Les hores més tenses al TC: així van xocar els blocs conservador i progressista

Madrid“Hi ha una tensió entre magistrats per raons òbvies. És un tema molt important”, admeten a l’ARA fonts del Tribunal Constitucional l’endemà d’una jornada inèdita en què Espanya va viure amb un ull posat al Congrés de Diputats i l’altre a l’òrgan de garanties. El cicle amb Pedro González Trevijano com a president del TC havia de ser de transició –va arribar al càrrec quan faltaven sis mesos per acabar mandat– i per calmar els ànims després d’una divisió total sobre els estats d’alarma durant la pandèmia. Per a la nova etapa, Trevijano, del bloc conservador, es plantejava recuperar el consens i, fins i tot, ressuscitar carpetes pendents com la de la llei de l’avortament, impossible de resoldre els últims onze anys per la falta d’acord.

Però l’intent del PP d’aturar la maniobra de Pedro Sánchez per renovar el TC ha tornat a caldejar l’ambient a la seu del màxim intèrpret de la Constitució. D’entrada, els blocs conservador i progressista ja van viure per separat els instants previs al ple que havia de començar a les 10 del matí de dijous. Segons El Confidencial, el grup de la dreta s’hi va presentar amb intenció de frenar la votació del Congrés. L’informe del lletrat adscrit al ponent del cas, el polèmic magistrat vinculat al PP Enrique Arnaldo, avalava aquesta tesi. 

En canvi, els progressistes ja tenien pactat que reclamarien al president unes hores més perquè no tenien prou temps per llegir i assimilar tota la documentació. Ja no era només el recurs del PP registrat dimecres, sinó que havien entrat al·legacions del PSOE i Unides Podem, i un nou escrit de Vox que també demanava paralitzar el ple del Congrés. “Em vaig passar la nit gairebé sencera estudiant l’assumpte. Vaig dormir tres hores”, apunta un dels implicats. Inicialment, la petició del grup progressista va ser ajornar un parell d’hores el ple, però van veure “impossible” deliberar en condicions i van sol·licitar fixar una altra data.

Trevijano ho va acceptar, però va demanar que comuniquessin per escrit que no compareixerien. El sector progressista no volia donar la imatge que feia inviable el ple per falta de quòrum –calen vuit membres– no presentant-se, sinó que era per la complexitat i voluminositat de la qüestió. Van fer un primer escrit força “neutre”, expliquen les fonts consultades, però Trevijano va insistir en l’afegitó: “Cosa que ens impossibilita, en conseqüència, poder participar de la deliberació i votació”. Així el president quedava més “cobert” pel fet d’acceptar ajornar el ple, constaten amb una certa resignació fonts progressistes, si bé deixen clar que “no hi ha hagut cap motí”.

Més enllà de la tensió, la relació personal entre magistrats és correcta, coincideixen dues fonts consultades, i la tasca institucional es desenvolupa amb normalitat. Per exemple, el president –Trevijano– i el vicepresident, Juan Antonio Xiol –progressista– van acordar sol·licitar un informe sobre el cas al vicesecretari general del TC, que no era partidari d’admetre la suspensió que demanava el PP. El seu criteri és que, malgrat ser cert que frenar la votació pot ajudar que el recurs mantingui els seus efectes –que no s’aprovi una iniciativa legal mal tramitada–, la contrapartida és que afecta el funcionament de les cambres legislatives. Hi coincideix el catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona Xavier Arbós, que veu prioritari preservar “l’interès constitucionalment protegit” de l’autonomia parlamentària. La professora de la Universitat Internacional de Catalunya Montserrat Nebrera també rebutja que el TC intervingui abans que les lleis estiguin aprovades.

Els drets dels diputats

Hi ha un precedent a tenir en compte. L’any 2003, José María Aznar va voler frenar el pla Ibarretxe tipificant com a delicte la convocatòria de referèndum il·legal incorporant una esmena al Senat a la llei d’arbitratge, que no hi té res a veure. És el que ara pretén el PSOE, que canvia les lleis del CGPJ i el TC amb dues esmenes a una reforma del Codi Penal. El 2011, l’òrgan de garanties va considerar que s’havien vulnerat els drets dels senadors del PSOE que hi van recórrer. En aquest cas, però, el recurs es va presentar un cop la norma ja havia estat tramitada.

El problema és que aquesta sentència, vuit anys després, no va poder aturar els canvis impugnats. És per això que la professora de dret constitucional de la Universitat de Saragossa Eva Sáenz sosté que el TC ha de frenar la votació al Senat i ordenar als grups parlamentaris que facin una tramitació correcta que no lesioni el dret de participació política dels diputats. 

Sáenz també veu “evident” que els magistrats Pedro González Trevijano i Antonio Narváez, directament afectats per la reforma legal perquè si entrés en vigor serien automàticament rellevats, s’han d’abstenir. Això és el que s’haurà de dirimir en primer lloc dilluns al ple del TC. La ponent d’aquesta peça és Inmaculada Montalbán, ubicada en el sector progressista. Fonts del tribunal admeten que és un factor important la “connexió” que Trevijano i Narváez tenen amb la reforma legal, però no traslladen un convenciment ferm sobre res. Espera un cap de setmana d’estudiar papers abans del xoc de dilluns.