Hotels, mediadors i corredisses cap a Palau

BarcelonaArtur Mas va despenjar el telèfon a les 16.30 h de dissabte. Va marcar el número de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Li va adreçar aquestes paraules: “No hi haurà eleccions. Tindrem president i el nostre projecte va endavant”. Feia tres quarts d’hora que Carles Puigdemont, alcalde de Girona i president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), havia arribat al Palau de la Generalitat. Venia de la capital gironina, on abans de les dues encara estava pagant en un establiment self-service. Puigdemont va entomar el repte “en qüestió de minuts”. La legislatura, definitivament, sortia del sot en què havia entrat després de tres mesos de negociacions extenuants.

El sí del ja investit com a president de la Generalitat va ser la peça final necessària per rubricar una operació política que havia començat a prendre cos de manera significativa divendres al migdia, quan Mas va interioritzar que la millor opció era apartar-se per no bloquejar el procés sobiranista. La decisió definitiva, però, depenia del fet que la CUP es comprometés a garantir l’estabilitat del futur Govern. Aquestes garanties per part de l’esquerra alternativa comencen a fructificar la nit de divendres, entrant ja en temps de pròrroga.

Junts pel Sí i la CUP van sortir de la seu de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) divendres abans de les set de la tarda. Van estar asseguts a la taula només 45 minuts. El dia anterior es van estar més de tres hores negociant amb la mediació de les entitats a l’Hotel Ayre de Barcelona. Després de sortir de la seu de l’ANC, es van citar a les deu del vespre a l’Hotel Catalonia Balmes, i s’hi van estar fins a les dues de la matinada. Un mediador havia fet saber als negociadors de la coalició formada per CDC, ERC i independents -Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull i Marta Rovira- que la CUP estava disposada a comprometre’s a alinear-se amb Junts pel Sí al Parlament en qüestions nuclears. Dissabte al matí es van tancar els últims detalls al mateix hotel -redactat de l’acord inclòs, en què els negociadors de la coalició posen “comes i punts” per evitar frases molt llargues- i el focus d’atenció es va traslladar definitivament al Palau de la Generalitat.

El president i la cúpula

Rull, Turull i Corominas van abordar el nou escenari negociador directament amb Mas, “que dissabte va fer el clic definitiu per renunciar”, segons fonts consultades. En aquell moment van començar a sonar com a alternatives la vicepresidenta, Neus Munté, que va declinar l’oferta -tot i que el seu nom encara era en boca de membres de la cúpula de Convergència dissabte al migdia- i Muriel Casals. Membres de l’entorn de Mas no comparteixen en aquell moment la decisió, i l’hi fan saber. Puigdemont arriba a Palau a les 15.45 h i a les sis de la tarda el president en funcions fa una compareixença per anunciar el pas al costat. El vertigen tot just comença.

La pregunta que tothom tenia al cap era la següent: per què renunciava ara i no en algun moment dels últims tres mesos? La resposta és complexa. Segons diverses fonts, membres del seu entorn i de l’esfera convergent havien posat el nom de Puigdemont sobre la taula abans de la decisió del consell polític de la CUP (destinat a desempatar l’assemblea de Sabadell) de consumar el veto a Mas. “Millor que pleguis ara i no que t’expulsin els ciutadans al març”, eren els missatges que li feien arribar. “Els cercles es van anar estrenyent i va acabar prenent la decisió”, sostenen diverses fonts consultades. N’hi ha que veuen la mà de David Madí, sempre a l’ombra de les grans fites de Mas, en tot aquest procés d’última hora. El president va consultar amb Romeva i David Fernàndez la possibilitat de fer un pas enrere per salvar el xoc.

La figura de Puigdemont ja circulava en entorns nacionalistes la nit de Reis. El dilluns anterior l’AMI mantenia reunions amb la CUP en solitari per explorar alternatives. En la tasca de greixar les converses hi va participar Oriol Soler, codirector de campanya de Junts pel Sí, “en les últimes hores” de les negociacions, i altres veus apunten a Víctor Terradellas -membre de la direcció de CDC però amb perfil outsider - com un dels altres elements que va ajudar a endreçar la situació. Els negociadors convergents situen Jordi Sànchez, president de l’ANC, com un dels negociadors clau.

Tres mesos convulsos

La investidura d’ahir va ser el final de tres mesos cardíacs. Les primers cites entre Junts pel Sí i la CUP van ser en un restaurant xinès del carrer Marina. Raül Romeva, segons fonts coneixedores de tot el procés, va “perseguir” els consellers per tenir la màxima informació i anar solucionant assumptes espinosos, com BCN World i la gestió de l’aigua. A la coalició no agradava gens la “por al compromís” de l’esquerra alternativa, que es negava a aprovar pressupostos fins i tot després que es posessin damunt la taula els plans de la Hisenda pròpia, amb la contractació de 300 informàtics inclosa.

Els més durs, segons negociadors convergents, sempre van ser Anna Gabriel i Benet Salellas. Ahir van votar a favor de la investidura de Puigdemont. El reflex més viu d’un periple d’hotels, mediadors, restaurants i un pas final al costat, impensable fins fa tan sols unes hores.

Puigdemont perfila a partir d’avui el Govern

Un dels primers encàrrecs que té Carles Puigdemont com a president de la Generalitat és acabar de perfilar els noms del Govern, que té l’estructura molt avançada. Bona part del repartiment de conselleries ja està fet -60% a proposta de Convergència i 40% a proposta d’ERC, tant en nombre com en pressupost- i es dividirà en tres macroàrees que lideraran Oriol Junqueras, Neus Munté i Raül Romeva. A les ternes de consellers s’hi van afegir ahir dos noms. El primer és Antoni Castellà, que podria fer-se càrrec d’Empresa i Coneixement, i el segon Dolors Bassa, que té opcions d’ocupar Afers Socials i Ocupació. Tots dos són diputats de Junts pel Sí, el primer per Demòcrates de Catalunya i la segona per ERC. El repartiment temàtic final d’àrees se solucionarà en les pròximes jornades.