha posat en marxa tenint en compte que d’aquí tres mesos tornaran a encarar una nova contesa electoral i que, aquest cop, no se la poden jugar a tornar a presentar un cap de llista desconegut que no ajudi a sumar en l’objectiu de catapultar el líder de Podem, Pablo Iglesias, fins a la Moncloa. Amb tot, un cop passada la tempesta electoral tocarà fer balanç. Especialment a ICV, que ha quedat tocada pel pèssim resultat del 27-S. Tant és així, que el partit ha decidit avançar l’assemblea a principis de l’any vinent per revisar el seu projecte i renovar la direcció.
Van decidir diluir les sigles per afavorir una confluència que superés la fragmentació i aconseguís erigir-se en alternativa de govern. A les municipals, quan el context electoral no es reduïa a un plebiscit sobre el model territorial, l’aposta va ser un èxit. Ara ha fracassat i els ecosocialistes s’han quedat tan sols amb tres diputats en el nou grup parlamentari. El camí triat per l’executiva, que es va reunir dilluns per fer un balanç d’urgència, ha sigut el d’avançar el congrés que en un principi estava previst celebrar d’aquí un any i mig. Serà just passades les generals, quan tindran sobre la taula tot un cicle electoral per fer balanç de costos i beneficis. “Rellançar, renovar i reimpulsar” seran les tres consignes que marcaran el conclave, segons va explicar ahir la coordinadora nacional, Dolors Camats.
El pas enrere d’Herrera i Camats
Tant Camats com Joan Herrera tenen la intenció de pilotar el seu relleu. No van deixar clar si la seva voluntat és continuar o no al capdavant de la direcció després d’haver fet un pas enrere de la primera línia de la política, però Camats va anunciar que la seva aposta és “governar” tot aquest procés. De fet, la dirigent sí que té clar que la seva primera intenció és deixar la política un cop l’executiva es renovi. El que passarà amb Herrera, que als seus 44 anys és un dels principals actius que té ICV, és, per ara, una incògnita.
Més enllà dels mals resultats obtinguts al 27-S, el que sí que té clar ICV és que la seva aposta de futur ha de continuar passant per la confluència d’esquerres amb Podem, EUiA i Equo. I és que Herrera atribueix a l’escenari de polarització el fracàs de la seva estratègia. “La proposta per la qual la majoria de la ciutadania es mobilitzava era la identificació amb el sí o amb el no. Vam fer una cosa molt atrevida que era intentar superar el marc plebiscitari mirant que el factor de vot fos un altre. No ens n’hem sortit”, va argumentar el líder ecosocialista. Sense defugir l’autocrítica, sí que va aixecar el dit acusador contra Artur Mas lamentant que, si bé “Rajoy és una màquina de fer independentistes”, el president de la Generalitat és una “màquina” de fer que gent d’esquerres acabi identificant-se amb un partit “conservador” com Ciutadans. I és que, al seu parer, potser ara al Parlament hi haurà “més diputats independentistes”, però també hi haurà “menys catalanistes que mai”.
Amb tot aquest argumentari Herrera pretenia sustentar que l’error de Catalunya Sí que es Pot ha sigut no saber situar-se i trobar un encaix en el context del 27-S i no pas la fórmula per concórrer a les eleccions. En la reunió de la direcció de dilluns es va donar per bona la continuïtat de la confluència, aposta que serà sotmesa a ratificació del partit en el consell nacional que se celebrarà dissabte. Tal com està acordat, la marca mantindrà el mateix nom. La seva gran esperança per guanyar força: que Iglesias arrabassi la Moncloa a Rajoy i impulsi un referèndum per als catalans.
L’entesa entre Podem i IU
Des de Catalunya estan també a l’espera que es tanquin els últims serrells de l’entesa entre Podem i Esquerra Unida per concórrer a les generals i resoldre així la tria d’un candidat. No hi haurà un acord entre les sigles com a tal sinó un acord entre la formació de Pablo Iglesias i la plataforma Ahora en Común -en la qual es diluirà IU-, que té previst celebrar a principis del mes vinent les seves primàries. Serà difícil un trencaclosques en què tant Podem com IU no volen perdre posicions. Alberto Garzón està disposat a cedir i a presentar-se per Màlaga per assegurar-se un escó al Congrés, ja que hi ha cops de colze per formar part a la llista per Madrid.
Ada Colau reivindica un referèndum vinculant
L’opció de la independència no va aconseguir guanyar en majoria de vots a les eleccions del 27-S, però sí que més de la meitat d’electors -els que van optar per Junts pel Sí, la CUP, Catalunya Sí que es Pot i fins i tot el PSC- van expressar que volen canviar la relació entre Catalunya i Espanya. Aquesta és la voluntat que va reivindicar ahir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, quan va advertir que és necessari celebrar un “referèndum vinculant” per resoldre el debat nacional. Segons la dirigent, els grans derrotats del 27-S són el PP i la seva “política immobilista”, mentre que el “clam pel dret a decidir” ha sigut el guanyador, fet que posa de manifest que cal “fer fora” el govern de Rajoy. Era una manera de posar sobre la taula que, més enllà de la polarització del 27-S, els independentistes tenen en comú amb la confluència d’esquerres liderada per Lluís Rabell el fet de voler repensar la relació amb l’estat espanyol i que, per tant, aquests últims no poden ser emmarcats dins de l’unionisme que abanderen el PP i Ciutadans.
