En Comú Podem, ERC i DL podran tenir grups separats al Congrés
L'última paraula la tindrà la mesa de la cambra, que serà plural i fruit dels pactes, però la composició juga a favor dels sobiranistes
MadridDe tenir a no tenir grup parlamentari al Congrés hi ha un abisme polític. Tenir-ne dóna torns d'intervenció amplis al ple i protagonisme, presència a totes les comissions, una important capacitat de promoure iniciatives legislatives i més recursos humans i materials. La mesa del Congrés és la que aplica el reglament, també pel que fa a la configuració dels grups. Els articles del reglament que en parlen són interpretables, però la lògica política i els precedents indiquen que ni ERC ni Democràcia i Llibertat haurien de tenir problemes per constituir grups parlamentaris propis, amb Gabriel Rufián i Francesc Homs al capdavant, ni tampoc En Comú Podem, amb Xavier Domènech com a líder del grup.
El reglament de la cambra baixa diu, en l'article 23, que per tenir grup parlamentari propi calen 15 diputats. Si no es tenen, com és el cas, és necessari el 5% dels vots a tot l'Estat (no compleixen el requisit) o "el quinze per cent dels vots corresponents a les circumscripcions en què haguessin presentat candidatura". En el cas d'En Comú Podem el supera a les quatre demarcacions catalanes i, atès que la coalició que formen Barcelona en Comú, Podem, EUiA i ICV té personalitat jurídica pròpia, no hi haurà cap conflicte derivat de la formació del grup parlamentari de Podem. El mateix passarà amb la coalició Compromís-Podem, del País Valencià, i En Marea, de Galícia.
El fet que, a la demarcació de Barcelona, ERC i DL hagin obtingut menys del 15% dels vots (el 14,5% i el 13,2%, respectivament) obre algun dubte, i fins i tot s'ha especulat amb la idea que podrien veure's obligats a sumar esforços per assegurar-se el grup parlamentari que formarien els 9 diputats republicans i els 8 convergents. Hi ha, però, un precedent clar que ho hauria de fer innecessari. L'any 2004 ERC va aconseguir 8 diputats. A Barcelona tampoc no va arribar al 15%, però la mesa del Congrés va fer la mitjana de les quatre demarcacions, que sí que era superior al 15%, i els diputats que liderava Joan Puigcercós van poder constituir grup parlamentari malgrat les pegues que hi va posar el PP. Ara ERC ha obtingut el 16% dels vots a Catalunya i DL el 15,1%, fet pel qual si es pren com a referència la mitjana de les quatre demarcacions en què han concorregut no hi hauria d'haver problema.
La decisió final la tindrà, però, la mesa, on el PP perdrà la majoria absoluta que ha tingut aquesta legislatura i tots els grups estaran obligats a buscar acords i fer concessions. Fa quatre anys el PP va impedir que Amaiur tingués grup parlamentari. Havia obtingut sis escons a Euskadi, superant el 15% a les tres demarcacions, i un a Navarra, on va obtenir el 14,9%. Per burlar el precedent d'ERC del 2004 la mesa, que no volia donar veu als hereus polítics de la il·legal Batasuna, va al·legar que es tractava de dues comunitats autònomes diferents. Els abertzales van fer una maniobra per retardar la presa de possessió del seu diputat navarrès, Sabino Cuadra, amb la intenció que sols els electes bascos formessin el grup i després s'hi integrés Cuadra. La mesa sí que va acceptar, en canvi, que el diputat del Fòrum Astúries s'integrés inicialment –després va anar al mixt– al grup d'UPyD per tal que la formació de Rosa Díez arribés al 5% dels vots a nivell estatal i pogués formar grup. El mateix va passar el 2008, quan ERC i IU-ICV van perdre els seus grups parlamentaris. El BNG es va unir a ells per tal que passessin el llindar del 5% estatal.
