Iceta optarà a liderar el PSC

BarcelonaEl president de la Fundació Campalans –el 'think tank' del PSC– i secretari primer de la mesa del Parlament, Miquel Iceta, ha decidit fer un pas endavant per intentar liderar el PSC. Segons ha pogut saber l'ARA, després d'haver-se ofert durant el consell nacional "per al que calgui" i que Núria Parlon s'hagi fet enrere, Iceta s'ha estat reunint amb diversos dirigents per valorar la seva decisió. I, després de meditar-ho, ha dit sí. "Avui començo el camí per presentar la meva candidatura a la primera secretaria del PSC. Necessito 2.000 avals!", ha anunciat al seu compte a Twitter.

"Estic disposat al que calgui per ajudar a la reconstrucció del PSC en un moment especialment difícil, en el qual s'acumulen resultats electorals negatius, fortes tensions polítiques, socials i nacionals, unes grans incerteses pel que fa al futur de les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya, i una crisi econòmica, amb les seves greus conseqüències en termes d'atur, desigualtats i pobresa", ha argumentat al seu blog.

Iceta promet "abordar amb intel·ligència i determinació" el procés sobiranista i també treballar la "cohesió interna" del PSC, i deixa clar que s'ofereix per dirigir el partit fins al congrés ordinari que s'ha de celebrar abans del 2015. Així doncs dóna a entendre que serà un primer secretari de transició. Aquest serà el conclave en el qual, segons ell, "caldrà renovar idees, innovar les formes de fer política i reconnectar amb la societat catalana, a través d'un procés de debat participatiu que serveixi també per eixamplar les fronteres del partit". També assegura que treballarà per organitzar les primàries per escollir el candidat a la Generalitat i que no serà ell.

Conscient que qui ha de triar el nou líder del PSC seran els més de 20.000 militants el proper 13 de juliol, posa en valor la seva experiència política, "capacitat d'anàlisi, de treball en equip i de comunicació", així com el seu "tarannà obert i integrador" i de "sumar i relligar sensibilitats". Tot, assegura, sense haver d'atendre "obligacions" de gestió pública, a diferència de qui és alcalde.

Reivindica, a més, la seva tasca clau en l'elaboració de la proposta de reformar la Constitució en sentit federal i de la proposta de llei electoral per a Catalunya.