ENTREVISTA

Iannis Varufakis: "Els vots, com les persones, no poden ser il·legals"

Entrevista a l'exministre de finances de Grècia i líder del moviment polític DiEM25

Iannis Varufakis: “Els vots, com les persones, 
 No poden ser il·legals”
Natàlia Vila
13/11/2017
4 min

BarcelonaÉs un europeista convençut, però critica Europa tal com està configurada actualment. Iannis Varufakis (Atenes, 1961) va patir la cara més estricta de l’austeritat de Brussel·les quan era ministre de finances a Grècia. Va acabar dimitint en desacord amb el seu partit, que va claudicar a les exigències de Brussel·les. Els mandataris europeus el van titllar de tenir un to xulesc; ell va respondre que la Comissió vivia sotmesa als desitjos d’Angela Merkel. Ara lidera el moviment DiEM25, des del qual ha fet una proposta perquè Europa permeti tots els referèndums.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Què en pensa de la reacció d’Europa davant el conflicte català?

El president de la Comissió Europea manté que és un problema intern d’Espanya, i això és com si ell mateix subestimés la mateixa Unió Europea. D’això els anglesos en diuen negligència en el compliment del deure. A Grècia van intervenir en afers interns econòmics i, en canvi, ara no senten l’obligació d’aturar la Guàrdia Civil quan carrega contra els votants en un col·legi electoral.

¿Vol dir que només perceben com a cabdals els temes econòmics, en detriment dels drets civils?

Més simple que això. Alguns estats membres operen com els assetjadors que són amics d’altres assetjadors. El seu sistema s’aproxima més a ells que no pas al de les víctimes.

El moviment que lidera ha fet una proposta per un referèndum acordat entre Catalunya, Espanya i Europa. Tal com estan les coses, no és una proposta utòpica?

Partim de la base que som europeistes i demòcrates. Hi ha maneres democràtiques per resoldre aquestes crisis de manera justa. És inacceptable com s’està tractant els catalans, empresonant polítics i utilitzant la violència contra els votants. Tot i això, no creiem que un govern pugui declarar-se independent unilateralment. Busquem un terme mitjà. Pensar que això és “utòpic” és una gran acusació: és assumir que la Unió Europea no té salvació i que només queda la fragmentació.

¿I no ha començat ja la fragmentació amb el Brexit, les aspiracions escoceses o fins i tot els dubtes de Grècia sobre la UE?

Certament hi ha hagut alguns fracassos espectaculars per l’actitud abusiva d’Europa. Molta gent, fins i tot grans amics meus, ara pensen que és millor desintegrar-la. Però al DiEM25 no ho volem, això: som molt crítics però creiem que cal arreglar-ho. Fins i tot si fallem, la lluita per intentar-ho és valuosa, perquè crea xarxes entre els moviments democràtics de tot Europa.

Què en pensa del fet que Puigdemont i una part del Govern hagi marxat a Bèlgica?

No vull fer comentaris sobre l’estratègia o les tàctiques de partit.

Algunes veus al PP mantenen que si el 21-D torna a guanyar l’independentisme continuaran aplicant el 155. Estem encallats?

Per això som aquí i fem propostes. Madrid s’està comportant clarament d’una manera autoritària que s’assembla molt a les polítiques de Franco. Europa ha de triar: o es queda mirant, i per tant ens semblen bé tota aquesta cadena d’esdeveniments que, al final, van en detriment d’Europa, o intervenim amb l’objectiu d’avançar.

Suposem que, com vostè proposa, Europa i Espanya accedeixen a fer un referèndum i guanya el sí. Què hauríem de fer amb el deute?

Aquests problemes es resolen molt fàcilment en un bon context. El deute es pot compartir segons el percentatge del PIB. Catalunya se n’hauria de quedar òbviament una part proporcional. No es poden agafar els diners i marxar. I cap unió, com l’europea, es pot permetre operar en aquests termes. En el cas de Catalunya, que és una part rica d’Espanya, les transferències cap a les parts més pobres, com ara Andalusia, haurien de continuar, i això seria un gran gest del nou país. I no cal que els diners passin per Madrid. Es podrien fer arribar a través de la mediació europea, el banc d’inversions o alguna entitat nova.

Parlem tota l’estona assumint, doncs, que el nou país estaria dins de la Unió. ¿És que no existeix l’opció d’una Catalunya independent fora d’Europa?

Existeix, i tant, però és una opció molt dolenta per a tothom: per a Europa i per a Catalunya. La Unió Europea hauria de ser indivisible.

Si fos català l’1-O hauria votat?

Absolutament.

¿Fins i tot sabent que l’havien declarat una votació il·legal?

No crec en els vots il·legals. És ridícul. Potser era un vot que el govern espanyol volia descartar, però la idea que un vot sigui il·legal és ridícula. És el mateix que dir que un migrant és il·legal. Els vots, com les persones, no poden ser il·legals. Si tu i jo decidim que volem fer una votació, ningú ens ho pot impedir.

Què en pensa del rol que ha jugat Podem i la seva divisió interna?

No podria jutjar-ho. El que penso és que cada ciutadà i cada partit té el dret i l’obligació de posicionar-se d’una manera clara sobre aquesta qüestió i, a més, poder-ho fer en un procés plenament democràtic. Per tant, jo m’alegro que Podem doni suport a un referèndum. Al final, a Catalunya hi ha partidaris i detractors de la independència, oi? Seria fantàstic que poguéssim tenir un procés legal perquè tothom expressi la seva voluntat.

Per acabar, quin missatge donaria a la gent que continua al carrer pràcticament cada setmana que reclama precisament aquest dret i ara també la llibertat dels presos?

Que no es rendeixin. A la història no serem recordats per les nostres victòries, sinó per no defallir en les nostres lluites.

stats