'El hormiguero' activa la claca amb Feijóo

El hormiguero arrencava amb José Crehueras, president del grup Planeta i Atresmedia, fent de palmero a la ballaruca inicial de Pablo Motos. El dia anterior, amb Pedro Sánchez, Crehueras no era en pantalla. Una presència tan desacomplexada com gens innocent.

Tan aviat com Alberto Núñez Feijóo va creuar la cortina, la claca aplaudia cridant “¡Presidente! ¡Presidente! ¡Presidente!” Potser per això, durant el programa, quan l’aplaudien, Feijóo mirava cap al públic i els donava les gràcies. Motos va anunciar que la seva entrevista seria diferent de la del dia anterior a Sánchez perquè ell no acumulava cinc anys de gestió del país: “Mi intención es saber quién es usted, qué quiere y la fortaleza de sus ideas”. Aquesta vegada, el presentador no va demanar al convidat que fes les respostes més curtes. No hi va haver cap repregunta. Ni una. És la prova que no tenia contraarguments perquè ja li semblava bé tot el que deia. No es van repetir, com en el dia anterior, les múltiples interrupcions inicials a les respostes de Sánchez. “¿Qué és el sanchismo? ¿Llevar el Falcón al desguace?” va ser una de les primeres preguntes a formular-li per fer-se el simpàtic. A Feijóo no li va preguntar quant pesava.

Com és habitual en els partits conservadors, a l’hora de parlar de la llei de l’avortament es va perdre en un argumentari que idealitza les postals familiars i infantilitza les dones embarassades. També es va enredar en teories mèdiques confonent la sedació d’un malalt terminal amb l’eutanàsia. Això sí, a cada resposta, la claca sobrestimulada s’activava com un exèrcit. Fins i tot van aplaudir amb l’anunci que el departament d’Igualtat dependria de Presidència si guanyava el PP. A cada pregunta del programa electoral, el públic del plató picava de mans. Com quan Feijóo va declarar Espanya com un dels llocs “más mejores del mundo”. També era de riure fàcil. Quan Feijóo va proposar fusionar el ministeri d’Educació amb el d’Universitats, vam sentir com l’audiència reia evidenciant un sentit de l’humor peculiar.

La gran exclusiva de la nit va ser que Julio Iglesias estava preocupat per la unitat territorial d’Espanya. I a la pregunta més fàcil, Feijóo va fer la gran relliscada i el bigoti li va començar a suar: quan va parlar del seu fill de sis anys. Va admetre que la criatura, quan el veia, només tenia ganes de barallar-s’hi, que li feia mal quan el nano l’estomacava i que ell s’hi tornava amb pessics. Un panorama pedagògicament inquietant.

En un gest de patetisme inaudit, Pablo Motos va acabar justificant-se amb Feijóo sobre l’entrevista fallida a Pedro Sánchez el dia abans, com qui s’excusa dient que el gos se li ha menjat els deures. Va lamentar no haver tingut temps de preguntar-li pel Marroc perquè “se alargó con las respuestas y me dejó a mitad de camino”. El presentador culpava el president del govern d’haver perdut el control de l’entrevista del dia abans. Feijóo es va enrotllar molt més, però a un Motos més relaxat no li va fer tanta nosa.