Un directiu d'IBM diu al TSJC que l'agència tributària catalana no estava a punt el 2017 i que necessitava dos anys

BarcelonaEl sistema informàtic e-Spriu, que havia de servir per desenvolupar una agència tributària catalana pròpia al marge de l'espanyola, tenia les característiques tècniques per substituir l'organisme estatal, però el 2017 encara no estava a punt per funcionar. És el que ha explicat un directiu de l'empresa IBM que aquest dimarts ha declarat com a testimoni dins de la causa que s'instrueix al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel paper de l'ex número dos d'Economia, Josep Maria Jové, en l'organització de l'1-O i la declaració d'independència. Segons fonts pròximes al cas consultades per l'ARA, el directiu ha explicat que el 2017 aquesta aplicació encara necessitava dos anys de desenvolupament per poder funcionar com una estructura d'estat i substituir l'agència tributària espanyola.

El TSJC ha assumit la part de la investigació de Jové que portava el jutjat d'instrucció 13 de Barcelona dins de la macrocausa per l'organització de l'1-O. La Guàrdia Civil atribueix a Jové un paper fonamental i basa bona part de la investigació que ha derivat en el judici del Procés al Tribunal Suprem en el document 'EnfoCATs' –considerat un full de ruta cap a la independència– i l'agenda Moleskine trobats a casa seva. La Fiscalia ha demanat incorporar a la causa també l'exsecretari d'Hisenda Josep Lluís Salvadó, a qui, com en el cas de Jové, atribueix un paper transcendental per a l'organització de l'1-O, tot i que cap dels dos s'han assegut al banc dels acusats del Tribunal Suprem.

L'origen del projecte

Segons les fonts consultades, el directiu informàtic ha explicat que el sistema e-Spriu no es va pensar al principi com una eina per substituir l'agència tributària espanyola. De fet, hauria precisat –sempre segons les mateixes fonts– que, encara que es parlés d'una "estructura d'estat", el 2015, quan es va començar a dissenyar el programa, aquesta expressió no tenia el mateix significat que va adquirir el 2017.

Ara bé, segons el testimoni, el sistema estava preparat tècnicament per acabar recaptant de manera autònoma tots els impostos generats a Catalunya, encara que per poder desenvolupar aquesta funció el 2017 necessitava dos anys més de rodatge.

La Guàrdia Civil vincula dues despeses d'aquest projecte relacionades amb l'1-O: una de 551.270 euros per a una aplicació informàtica que havia de servir per recaptar els impostos dels contribuents de manera voluntària, i que finalment va deixar de funcionar, i una altra de 241.383 euros per a un altre programa informàtic que servia per cobrar l'IRPF i les cotitzacions socials de les empreses públiques. Segons fonts pròximes al cas, el testimoni hauria explicat que el primer programa es va desactivar el 2016 perquè s'utilitzava poc i que el segon es va tancar amb l'aplicació del 155 i que únicament havia de servir per ajudar a optimitzar recursos.

El cervell de la investigació de l'1-O declara al TSJC

A més d'aquest testimoni, aquest dimarts han declarat davant de la jutge instructora del cas, Maria Eugènia Alegret, els guàrdies civils que van participar en la investigació de l'1-O i, en concret, en l'escorcoll a la casa de Josep Maria Jové. El principal comandament que ha declarat és el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, el cap de la policia judicial del cos armat a Catalunya i cervell de la investigació de l'1-O.

Segons les mateixes fonts, Baena s'ha limitat a ratificar els informes de la causa i ha tornat a situar Jové com un dels homes clau en l'organització i el finançament de l'1-O, com ja va fer en els seus informes davant del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona i en la seva declaració com a testimoni en el judici del Procés.