Iceta proposarà Marín i Granados com a presidenta i vice primera secretària del PSC

BarcelonaEl primer secretari del PSC, Miquel Iceta, es presenta a la reelecció al 14è congrés dels socialistes catalans, que comença aquest divendres i s'allargarà fins diumenge. En una piulada, el dirigent socialista ha anunciat que, si és ratificat al càrrec –no té rival–, proposarà que l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, sigui la presidenta de la nova direcció del partit (ara ja és membre de l'executiva del PSOE). A més, també ha expressat la seva voluntat que la portaveu del PSC al Parlament, Eva Granados, sigui la vice primera secretària de la direcció, així com de mantenir Salvador Illa com a secretari d'organització i, a més, donar-li la responsabilitat d'acció electoral.

En un article publicat avui a 'La Vanguardia' i recollit per Europa Press, Iceta aposta per assegurar "el reconeixement de la realitat nacional plural" de Catalunya, "enfortir l'autogovern" i "millorar el finançament". Únic candidat a liderar el PSC, també ha apostat en l'article per promoure la "participació activa" de Catalunya en les decisions de les polítiques de l'Estat i la Unió Europea. L'apunt arriba en plena negociació entre el PSOE i ERC per un acord d'investidura a Madrid i després que els socialistes catalans hagin situat al capdavant del Congrés Meritxell Batet. "Catalunya necessita i mereix diàleg, negociació i pacte", afirma Iceta a l'article, en què destaca que el PSC va ser la segona força més votada el 10-N i el veu "en disposició d'arribar a ser el primer partit de Catalunya".

Iceta, que va ser escollit el 2014 després de la dimissió de Pere Navarro, i el 2016 es va imposar a Núria Parlon en unes primàries, va haver d'afrontar la divisió interna del partit pel dret a decidir i una fase de depressió a les urnes. Ara afronta una etapa de creixement del partit amb una voluntat continuista amb el seu equip. Si la investidura de Pedro Sánchez a Madrid fructifica, el PSC entomarà el repte de traslladar el creixement a un avançament electoral de les catalanes.