Càlcul aritmètic: la fórmula que donarà grup parlamentari al PDC
Homs ha pactat, emparant-se en els precedents del PNB, una via amb el PP i el PSOE per mantenir l'estatus al Congrés que demà validarà la mesa
MadridFrancesc Homs ja ha trobat l'escletxa al reglament del Congrés que permetrà al nou Partit Demòcrata de Catalunya mantenir el grup parlamentari que, històricament, havien tingut CiU i CDC. El 26 de juny la seva candidatura va aconseguir més de cinc escons a la cambra baixa però no més del 15% dels vots a totes les circumscripcions (quatre, en aquest cas) en les quals s'havia presentat. El reglament estableix que cal superar-lo "en les circumscripcions en què s'hagi presentat candidatura". Aquesta ambigüitat permetia que, en casos en què no s'hi arribava a totes les províncies, es fes una lectura generosa consistent a fer la mitjana autonòmica. És el que es va fer el 2004 amb ERC i també amb ERC i amb CDC a l'anterior legislatura, atès que no arribaven al topall a Barcelona però en la mitjana catalana sí que ho feien.
Els mals resultats de CDC el 26-J han fet que en aquest cas tampoc superi aquesta mitjana en el còmput global català i Homs ha hagut de fer anar al màxim l'enginy per trobar una fórmula que sigui acceptada pel PP i el PSOE, que tenen majoria a la mesa, que aquest dimecres aprovarà la formació dels grups parlamentaris. La fórmula que Homs ha consensuat amb els portaveus dels dos grans grups (i que tindrà el vot contrari dels dos representants de Ciutadans i segurament del d'En Comú Podem a l'òrgan rector) és fer "la mitjana aritmètica" en lloc de la ponderada per població, segons s'explica en un informe al qual ha tingut accés l'ARA. El canvi de criteri, que la mesa pot o no acceptar, ja que és sobirana a l'hora d'ordenar el funcionament de la cambra, se sosté, segons el PDC, en dos fets: que el Tribunal Constitucional sempre ha estat favorable a aplicar un criteri benvolent a l'hora que els diputats formin grups parlamentaris i que la suposada demarcació autonòmica a la qual s'havia donat virtualitat el 2004 i el 2016 també per als grups catalans no existeix, ni al reglament del Congrés ni a la llei electoral (Loreg).
Així doncs, la mesa farà una suma entre els percentatges obtinguts per CDC a les quatre províncies catalanes i la dividirà entre quatre. Del 12,2% de Barcelona, el 13,7% de Tarragona, el 23,2% de Girona i el 22,6% de Lleida se n'obtindrà una mitjana del 17,96%, que obviarà les diferències de pes poblacionals d'unes i altres però permetrà al PDC tenir grup parlamentari.
El PP i el PSOE ho han acceptat perquè els interessa tenir bona sintonia amb CDC (tant si són al govern com a l'oposició) en una legislatura de majories complicades i perquè no volen que la d'ERC, que tindrà grup sense problemes perquè va superar el 15% a les quatre demarcacions, sigui l'única veu catalana que se senti a la cambra amb grup propi. Però a més hi ha precedents: els del PNB després de les eleccions de 1986 i 1996. Els nacionalistes superaven el 15% a les tres províncies basques però també s'havien presentat a Navarra, on van obtenir poc més de l'1% dels vots, fet que n'ensorrava la mitjana. També aleshores es va fer la "mitjana aritmètica" per concedir-los grup parlamentari. Aquest mateix precedent, però, no es va acceptar el 2011 en el cas de Bildu, formació encara condemnada a l'ostracisme per part dels partits estatals. Aleshores la mesa, controlada amb majoria absoluta pel PP, va ser restrictiva al màxim i malgrat que l'esquerra abertzale superava el 15% a les tres províncies basques i es quedava només a una dècima del llindar a Navarra, on havia obtingut un dels seus set escons, no l'hi va concedir. El cas va ser denunciat per tots els grups sobiranistes.
Les llacunes del reglament i el poder total de la mesa a l'hora de concedir o no els grups parlamentaris (són cèlebres les unions circumstancials de diputats o el seu préstec) han fet que al llarg dels anys es vegin tota mena de maniobres per concedir o no grups parlamentaris a determinades forces. Aquest cop, el PDC hi ha sortit guanyant. Tenir grup parlamentari, cosa que intenten també al Senat després de quedar numèricament molt debilitats, implica cobrar la subvenció del 'mailing' (un milió aproximadament), un ajut fix de 28.000 euros al mes per al grup i un altre de més de mil euros per diputat i una quota d'assessors. I el que és més rellevant políticament, dóna veu en tots els debats i comissions, a les sessions de control al president del govern i permet presentar moltes més iniciatives legislatives.
