A les portes de la presentació dels pressupostos, el ministre de Transports i home fort del PSOE dins del govern de coalició, José Luis Ábalos, va fer una crida a tenir en compte tots els “gestos” possibles per “normalitzar i afavorir la convivència a Catalunya”, inclòs l’indult als presos polítics. En una entrevista a El Periódico, Ábalos va defensar que tornar a la via de la política per resoldre el conflicte “exigeix judicialitzar al mínim”, però va subratllar que caldrà veure com acaba la qüestió de l’indult. “Jo seré sempre al costat de totes les polítiques de pacificació, de pau i de convivència”, va puntualitzar. La portaveu del PP al Congrés, Cuca Gamarra, li va respondre acusant el PSOE de negociar indults a canvi de pressupostos.
Acord 'in extremis' entre el PSOE i Podem per l'esborrany dels pressupostos
Els d'Iglesias han pressionat fins l'últim moment després que Sánchez anunciés l'aprovació aquest dimarts al consell de ministres
MadridEl parèntesi de la moció de censura fallida de Santiago Abascal s’ha tancat i Pedro Sánchez recupera la seva agenda, ocupada en primer lloc pels pressupostos que han de mantenir amb vida la legislatura, tot i que ara s’hagi vist alterada per la segona onada del coronavirus. El president espanyol va voler deixar en mans de les comunitats autònomes la gestió de la pandèmia, però amb la virulència dels contagis i les dificultats jurídiques per lluitar-hi s’ha vist obligat a reaccionar. Primer va actuar a Madrid, després de xocar amb Isabel Díaz Ayuso, i ara ha aplicat un nou estat d’alarma a tot el territori estatal. En paral·lel, té intenció demà dimarts de presentar l'esborrany dels pressupostos generals de l'Estat pel 2021: el PSOE i Unides Podem n’haurien tancat els últims serrells el cap de setmana, després que els de Pablo Iglesias elevessin la pressió de la mà dels partits d’esquerres al Congrés.
Sánchez ho ha anunciat aquest dilluns durant una nova reunió telemàtica de la conferència de presidents. Però hores després i a les portes de l'aprovació al consell de ministres, fonts de Podem han assenyalat que encara no s'havia tancat un acord per portar l'avantprojecte de llei al consell de ministres. Asseguraven que quedaven dos serrells per resoldre: que s'incloguessin mesures per garantir el funcionament de l'ingrés mínim vital i per impulsar la regulació dels lloguers. Però l'acord in extremis ha arribat ja a la nit. Podem ha obtingut el compromís de tramitar una llei per regular el preu dels lloguers en quatre mesos i de facilitar l'accés a l'ingrés mínim vital. Sánchez i Iglesias presentaran l'esborrany de pressupostos aquest dimarts des de la Moncloa.
Des que va esclatar la pandèmia, la Moncloa va procurar blindar la negociació dels pressupostos en relació a la muntanya russa sanitària. El PP i Vox van veure en el coronavirus una oportunitat per fer caure el govern estatal, però un triomf de Sánchez és haver aconseguit que els possibles aliats per als comptes, en el fons, tinguessin el mateix criteri que ell. Les discrepàncies que ERC, Cs, el PNB o EH Bildu poguessin explicitar amb la gestió de l’executiu en la primera onada, fins i tot en la tria de socis per a les pròrrogues de l’estat d’alarma, no posarien en perill una futura predisposició per parlar dels pressupostos. La prova és que el govern espanyol ha encarat l’octubre amb dues vies obertes: la de Cs i la dels socis d’investidura.
La relació que Sánchez ha buscat amb el PP també ofereix indicis en aquest sentit: si bé ha demanat sincerament la col·laboració del seu principal rival en tot el que fa referència a la pandèmia, en privat la Moncloa sempre ha admès que no compta amb el PP per als pressupostos. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ni tan sols va aconseguir dimarts el sí del PP a la suspensió de les regles fiscals -es va abstenir juntament amb Vox.
L’endemà de l’aval del Congrés a Montero, dimecres l’extrema dreta va tenir la seva part de protagonisme, però dijous Sánchez va rebre el suport més majoritari que mai ha tingut a la cambra baixa. Va ser una empenta per ara reprendre la iniciativa amb els comptes, tot i que, com ja s’havia apuntat els dies previs, la moció de censura es dirigia en realitat contra el líder del PP, Pablo Casado, que es va fer seus els titulars amb els dards a Vox. El discurs del cap de l’oposició va portar Sánchez a estendre-li de nou la mà per renovar el Consell General del Poder Judicial -i la resta d’òrgans constitucionals caducats-, l’única parcel·la en la qual la Moncloa necessita el PP.
Els aliats dels comptes
Sánchez no ha aspirat a sumar Casado als comptes ni tampoc ho farà després del distanciament del líder de la dreta respecte a Santiago Abascal. De fet, el panorama actual fins i tot situa lluny Cs, al suport del qual el PSOE no vol renunciar, malgrat la insistència de Podem per conformar-se amb la majoria de la investidura. Fonts de la formació taronja asseguren que Inés Arrimadas no ha tingut contactes recentment amb el govern per parlar dels pressupostos, i altres dirigents tampoc. Des del ministeri d’Hisenda així ho corroboren. En canvi, partits com el PNB, Esquerra i EH Bildu han mantingut converses privades en les quals el govern espanyol els ha exposat les línies bàsiques de l’esborrany. La negociació en si, però, no començarà fins que s’hagi presentat l’esborrany, previsiblement demà.
L’acte solemne després del consell de ministres anirà a càrrec del president espanyol i el seu vicepresident segon, Pablo Iglesias, en una nova fotografia que escenifiqui l’abraçada que va consolidar la coalició de govern aviat farà un any. Amb tot, l'advertència de Podem a poques hores de l'aprovació al consell de ministres ha estat una forma de fer gruar el PSOE fins l'últim minut i treure pit de les mesures clau per a la formació. Podem ja va començar una maniobra de pressió la setmana passada en la qual va assenyalar quatre discrepàncies que mantenia amb el seu soci de coalició.
Iprem i impostos directes
Dues d’aquestes discrepàncies tenen a veure directament amb el pressupost: la pujada de l’Iprem, l’indicador per atorgar ajudes socials, i una tímida pujada d’impostos directes. Pel que fa a l’IRPF, Podem vol un augment a les rendes de més de 200.000 euros anuals, i també va expressar la voluntat que es posi més pressió en l’impost de patrimoni, sense concretar-ho. “No és qüestió de rebentar la negociació”, apunten des del partit lila.
Hi ha dues exigències més que discorren en paral·lel als comptes, però que són igualment urgents per a Podem. Una és introduir millores a l’ingrés mínim vital per corregir els retards que s’estan produint a l’hora que arribin a les famílies vulnerables i, per acabar, la llei que reguli el preu dels lloguer. Aquesta última ha sigut la que Iglesias ha decidit esprémer i divendres les forces d’esquerres del Congrés van fer públic un manifest cosignat amb el Sindicat de Llogaters que reclamava l’elaboració d’una llei com la que el Parlament va aprovar a principis de setembre.
La norma estatal permetria que la catalana es pogués implementar -en cas contrari, l’executiu espanyol l’hauria de recórrer al Constitucional perquè desafia els límits competencials, diuen des de Podem- i, a més, és una manera d’enfortir els lligams amb les forces de la investidura. Un win-win per al partit lila de cara als comptes, atesa la incompatibilitat que segueix defensant amb Cs. Tot i que el ministre de Transports i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, s’hi havia mostrat en contra, en una entrevista ahir a El Periódico va assegurar que estava disposat a “tramitar la llei per satisfer Podem”. No seria al mateix temps que els pressupostos, com voldria Iglesias, però sí que donaria un horitzó d’uns mesos al bloc de la investidura per acostar-los a la dura negociació de les pròximes setmanes. L’objectiu de la Moncloa es manté: tenir pressupostos el gener del 2022.